Nuri Villar

La paraula Romània, fa referència als llocs on es parla una llengua que deriva del llatí. Hi ha noves llengües romàniques, el galaicoportuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard. Desprès hi ha les llengües embrionàries.

Les llengües romàniques estàn classificades en dos grups, l’oriental que utilitza el plural sense -s, i l’occidental que fa el plural amb la -s.

La romanització, és el procés que implanta la cultura romana als territoris de l’Imperi Romà. L’Imperi va aconseguir la unitat política i la lingüística gràcies a la llatinització. A partir de S.III l’agent romanitzador va ser el cristianisme.

El llatí es parlava en una part de Roma, i com succeeix en altres llengües, el llatí parlat i  l’escrit eran diferents, el parlat era vulgar i evolucionava amb rapidesa però s’allunyava del clàssic.

El romans van anar a Empúries l’any 218a.C i es van estendre per la costa mediterrània de la península Ibèrica. A la província de Tarraconense, el llatí era divulgat pels veterans, mentre que la Bètica era divulgada per les classes altes indígenes.

Abans de l’arribada del romans, hi havia pobles amb llengües i cultures diferents, les restes de les llengües preromanes que influeixen al llatí s’anomena substrat. Hi havia quatre, l’indoeuropeu, el grec, el fenici i l’iberobasc.