Nuri Villar

Els textos científics tenen com a objectiu informar amb precisió i claredat normalment sobre la ciència, a un públic més o menys amb el seu nivell de llenguatge, (intel·lectual i culte), de manera que es pugui comprendre bé. Les principals característiques dels textos científics són expressar-se amb claredat i precisió i tenir una gran objectivitat sobre el tema que estan parlant. Ja que van adreçats a persones que saben molt del tema i utilitzen una llengua culta i expressions científiques.

Una part molt important d’aquests textos és l’objectivitat que tenen, sempre justificant les hipòtesis formulades amb proves i exemples i així els resultats són totalment empírics. Per aquest motiu la seva estructura és com la dels textos argumentatius, ja que es basen en una hipòtesi inicial que al llarg del text van recolzant amb arguments per intentar convèncer el receptor.

Per tant l’objectiu dels textos científics és informar sobre fets científics a un públic molt específic amb expressions pròpies de la ciència, i intentant que sigui clar i breu.

Avui dia la ciència juga un paper molt important en la societat i està molt present a la nostra vida. Sense la ciència no podríem comprendre moltes coses de la nostre vida quotidiana. Gairebé tot el que tenim ho devem a la ciència, la ciència és un dels factors essencials del desenvolupament social ja que hem pogut millorar el nostre nivell de vida en aspectes mèdics, en genètica, etc…

Però, on més ha avançat la ciència ha sigut en el camp tecnològic , ja que quasi tot el que ens envolta ara són aparells electrònics, com la televisió, el frigorífic, el microones…, que són indispensables per a la nostra vida quotidiana i fan possible una gran millora per l’ ésser humà.

En conclusió, la ciència i la tecnologia formen una unió molt beneficiosa per a tots nosaltres, i és una manera de facilitar més les coses. Per això no sóc capaç d’imaginar-me una vida sense ciència, ja que si passes això el món donaria un pas cap al darrera.

El conte, com qualsevol altre gènere narratiu (novel·la, faula), descriu un fet i inclou una o diverses seqüències que converteixen la història en trama. Compta almenys amb un personatge caracteritzat i un recurs imprescindible: un narrador que explica l’acció.

El conte, es caracteritza per la seva brevetat, s’introdueix generalment amb un títol que anticipa algun aspecte significatiu de la narració o bé fa referència a un element important de la trama. Els personatges no tenen món interior ni relacions amb el passat o futur i encaren un cert comportament ètic: l’heroi, la bruixota, la princesa, l’ogre,etc… Solen  haver-hi fórmules de començament i tancament, com per exemple: “ Hi havia una vegada…”

Hi ha dos grans contes: el conte literari i el conte popular El conte literari, és una narració curta de caràcter culte escrita per un autor o autora reconeguda. En canvi, el conte popular és tan antic com la humanitat. Es caracteritza perquè normalment és anònim i pel seu caràcter fantàstic.

Per tant el conte es caracteritza per ser una narració breu i en general de caràcter fantàstic.

Hi ha qui afirma que totes les persones tenen un preu pel qual es vendrien. Però, és veritat que tots tenim un preu ? I si fos veritat, quin és aquest preu ?

Aquesta qüestió, depèn molt de cada persona, i dels ideals que tingui. És veritat que avui dia els diners i els béns materials tenen molta importància. Per tant és normal que molta gent faci qualsevol cosa per diners, es pot entendre si la persona que fa coses a canvi de diners no en té, però la corrupció del jutges o policies…. no es pot entendre.

Però també s’ha de dir que encara hi queda bastant gent que opina que els diners no ho donen tot i per això no es vendrien per res, sinó que serien fidels als seus ideals i actuarien de manera correcte i honrada, encara que hi hagués diners pel mig.

En resum, crec que cada persona pensa de diferent manera, i que hi haurà gent que té el seu preu i que faria el que sigui per diners i d’altres que tindran més integritat i honradesa que no es deixarien comprar.