jump to navigation

Part natural al Santa Caterina February 17, 2007

Posted by míriam in : una forma de viure , 3comments

Vista de l’hospital nou de Santa Caterina.Ves per on, que a Girona hi ha un dels pocs hospitals que tenen protocol de part natural. Tant és així que han organitzat unes xerrades el primer dilluns de cada mes per informar-ne i no només hi assisteixen les futures mares de la zona, sinó que atrau a dones d’altres llocs de Catalunya.

El primer cop que vaig sentir-ne parlar m’ho va dir una llevadora naturista que assisteix parts a casa. Em va dir que al Santa Caterina respectaven les recomanacions de l’OMS sobre el que havia de ser un part natural. Ells estan molt orgullosos de tenir unes estadístiques tan bon es: només un 12% de cessàrees, enfront del 30% de mitjana que tenen a la resta d’Espanya. També tenen una banyera amb aigua calenta per aliviar els dolors de les contraccions prèvies al part. Tenen una cadira especial que permet una postura més natural que la típica ginecològica, totalment antinatural per parir. Et recomanen que la criatura estigui el màxim de temps possible en contacte amb la mare i mengi quan tingui gana, tot el contrari del que diuen els metges més mediàtics de moda. Ah, a més, aquest hospital va rebre un premi d’arquitectura ara fa un any o dos.

Interior de l’hospital, molt lluminós.Això sí, et recomanen que quan et posis de part truquis abans per confirmar que hi ha llits lliures (imagino que és per la demanda que tenen), sobretot de cara a la gent que ve de fora. Jo, per sort, només tinc una mitja hora. Així que d’aquí a dos mesos no hauria d’allunyar-me massa d’aquest radi.

Comença el compte enrere January 30, 2007

Posted by míriam in : general, una forma de viure , 3comments

Aquests dies començo a amoïnar-me per això del part. M’he informat bastant (internet ha estat imprescindible) sobre el que la OMS considera que ha de ser un part normal i aquí a Espanya ens trobem força lluny de complir els paràmetres que recomana aquesta organització. El 1996 la OMS va fer un informe al respecte, que es pot consultar aquí. Només quatre dades: en un país en què es respecten aquestes recomanacions no hi hauria d’haver més d’un 10-15% de cessàrees. Doncs la clínica on jo volia anar a donar a llum tenen un 50%. Descartada, és clar.

En el part t’hi hauria de poder acompanyar la comadrona que tu vulguessis. Als hospitals espanyols això és impensable. Només hi accedeix l’equip de cada centre. Hi ha una sèrie de pràctiques que no està demostrat que siguin beneficioses per a la mare i al bebè o fins i tot que poden ser perjudicials però que s’estan aplicant per protocol en molts hospitals (l’enema abans del part –a l’hospital Trueta de Girona el posen per protocol–, l’episiotomia –un tall al periné perquè el nen surti millor–, la famosa anestèsia epidural –no cal posar-la si la mare no ho vol, a més, redueix la sensibilitat de la mare per controlar el procés del part–….). I així podríem continuar.

Aquesta situació ha portat a movilitzar-se algunes organitzacions per defensar el dret de poder parir i néixer com cal. Algunes fins i tot reclamen el dret de poder néixer a casa (a Holanda, per exemple, neixen a casa un 50% dels nadons amb l’assistència de comadrones experimentades). Aquí a Espanya també es fa, però és una pràctica bastant mal vista per l’entorn mèdic. A la majoria dels hospitals el part el dirigeix el metge i no les comadrones, a qui correspon aquest paper. El metge ha d’actuar en el moment en què hi ha una complicació, no en cap altra ocasió (així ho diu també la OMS).

En fi, un dret més pel que cal lluitar.

Verdura fresca per Nadal December 27, 2006

Posted by míriam in : general, una forma de viure , add a comment

Quina delícia anar al mercat per Nadal! A Figueres les parades estaven plenes de gent i de productes ben frescos. Això sí, sempre i quan un sigui matiner. A la parada de la Margarita de Llers no hi falten els bolets i les bledes ben fresques, ah!, i té una mel que li porta un pagès de les rodalies.

En Lluc de les herbes, sempre tan abrigat.

Per mel bona, la d’en Lluc de les herbes. Aquest senyor d’un bigoti blanc i ben poblat sempre va ben abrigat. Viu a Ogassa, ben endins del Ripollès, en un poblet on els termòmetres no tenen gaire feina perquè sempre són allà mateix, ben avall. Doncs tot i així en Lluc i la seva dona no tenen calefacció a casa. Diu que quan arriba el vespre, es col·loquen davant la llar de foc amb una manta l’un al costat de l’altre i esperen l’hora d’anar a dormir per ficar-se al llit. Durant el dia recol·lecten plantes silvestres, fan mel… I després ho porten al mercat, on et donen classes magistrals sobre cadascuna de les plantes que porten.

En Manel i la Quima, d’en Japet dels Bous.I si un vol formatge de cabra, pot acostar-se fins a la parada d’en Japet dels Bous, on la Quima i en Manel tallen rulos de cabra, mató, formatges secs… Per guarnir la casa amb plantes, no cal donar massa voltes. La Carmen i en José, de Garriguella, porten al mercat les plantes que tan carinyosament cuiden al seu hivernacle. Ara Figueres, ara l’Escala… Aquesta parella no s’atura mai, i tot i això no perden mai el somriure per als seus clients. M’han convidat a veure l’hivernacle, tot i que ja hi vaig estar quan vaig triar les flors del casament.

