Setmana Santa a Castelló d’Empúries

Friday, 09/03/2007 (00:42)

A Castelló d’Empúries, una vila comtal amb molta tradició firaire i festiva, celebren la Setmana Santa d’ una forma tan cruel que l’any passat van haver d’explicar als nens que tot era comèdia de tan traumatitzats que van quedar. Resulta que el que fa de Jesús rep unes santes castanyes impressionants. El paio, que es deixa barba i els cabells llargs per ser més autèntic, es posa unes proteccions de moto a l’esquena, als colzes i a alguna part més del cos, i els atissadors li claven uns mastegots amb totes les seves forces en aquests punts concrets.

A més, utilitzen efectes especials (imagino que salses de tomàquet…) per fer-ho més real. El cas és que l’any passat, la pobra mainada, que coneixien l’actor que feia de Jesús, van marxar a casa traumatitzats pensant que el pobre amic seu havia estat apallissat de veritat. Fins i tot el mateix Jesuset va haver d’anar en persona casa per casa per explicar-los que tot formava part de l’espectacle. De fet, a Castelló d’Empúries es curren bastant això de les festes. Cada any pel setembre fan el mercat medieval. Tot el poble es converteix en una vila medieval. Els habitants del poble van tots vestits de l’època. Al mercat només hi pots comprar amb monedes de l’època. Hi fan receptes de les d’abans. Pel carrer se celebren espectacles que apleguen autèntiques multituds. Els carrers s’engalanen. En fi, un espectacle.

Seguint amb la Setmana Santa, també hi ha un altre fet que sobta. Alguns dels romans que desfilaran aquest any són… magribins musulmans! D’això en dic jo autèntica integració! Ah, justament avui a Lloret fan una taula de religions per parlar d’aquests temes. 

Doncs si aconsegueixo alguna foto de les estomacades que rebrà el pobre Jesuset, ja les penjaré.

Part natural al Santa Caterina

Saturday, 17/02/2007 (02:01)

Vista de l’hospital nou de Santa Caterina.Ves per on, que a Girona hi ha un dels pocs hospitals que tenen protocol de part natural. Tant és així que han organitzat unes xerrades el primer dilluns de cada mes per informar-ne i no només hi assisteixen les futures mares de la zona, sinó que atrau a dones d’altres llocs de Catalunya.

El primer cop que vaig sentir-ne parlar m’ho va dir una llevadora naturista que assisteix parts a casa. Em va dir que al Santa Caterina respectaven les recomanacions de l’OMS sobre el que havia de ser un part natural. Ells estan molt orgullosos de tenir unes estadístiques tan bon es: només un 12% de cessàrees, enfront del 30% de mitjana que tenen a la resta d’Espanya. També tenen una banyera amb aigua calenta per aliviar els dolors de les contraccions prèvies al part. Tenen una cadira especial que permet una postura més natural que la típica ginecològica, totalment antinatural per parir. Et recomanen que la criatura estigui el màxim de temps possible en contacte amb la mare i mengi quan tingui gana, tot el contrari del que diuen els metges més mediàtics de moda. Ah, a més, aquest hospital va rebre un premi d’arquitectura ara fa un any o dos.

Interior de l’hospital, molt lluminós.Això sí, et recomanen que quan et posis de part truquis abans per confirmar que hi ha llits lliures (imagino que és per la demanda que tenen), sobretot de cara a la gent que ve de fora. Jo, per sort, només tinc una mitja hora. Així que d’aquí a dos mesos no hauria d’allunyar-me massa d’aquest radi.

Comença el compte enrere

Tuesday, 30/01/2007 (01:10)

Aquests dies començo a amoïnar-me per això del part. M’he informat bastant (internet ha estat imprescindible) sobre el que la OMS considera que ha de ser un part normal i aquí a Espanya ens trobem força lluny de complir els paràmetres que recomana aquesta organització. El 1996 la OMS va fer un informe al respecte, que es pot consultar aquí. Només quatre dades: en un país en què es respecten aquestes recomanacions no hi hauria d’haver més d’un 10-15% de cessàrees. Doncs la clínica on jo volia anar a donar a llum tenen un 50%. Descartada, és clar.

En el part t’hi hauria de poder acompanyar la comadrona que tu vulguessis. Als hospitals espanyols això és impensable. Només hi accedeix l’equip de cada centre. Hi ha una sèrie de pràctiques que no està demostrat que siguin beneficioses per a la mare i al bebè o fins i tot que poden ser perjudicials però que s’estan aplicant per protocol en molts hospitals (l’enema abans del part –a l’hospital Trueta de Girona el posen per protocol–, l’episiotomia –un tall al periné perquè el nen surti millor–, la famosa anestèsia epidural –no cal posar-la si la mare no ho vol, a més, redueix la sensibilitat de la mare per controlar el procés del part–….). I així podríem continuar.

