Nuri Villar

Hi ha tres etapes: la normalització institucional i lingüística fins el 1939, el franquisme fins el 1977 i un altre cop la normalització institucional i lingüística fins l’actualitat

L’any 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya i Enric Prat de la Riba en va ocupar la presidència fins a la seva mort (1917), la Mancomunitat de Catalunya havia de tenir funcions administratives, però es va fer molt important políticament, ja que l’estat reconeixia la personalitat de Catalunya per primera vegada des del 1714. Estava formada pels diputats catalans a les Corts espanyoles i pel Consell. Va crear infraestructures de camins i ports, va fer obres hidràuliques, ferrocarrils i altres tasques de benefici públic, a més de millorar les tecnologies. Per altra banda les eleccions municipals de 1931 van suposar la implantació de la República a Espanya, i a Catalunya va guanyar el partit Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià, líder d’aquest partit, va proclamar la República Catalana, que de seguida va esdevenir el Govern de la Generalitat de Catalunya, i van començar els tràmits d’un estatut d’autonomia català, que donava a la Generalitat moltes atribucions. L’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil.

L’any 1907, Enric Prat de la Riba va fundar l’Institut d’Estudis Catalans i quatre anys més tard s’hi crea la Secció Filològica. L’any 1913 la Secció Filològica va publicar les Normes ortogràfiques, que van ser bàsicament obra de Pompeu Fabra. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC.

Durant el franquisme hi va haver èpoques de diferent duresa. La més dura va ser entre el 1939 i el 1945, amb els assessinats massius sense judici i la prohibició de publicacions en català. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no és present. Entre el 1956 i el 1975 van tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya i per part dels EEUU, i l’ingrés a l’ONU. L’ús culte del català encara era clandestí.

Durant la dictadura l’ús del català va ser prohibit en tots els àmbits de la vida pública i només se’n permetia l’ús privat.

Amb la mort del general Franco (1975), s’inicia a tot l’Estat espanyol el procés de recuperació de les llibertats democràtiques. El 1977, es va establir provisionalment la Generalitat de Catalunya.

L’any 1978, s’aproven diversos estatuts autònoms i s’estableix que el català és la llengua pròpia a Catalunya i  les Illes Balears.

La Renaixença fa referència al moviment de recuperació de l’ús literari del català. Apareix el catalanisme, que vol recuperar les institucions i l’oficialitat del català. El català s’utilitza col•loquialment tot i la seva persecució.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Es produeixen conflictes entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i els segons el lliurecanvisme. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució burgesa. Al 1868 la reina Isabel II és destronada, més tard al 1874 té lloc la Restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa evident el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de la perifèria (Les Bases de Manresa) La burgesia catalana assumeix el catalanisme per tal de guanyar-se el poble en les seves reivindicacions. Finalment la burgesia catalana adopta el catalanisme per mirar d’assolir l’autogovern i arribar a modernitzar Catalunya.

El romanticisme a Catalunya suposa tornar al passat, és a dir, una època en la qual el català era una llengua prestigiosa. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX, i així els autors de la Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid continua perseguint el català, però l’ús literari i la consciència social augmenten. L’esglèsia, malgrat la castellanització, tindrà un paper important en aquesta defensa, i tots els moviments polítics i les organitzacions defensen la llengua catalana. La primera manifestació de la defensa del català és la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

La voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la aparició del catalanisme, moviment que té com objectius la recuperació de la llengua catalana i les institucions catalanes. Apareixerà una nova generació d’escriptors, com Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre romàntic i realista, o Narcís Oller, que introduirà la novela naturalista. Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.

En conclusió, els canvis socials i culturals del segle XIX crearan el catalanisme, que aconseguirà els seus objectius RECUPERACIÓ DE LES INSTITUCIONS I NORMALITZACIÓ DE LA LLENGUA al segle XX.