jump to navigation

Comença el compte enrere January 30, 2007

Posted by míriam in : general, una forma de viure , 3comments

Aquests dies començo a amoïnar-me per això del part. M’he informat bastant (internet ha estat imprescindible) sobre el que la OMS considera que ha de ser un part normal i aquí a Espanya ens trobem força lluny de complir els paràmetres que recomana aquesta organització. El 1996 la OMS va fer un informe al respecte, que es pot consultar aquí. Només quatre dades: en un país en què es respecten aquestes recomanacions no hi hauria d’haver més d’un 10-15% de cessàrees. Doncs la clínica on jo volia anar a donar a llum tenen un 50%. Descartada, és clar.

En el part t’hi hauria de poder acompanyar la comadrona que tu vulguessis. Als hospitals espanyols això és impensable. Només hi accedeix l’equip de cada centre. Hi ha una sèrie de pràctiques que no està demostrat que siguin beneficioses per a la mare i al bebè o fins i tot que poden ser perjudicials però que s’estan aplicant per protocol en molts hospitals (l’enema abans del part –a l’hospital Trueta de Girona el posen per protocol–, l’episiotomia –un tall al periné perquè el nen surti millor–, la famosa anestèsia epidural –no cal posar-la si la mare no ho vol, a més, redueix la sensibilitat de la mare per controlar el procés del part–….). I així podríem continuar.

Aquesta situació ha portat a movilitzar-se algunes organitzacions per defensar el dret de poder parir i néixer com cal. Algunes fins i tot reclamen el dret de poder néixer a casa (a Holanda, per exemple, neixen a casa un 50% dels nadons amb l’assistència de comadrones experimentades). Aquí a Espanya també es fa, però és una pràctica bastant mal vista per l’entorn mèdic. A la majoria dels hospitals el part el dirigeix el metge i no les comadrones, a qui correspon aquest paper. El metge ha d’actuar en el moment en què hi ha una complicació, no en cap altra ocasió (així ho diu també la OMS).

En fi, un dret més pel que cal lluitar.

Racisme a l’Empordà January 22, 2007

Posted by míriam in : coses que passen, general , 3comments

Pertinences cremades del immigrants de Torroella de Fluvià.

La setmana passada un poble de l’Empordà va viure un episodi lamentable de racisme. Es tracta de Torroella de Fluvià. Ningú ho diria. Aquest poble a mig camí entre Figueres i l’Escala es troba ben a prop de viles com Sant Pere Pescador, que en determinades èpoques de l’any necessiten temporers per recollir fruita. En la majoria de casos, d’aquesta feina se n’encarreguen immigrants africans. La resta de l’any que no treballen, sobreviuen com poden per les rodalies esperant l’arribada de la temporada de feina. Un grup d’aquests temporers vivia justament a Torroella de Fluvià en una barraca abandonada situada en un camp de la localitat. Els veïns els ajuden donant-los mantes, jaquetes, ara cinc euros, ara deu euros… i diuen que són una gent ben tranquil·la.

Doncs bé, la setmana passada, ben d’hora al matí, aquest grup de set malinesos y senegalesos van veure atònits com el propietari de la barraca i l’alcalde de la població (segons les seves pròpies paraules) van arribar a la barraca, els van fer sortir i els van exigir que en traiessin fora totes les seves pertenences (menjar, roba, matalassos, estris de cuina, bicicletes…). Sense poder fer res més que plorar de ràbia, els immigrants no van poder evitar que el propietari els ruixés amb benzina les seves pertenences i després hi calés foc. Els immigrants, que només parlen francès, van insistir que l’alcalde era davant i ho va veure tot sense fer-hi res. Ell, en canvi, ho nega tot i fins i tot atribueix el foc als mateixos immigrants, que segons ell ho haurien fet per exigir diners.

Un grup de veïns del poble dóna crèdit a les paraules dels ’sense papers’, fins al punt que han portat el cas a SOS Racisme, i a més denuncien el caciquisme que viu el poble des de fa 25 anys, els mateixos que l’alcalde porta al capdavant de l’ajuntament. Asseguren que té tot el poble controlat, fins i tot el cens. I això els fa viure una situació de sicosi constant, fins al punt que alguns veïns han decidit marxar-ne.

