Nuri Villar

El modernisme literari va ser un moviment que va tenir lloc a Catalunya entre els segles XIX i XX, l’objectiu era situar la cultura catalana a nivell europeu. Les seves principals característiques són la musicalitat, la natura, els sentits, i la recerca de la bellesa perfecta. L’artista es considera un bohemi, és a dir una persona apartada de les regles i les obligacions, però a la vegada disfrutant dels plaers i la bellesa de les coses. També hi havia diverses tendències com el Regeneracionisme, l’art per transformar la realitat, i l’Esteticisme, on l’art és el refugi de l’artista. Va destacar com a poeta Joan Maragall.

La poesia de Maragall passa per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme. La primera etapa vitalista (1888-1893), es destaca pels poemes plens de vitalitat i energia, en especial es fa conegut pel poema “L’oda infinita” que va ser el seu primer poema important. Després va iniciar la primera etapa decadentista (1894-1895), bàsicament per seguir la moda del moment. A la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent i va distanciar-se del modernisme, i va guanyar els premis Jocs Florals. En la segona etapa decadentista va patir una depressió perquè es sentia incomprès i així va patir l’avanç del Noucentisme, un nou moviment literari. A la tercera etapa vitalista (1909-1911) Maragall recupera l’ individualisme i el vitalisme de les primeres èpoques.

En conclusió, Joan Maragall va passar per diverses etapes molt diferents, però quasi totes les seves obres tenen una temàtica molt àmplia, destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.