Nuri Villar

La sociolingüística és un corrent de la lingüística que estudia l’ús de la llengua que fa la societat. És una ciència moderna que va aparèixer per primera vegada als Estats Units l’any 1950 a conseqüència de la seva diversitat lingüística i cultural. Fergusson va ser el primer sociolingüista, i va classificar les societats on hi havia llengües en contacte en funció de dos conceptes, el bilingüisme i la diglòssia. El bilingüisme s’aplica a les persones que tenen la capacitat de parlar dos llengües diferents, i la diglòssia fa referència a les societats, apareix quan hi ha dos llengües una a nivell formal i l’altra a nivell col·loquial. Avui en dia els sociolingüistes usen el concepte de conflicte lingüística, on una llengua domina políticament i socialment una altra. El conflicte lingüístic pot donar un procés de substitució lingüística, on desapareix la llengua oprimida, o bé la normalització lingüística, que és el procés de recuperació de la llengua oprimida que guanya ús i parlants. Aquesta té dos aspectes, la codificació (creació d’una gramàtica) i l’augment de l’ús social. La sociolingüística també estudia l’utilització de la llengua en funció del context social, és a dir, els registres.