Avui mateix un dels immigrants i un dels veïns de la localitat han anat a Barcelona a la seu de SOS Racisme. Tot plegat és bastant desagradable. Esperem que aquest cas no quedi impune.

El Canigó no és blanc i el món de la blogosfera és impressionant! January 13, 2007

Posted by míriam in : el paisatge, general , 3comments

Posta de sol una tarda de gener.

El paisatge d’hivern de l’Empordà no és el mateix sense el Canigó nevat. Estava esperant aquests dies a veure si  nevava per penjar-ne una foto, però el temps no està pel que ha d’estar. De totes formes, penjo una foto d’una posta de sol, un altre dels paisatges espectaculars d’aquestes terres gràcies a la tramuntana, que fa dels núvols unes formes ben artístiques.

Tinc un amic que quan veia una posta de sol d’aquelles que et deixen amb la boca oberta sempre deia: “Allà hi ha Déu…” Em feia riure, però hi hagi allà Déu o no, contemplar durant els escassos minuts que dura una postal com aquesta és una meravella.

———————————————————————————

Ah, per cert, per als qui us agradi el món de la blogosfera, us recomano el llibre del crític literari Vicente Luis Mora Pangea. Internet, blogs y comunicación en un mundo nuevo (www.vicenteluismora.bitacoras.com/). Doncs fent honor a la seva professió, Mora és bastant crític amb internet en general, però dóna molta informació sobre estadístiques de blogs i llenguatge a internet. Dades curioses com les següents:

- cada segon es crea un blog
- la llengua que més s’utilitza a internet és el japonès, seguit de l’anglès i el xinès 
- el 50% de les webs són en una de les dues llengües asiàtiques, i l’altre 50% són en anglès o una de les altres més de 3.000 llengües (l’espanyol només ocupa el 4% en aquest rànquing)
-  segons una enquesta de l’Associació per la Investigació dels Mitjans de Comunicació, el 21% dels enquestats té un blog i gairebé el 30% visita habitualment  blogs quan navega per internet
- en el món de la blogosfera, acabaran triomfant:
                          * els branded  bloggers: “aquellas celebridades o con un nombre establecido”
                          * els agregadores inteligentes: “los que hacen comentarios mínimos pero dirigen a sus lectores a sitios útiles”
                          * bloggers bien conectados: “periodistas, expolíticos, o especialistas que tienen la capacidad de descubrir buena información”
                          * bloggers brillantes: “los que atraen grandes cantidades de lectores por la calidad de su prosa y la originialidad de su ingenio”.

Alguns dels blogs a què fa referència al llibre: http://puenteaereo1.blogspot.com/, http://sabbatregent.blogspot.com/, http://www.guimp.com/, http://contralosestudiosos.blogspot.com/, http://www.milliondollarwebpage.com/, http://www.arcadi.espasa.com/, http://www.rebeccablood.net/handbook/excerpts/weblog_ethics.html, http://www.lacoctelera.com/ i http://www.microsiervos.com/, entre altres).

Doncs res, espero que aquesta informació us hagi fet algun servei.

Verdura fresca per Nadal December 27, 2006

Posted by míriam in : general, una forma de viure , add a comment

Quina delícia anar al mercat per Nadal! A Figueres les parades estaven plenes de gent i de productes ben frescos. Això sí, sempre i quan un sigui matiner. A la parada de la Margarita de Llers no hi falten els bolets i les bledes ben fresques, ah!, i té una mel que li porta un pagès de les rodalies.

En Lluc de les herbes, sempre tan abrigat.

Per mel bona, la d’en Lluc de les herbes. Aquest senyor d’un bigoti blanc i ben poblat sempre va ben abrigat. Viu a Ogassa, ben endins del Ripollès, en un poblet on els termòmetres no tenen gaire feina perquè sempre són allà mateix, ben avall. Doncs tot i així en Lluc i la seva dona no tenen calefacció a casa. Diu que quan arriba el vespre, es col·loquen davant la llar de foc amb una manta l’un al costat de l’altre i esperen l’hora d’anar a dormir per ficar-se al llit. Durant el dia recol·lecten plantes silvestres, fan mel… I després ho porten al mercat, on et donen classes magistrals sobre cadascuna de les plantes que porten.