Aquesta situació ha portat a movilitzar-se algunes organitzacions per defensar el dret de poder parir i néixer com cal. Algunes fins i tot reclamen el dret de poder néixer a casa (a Holanda, per exemple, neixen a casa un 50% dels nadons amb l’assistència de comadrones experimentades). Aquí a Espanya també es fa, però és una pràctica bastant mal vista per l’entorn mèdic. A la majoria dels hospitals el part el dirigeix el metge i no les comadrones, a qui correspon aquest paper. El metge ha d’actuar en el moment en què hi ha una complicació, no en cap altra ocasió (així ho diu també la OMS).

En fi, un dret més pel que cal lluitar.

Racisme a l’Empordà

Monday, 22/01/2007 (01:21)

Pertinences cremades del immigrants de Torroella de Fluvià.

La setmana passada un poble de l’Empordà va viure un episodi lamentable de racisme. Es tracta de Torroella de Fluvià. Ningú ho diria. Aquest poble a mig camí entre Figueres i l’Escala es troba ben a prop de viles com Sant Pere Pescador, que en determinades èpoques de l’any necessiten temporers per recollir fruita. En la majoria de casos, d’aquesta feina se n’encarreguen immigrants africans. La resta de l’any que no treballen, sobreviuen com poden per les rodalies esperant l’arribada de la temporada de feina. Un grup d’aquests temporers vivia justament a Torroella de Fluvià en una barraca abandonada situada en un camp de la localitat. Els veïns els ajuden donant-los mantes, jaquetes, ara cinc euros, ara deu euros… i diuen que són una gent ben tranquil·la.

Doncs bé, la setmana passada, ben d’hora al matí, aquest grup de set malinesos y senegalesos van veure atònits com el propietari de la barraca i l’alcalde de la població (segons les seves pròpies paraules) van arribar a la barraca, els van fer sortir i els van exigir que en traiessin fora totes les seves pertenences (menjar, roba, matalassos, estris de cuina, bicicletes…). Sense poder fer res més que plorar de ràbia, els immigrants no van poder evitar que el propietari els ruixés amb benzina les seves pertenences i després hi calés foc. Els immigrants, que només parlen francès, van insistir que l’alcalde era davant i ho va veure tot sense fer-hi res. Ell, en canvi, ho nega tot i fins i tot atribueix el foc als mateixos immigrants, que segons ell ho haurien fet per exigir diners.

Un grup de veïns del poble dóna crèdit a les paraules dels ’sense papers’, fins al punt que han portat el cas a SOS Racisme, i a més denuncien el caciquisme que viu el poble des de fa 25 anys, els mateixos que l’alcalde porta al capdavant de l’ajuntament. Asseguren que té tot el poble controlat, fins i tot el cens. I això els fa viure una situació de sicosi constant, fins al punt que alguns veïns han decidit marxar-ne.

Avui mateix un dels immigrants i un dels veïns de la localitat han anat a Barcelona a la seu de SOS Racisme. Tot plegat és bastant desagradable. Esperem que aquest cas no quedi impune.

El Canigó no és blanc i el món de la blogosfera és impressionant!

Saturday, 13/01/2007 (08:51)

Posta de sol una tarda de gener.

El paisatge d’hivern de l’Empordà no és el mateix sense el Canigó nevat. Estava esperant aquests dies a veure si  nevava per penjar-ne una foto, però el temps no està pel que ha d’estar. De totes formes, penjo una foto d’una posta de sol, un altre dels paisatges espectaculars d’aquestes terres gràcies a la tramuntana, que fa dels núvols unes formes ben artístiques.

Tinc un amic que quan veia una posta de sol d’aquelles que et deixen amb la boca oberta sempre deia: “Allà hi ha Déu…” Em feia riure, però hi hagi allà Déu o no, contemplar durant els escassos minuts que dura una postal com aquesta és una meravella.

