Nuri Villar

La Renaixença fa referència al moviment de recuperació de l’ús literari del català. Apareix el catalanisme, que vol recuperar les institucions i l’oficialitat del català. El català s’utilitza col•loquialment tot i la seva persecució.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Es produeixen conflictes entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i els segons el lliurecanvisme. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució burgesa. Al 1868 la reina Isabel II és destronada, més tard al 1874 té lloc la Restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa evident el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de la perifèria (Les Bases de Manresa) La burgesia catalana assumeix el catalanisme per tal de guanyar-se el poble en les seves reivindicacions. Finalment la burgesia catalana adopta el catalanisme per mirar d’assolir l’autogovern i arribar a modernitzar Catalunya.

El romanticisme a Catalunya suposa tornar al passat, és a dir, una època en la qual el català era una llengua prestigiosa. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX, i així els autors de la Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid continua perseguint el català, però l’ús literari i la consciència social augmenten. L’esglèsia, malgrat la castellanització, tindrà un paper important en aquesta defensa, i tots els moviments polítics i les organitzacions defensen la llengua catalana. La primera manifestació de la defensa del català és la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

La voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la aparició del catalanisme, moviment que té com objectius la recuperació de la llengua catalana i les institucions catalanes. Apareixerà una nova generació d’escriptors, com Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre romàntic i realista, o Narcís Oller, que introduirà la novela naturalista. Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.

En conclusió, els canvis socials i culturals del segle XIX crearan el catalanisme, que aconseguirà els seus objectius RECUPERACIÓ DE LES INSTITUCIONS I NORMALITZACIÓ DE LA LLENGUA al segle XX.