Nuri Villar

Com a conseqüència de la Marca Hispànica, hi ha una expansió territorial, però també una extensió del català. La llengua es va normalitzar i la diglòssia entre el llatí i el català va desaparèixer. Finalment al segle XV ja s’utilitza el català en tots els àmbits.

La Marca Hispánica donarà origen a Catalunya, i l’expansió dels comtats al segle XIII, donarà lloc al naixement de la Corona catalano-aragonesa. Per altra banda, el pas del llatí al català va ser un pocés lent que va començar al segle V i no va tenir impotància fins al segle XII. Al segle XV, però, la llengua ja estava totalment normalitzada.

Més endavant hi ha una consolidació de la noblesa i la burguesia catalana, que no saben llatí i originen una llengua pròpia, i es fan els primers textos en cátala. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà, conseqüència del Concili de Tours.

Els primers poetes catalans escrivien en occità, fins al segle XV quan el català es va imposar com a llengua poètica.

Al segle XV, Ramon Llull és el primer escriptor que escriu en llengua romànica, per escriure sobre filosofia o ciència, per convèncer als àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana. Pel que fa la sintaxis, utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris.

La Cancelleria, l’organisme burocràtic de la Corona, utilitzava tres llengües: l’aragonès, el català i el llatí, i va exercir un paper com el de Llull, va crear un model que tots fan servir.

Al segle XV, Alfons el Magnànim va traslladar la cort a Nàpols, i d’aquesta manera els escriptors entren en contacte amb el renaixement, i a partir d’aleshores la poesia va seguir les seves pautes. Ausiàs March, el gran poeta del moment, escrivia poesia renaixentista tot i que formalment és medieval.

Per tant, pel desenvolupament de la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica i la Cancelleria Real.