———————————————————————————

Ah, per cert, per als qui us agradi el món de la blogosfera, us recomano el llibre del crític literari Vicente Luis Mora Pangea. Internet, blogs y comunicación en un mundo nuevo (www.vicenteluismora.bitacoras.com/). Doncs fent honor a la seva professió, Mora és bastant crític amb internet en general, però dóna molta informació sobre estadístiques de blogs i llenguatge a internet. Dades curioses com les següents:

- cada segon es crea un blog
- la llengua que més s’utilitza a internet és el japonès, seguit de l’anglès i el xinès 
- el 50% de les webs són en una de les dues llengües asiàtiques, i l’altre 50% són en anglès o una de les altres més de 3.000 llengües (l’espanyol només ocupa el 4% en aquest rànquing)
-  segons una enquesta de l’Associació per la Investigació dels Mitjans de Comunicació, el 21% dels enquestats té un blog i gairebé el 30% visita habitualment  blogs quan navega per internet
- en el món de la blogosfera, acabaran triomfant:
                          * els branded  bloggers: “aquellas celebridades o con un nombre establecido”
                          * els agregadores inteligentes: “los que hacen comentarios mínimos pero dirigen a sus lectores a sitios útiles”
                          * bloggers bien conectados: “periodistas, expolíticos, o especialistas que tienen la capacidad de descubrir buena información”
                          * bloggers brillantes: “los que atraen grandes cantidades de lectores por la calidad de su prosa y la originialidad de su ingenio”.

Alguns dels blogs a què fa referència al llibre: http://puenteaereo1.blogspot.com/, http://sabbatregent.blogspot.com/, http://www.guimp.com/, http://contralosestudiosos.blogspot.com/, http://www.milliondollarwebpage.com/, http://www.arcadi.espasa.com/, http://www.rebeccablood.net/handbook/excerpts/weblog_ethics.html, http://www.lacoctelera.com/ i http://www.microsiervos.com/, entre altres).

Doncs res, espero que aquesta informació us hagi fet algun servei.

Verdura fresca per Nadal

Wednesday, 27/12/2006 (01:36)

Quina delícia anar al mercat per Nadal! A Figueres les parades estaven plenes de gent i de productes ben frescos. Això sí, sempre i quan un sigui matiner. A la parada de la Margarita de Llers no hi falten els bolets i les bledes ben fresques, ah!, i té una mel que li porta un pagès de les rodalies.

En Lluc de les herbes, sempre tan abrigat.

Per mel bona, la d’en Lluc de les herbes. Aquest senyor d’un bigoti blanc i ben poblat sempre va ben abrigat. Viu a Ogassa, ben endins del Ripollès, en un poblet on els termòmetres no tenen gaire feina perquè sempre són allà mateix, ben avall. Doncs tot i així en Lluc i la seva dona no tenen calefacció a casa. Diu que quan arriba el vespre, es col·loquen davant la llar de foc amb una manta l’un al costat de l’altre i esperen l’hora d’anar a dormir per ficar-se al llit. Durant el dia recol·lecten plantes silvestres, fan mel… I després ho porten al mercat, on et donen classes magistrals sobre cadascuna de les plantes que porten.

En Manel i la Quima, d’en Japet dels Bous.I si un vol formatge de cabra, pot acostar-se fins a la parada d’en Japet dels Bous, on la Quima i en Manel tallen rulos de cabra, mató, formatges secs… Per guarnir la casa amb plantes, no cal donar massa voltes. La Carmen i en José, de Garriguella, porten al mercat les plantes que tan carinyosament cuiden al seu hivernacle. Ara Figueres, ara l’Escala… Aquesta parella no s’atura mai, i tot i això no perden mai el somriure per als seus clients. M’han convidat a veure l’hivernacle, tot i que ja hi vaig estar quan vaig triar les flors del casament.

La Carmen amb una clienta al mercat de Figueres.

“Posa’m uns tulipans que s’obrin el dia de Nadal, sisplau”, li dic a la Carmen. Doncs dit i fet, com si obeïssin ordres estrictes, aquestes flors tan nòrdiques es van obrir el dia de Nadal i van donar un aire campestre a la taula.

L’any del porc i… d’energia nuclear?

Thursday, 21/12/2006 (13:58)

El 2007 és l’any del porc segons el calendari xinès.El calendari xinès ens diu que el 2007 és l’any del porc (en total hi ha 12 animals en aquest calendari). L’any que ens deixa va ser el del gos. Un any de molts canvis, diuen. I que el del porc serà un any d’assentament i també de pau. Sembla que tots els anys que han estat porc s’han aconseguit grans acords. Serà aquest un any de pau? Deixarà ETA les armes definitivament? Marxarà Bush de l’Iraq i deixarà la seva gent tranquil·la? Si fos així, benvingut sigui aquest any del porc. També diuen que les persones que neixen en anys porc (l’Abril serà una d’elles) són honestes, concil·liadores, un pèl massa ingènues, i que intenten arribar sempre a un acord, que se’n surten de situacions complicades, que són constants en el que fan…

Com que aquí a l’Empordà tenim bastants porquets, espero que això ens ajudi a tenir un any ben tranquil, sense bandes de lladregots que no fan vacances ni per Nadal, i a aconseguir grans i beneficiosos acords (tenint la MAT i l’AVE pel mig ens vindria molt bé)… Ah, i per cert, no vull causar ALARMA, però sembla que ara la Cambra de Comerç està interessada en potenciar l’energia nuclear… Això sí, lluny d’aquí. Calcem-nos!!! Ja cal que els xinos tinguin raó i l’any del porc ens porti pau i acords. (Quan sàpiga més al respecte ho faré saber).