En Manel i la Quima, d’en Japet dels Bous.I si un vol formatge de cabra, pot acostar-se fins a la parada d’en Japet dels Bous, on la Quima i en Manel tallen rulos de cabra, mató, formatges secs… Per guarnir la casa amb plantes, no cal donar massa voltes. La Carmen i en José, de Garriguella, porten al mercat les plantes que tan carinyosament cuiden al seu hivernacle. Ara Figueres, ara l’Escala… Aquesta parella no s’atura mai, i tot i això no perden mai el somriure per als seus clients. M’han convidat a veure l’hivernacle, tot i que ja hi vaig estar quan vaig triar les flors del casament.

La Carmen amb una clienta al mercat de Figueres.

“Posa’m uns tulipans que s’obrin el dia de Nadal, sisplau”, li dic a la Carmen. Doncs dit i fet, com si obeïssin ordres estrictes, aquestes flors tan nòrdiques es van obrir el dia de Nadal i van donar un aire campestre a la taula.

L’any del porc i… d’energia nuclear? December 21, 2006

Posted by míriam in : general, una forma de viure , add a comment

El 2007 és l’any del porc segons el calendari xinès.El calendari xinès ens diu que el 2007 és l’any del porc (en total hi ha 12 animals en aquest calendari). L’any que ens deixa va ser el del gos. Un any de molts canvis, diuen. I que el del porc serà un any d’assentament i també de pau. Sembla que tots els anys que han estat porc s’han aconseguit grans acords. Serà aquest un any de pau? Deixarà ETA les armes definitivament? Marxarà Bush de l’Iraq i deixarà la seva gent tranquil·la? Si fos així, benvingut sigui aquest any del porc. També diuen que les persones que neixen en anys porc (l’Abril serà una d’elles) són honestes, concil·liadores, un pèl massa ingènues, i que intenten arribar sempre a un acord, que se’n surten de situacions complicades, que són constants en el que fan…

Com que aquí a l’Empordà tenim bastants porquets, espero que això ens ajudi a tenir un any ben tranquil, sense bandes de lladregots que no fan vacances ni per Nadal, i a aconseguir grans i beneficiosos acords (tenint la MAT i l’AVE pel mig ens vindria molt bé)… Ah, i per cert, no vull causar ALARMA, però sembla que ara la Cambra de Comerç està interessada en potenciar l’energia nuclear… Això sí, lluny d’aquí. Calcem-nos!!! Ja cal que els xinos tinguin raó i l’any del porc ens porti pau i acords. (Quan sàpiga més al respecte ho faré saber).

Doncs això, us desitjo a tots un any ben porquet!

A l’Empordà hi passen moltes coses December 7, 2006

Posted by míriam in : general , add a comment

El Canigó

Hola!

Avui començo un blog dedicat a la vida al camp. Després d’uns anys d’estudiar i viure a Barcelona he tornat a l’Empordà. I encara que aquí el temps sembla que s’atura, hi passen moltes coses.

 Hi ha gent que fa coses molt interessants:

- un grup de pagesos que es fan el vi volen que se’ls reconegui com a zona etnològica (seria com patentar una forma de viure) –seria la primera en tot el territori espanyol–;

- també hi ha biòlegs que estudien les aus i què fer perquè les ciutats no es vegin inundades any rere any amb els seus excrements. http://www.iaeden.cat/

- hi ha pagesos que van amb cotxes americans perquè s’han venut uns trossos de terra pels quals els han donat milionades;

- hi ha un col·lectiu resistent que s’oposa a la línia de molt alta tensió (la MAT) que des d’Espanya i des d’Europa s’entossudeixen a dir que és pel bé de les comarques gironines i per l’AVE i potser només és un pretext perquè les grans companyies elèctriques europees tinguin un canal més de distribució i ampliar així més el negoci…). Podeu veure més informació a http://www.cilma.cat/ o a http://www.no-mat.org/nuke/

Doncs totes aquestes coses passen en una terra on bufa la tramuntana i es menja el millor oli del món :-)

Gràcies, cat.bloctum.com! December 6, 2006

Posted by míriam in : general , 1 comment so far

Abans de començar, vull donar les gràcies a cat.bloctum.com per donar-nos l’oportunitat de bloguejar en català.