La Carmen amb una clienta al mercat de Figueres.

“Posa’m uns tulipans que s’obrin el dia de Nadal, sisplau”, li dic a la Carmen. Doncs dit i fet, com si obeïssin ordres estrictes, aquestes flors tan nòrdiques es van obrir el dia de Nadal i van donar un aire campestre a la taula.

L’any del porc i… d’energia nuclear? December 21, 2006

Posted by míriam in : general, una forma de viure , add a comment

El 2007 és l’any del porc segons el calendari xinès.El calendari xinès ens diu que el 2007 és l’any del porc (en total hi ha 12 animals en aquest calendari). L’any que ens deixa va ser el del gos. Un any de molts canvis, diuen. I que el del porc serà un any d’assentament i també de pau. Sembla que tots els anys que han estat porc s’han aconseguit grans acords. Serà aquest un any de pau? Deixarà ETA les armes definitivament? Marxarà Bush de l’Iraq i deixarà la seva gent tranquil·la? Si fos així, benvingut sigui aquest any del porc. També diuen que les persones que neixen en anys porc (l’Abril serà una d’elles) són honestes, concil·liadores, un pèl massa ingènues, i que intenten arribar sempre a un acord, que se’n surten de situacions complicades, que són constants en el que fan…

Com que aquí a l’Empordà tenim bastants porquets, espero que això ens ajudi a tenir un any ben tranquil, sense bandes de lladregots que no fan vacances ni per Nadal, i a aconseguir grans i beneficiosos acords (tenint la MAT i l’AVE pel mig ens vindria molt bé)… Ah, i per cert, no vull causar ALARMA, però sembla que ara la Cambra de Comerç està interessada en potenciar l’energia nuclear… Això sí, lluny d’aquí. Calcem-nos!!! Ja cal que els xinos tinguin raó i l’any del porc ens porti pau i acords. (Quan sàpiga més al respecte ho faré saber).

Doncs això, us desitjo a tots un any ben porquet!

Joguines bèl·liques? No, gràcies December 12, 2006

Posted by míriam in : el paisatge, una forma de viure , 3comments

El Canigó aquest mat�.

Aquest matí al llevar-me he pogut veure el Canigó tenyit de rosa. Una imatge que només es pot veure a primera hora. Ara ja comença a estar nevat i ofereix una de les millors postals de l’Empordà aquestes èpoques de l’any. Per cert, en dir això recordo que ja he de pensar en els regals dels nebots per aquestes festes. Aquest any ho tinc força clar.

Recentment he descobert una botiga de joguines educatives i pedagògiques amb una filosofia que m’ha agradat força. Es tracta d’Eurekakids. És una empresa creada l’any 2001 a Campllong (Girona) que actualment té més de 20 botigues repartides per tot l’estat espanyol i que, curiosament, encara no té una seu a la ciutat de Barcelona. En té a Granollers, Sabadell, figueres, Manresa, Pamplona, Saragossa, les illes Canàries…

Un dels cotxes que es pot trobar en aquesta botiga.Doncs el que m’ha atret d’aquesta botiga és la seva filosofia: lluny de les joguines bèl·liques i sexistes que aquests dies innunden els caps dels més petits a través dels anuncis de TV, els productes que venen a Eurekakids tenen l’objectiu d’ajudar la mainada a despertar la seva intel·ligència i al desenvolupament motor, mental i emocional. I que consti que no hi tinc cap comissió! 

Hi venen des de decoració i puericultura per als més petits (això és el que més m’afecta directament ara mateix) fins a estacions meteorològiques, kits per descobrir la natura, puzzles, jocs de construcció, una fruiteria de fusta, bicicletes de fusta… Ah, i es veu que aquesta fusta és d’hevea, que prové dels boscos tailandesos, que diuen que els gestionen de manera ecològica i sostenibles. Doncs res, aquest any els regals seran gironins i sostenibles. I a més, ho faré tot per internet. Ja explicaré si arriben a temps per quan toqui !

Racons de pau… i atracadors December 11, 2006

Posted by míriam in : una forma de viure , 1 comment so far

Platja de Sa Tuna de Begur.L’altre dia vaig rebre la visita d’un company de feina aquí a l’Empordà. Deia que aquí estàvem en un ‘remanso de paz’. I és veritat. Però en aquests racons de pau també hi passen coses que ningú no ho diria. Divendres al vespre a Begur, un altre racó de pau, armonia amb la natura i tranquil·litat, uns encaputxats es van endur un nen de quatre anys de casa seva perquè no van trobar diners. El van deixar enmig d’un bosc i li van dir que no sortís del cotxe perquè hi vindrien llops. Ell s’ho va prendre gairebé com un joc, va dormir molt i diu que només va plorar dues vegades. Final feliç.

Però un fet que no deixa indiferent als pares de criatures i a famílies que viuen en cases (no cal viure en xalets per ser el punt de mira d’aquests malfactors). Cal tenir en compte que aquí als pobles de l’Empordà la gran majoria de vivendes són cases, masos en molts casos. Sense anar més lluny, al poble on m’estic han entrat a robar a més de quatre cases, i cases sense cap pinta de xalets, per cert. 

Per sort es tracta d’episodis relativament puntuals. Esperem que no vagin més enllà.