Doncs això, us desitjo a tots un any ben porquet!

Joguines bèl·liques? No, gràcies

Tuesday, 12/12/2006 (01:15)

El Canigó aquest mat�.

Aquest matí al llevar-me he pogut veure el Canigó tenyit de rosa. Una imatge que només es pot veure a primera hora. Ara ja comença a estar nevat i ofereix una de les millors postals de l’Empordà aquestes èpoques de l’any. Per cert, en dir això recordo que ja he de pensar en els regals dels nebots per aquestes festes. Aquest any ho tinc força clar.

Recentment he descobert una botiga de joguines educatives i pedagògiques amb una filosofia que m’ha agradat força. Es tracta d’Eurekakids. És una empresa creada l’any 2001 a Campllong (Girona) que actualment té més de 20 botigues repartides per tot l’estat espanyol i que, curiosament, encara no té una seu a la ciutat de Barcelona. En té a Granollers, Sabadell, figueres, Manresa, Pamplona, Saragossa, les illes Canàries…

Un dels cotxes que es pot trobar en aquesta botiga.Doncs el que m’ha atret d’aquesta botiga és la seva filosofia: lluny de les joguines bèl·liques i sexistes que aquests dies innunden els caps dels més petits a través dels anuncis de TV, els productes que venen a Eurekakids tenen l’objectiu d’ajudar la mainada a despertar la seva intel·ligència i al desenvolupament motor, mental i emocional. I que consti que no hi tinc cap comissió! 

Hi venen des de decoració i puericultura per als més petits (això és el que més m’afecta directament ara mateix) fins a estacions meteorològiques, kits per descobrir la natura, puzzles, jocs de construcció, una fruiteria de fusta, bicicletes de fusta… Ah, i es veu que aquesta fusta és d’hevea, que prové dels boscos tailandesos, que diuen que els gestionen de manera ecològica i sostenibles. Doncs res, aquest any els regals seran gironins i sostenibles. I a més, ho faré tot per internet. Ja explicaré si arriben a temps per quan toqui !

Racons de pau… i atracadors

Monday, 11/12/2006 (07:22)

Platja de Sa Tuna de Begur.L’altre dia vaig rebre la visita d’un company de feina aquí a l’Empordà. Deia que aquí estàvem en un ‘remanso de paz’. I és veritat. Però en aquests racons de pau també hi passen coses que ningú no ho diria. Divendres al vespre a Begur, un altre racó de pau, armonia amb la natura i tranquil·litat, uns encaputxats es van endur un nen de quatre anys de casa seva perquè no van trobar diners. El van deixar enmig d’un bosc i li van dir que no sortís del cotxe perquè hi vindrien llops. Ell s’ho va prendre gairebé com un joc, va dormir molt i diu que només va plorar dues vegades. Final feliç.

Però un fet que no deixa indiferent als pares de criatures i a famílies que viuen en cases (no cal viure en xalets per ser el punt de mira d’aquests malfactors). Cal tenir en compte que aquí als pobles de l’Empordà la gran majoria de vivendes són cases, masos en molts casos. Sense anar més lluny, al poble on m’estic han entrat a robar a més de quatre cases, i cases sense cap pinta de xalets, per cert. 

Per sort es tracta d’episodis relativament puntuals. Esperem que no vagin més enllà.

El que ens venen de la Mat

Friday, 08/12/2006 (10:11)

L'ase també està en contra de la MAT.gifSentim parlar molt de la MAT. Que si convé perquè tindrem més energia, que la costa gironina a l’estiu té una demanda molt alta d’energia que ara no es pot assumir, que si l’AVE tindrà un requeriment d’energia que ara no tenim… No ho sé, però pel que diuen alguns experts, això no acaba de ser del tot veritat. Buscaré aquests testimonis per reproduir-los.

Sembla ser que hi ha solucions alternatives com descentralitzar la distribució d’energia, entre altres coses, per evitar apagades com les que van afectar a part d’Europa fa unes setmanes. Però tot plegat fa pensar que darrera de tot això hi ha uns interessos econòmics de grans grups energètics europeus per tenir un nou canal de distribució d’energia. Si no, com s’entén que fins i tot la UE s’impliqui en un projecte només perquè a la costa gironina li manca energia???