Fer el cim

Aquesta és la carta que he enviat a totes les persones que ,en algun moment del tractament,  m’han donat aquell cop de mà que t’ajuda a tirar endavant. Sap greu que hi hagi algunes persones que no l’han rebut i crec que és perquè no tinc l’adreça correcte del seu correu.

Diu així:

 Benvolgut  amic i amiga.

 

Segurament no és la frase més  escaient  pel cas  però,   “he fet el cim”.  No és pas el cim que jo hagués triat lliurament . N’hi ha de mooooolt més bonics , però la tria era de si o si.

Diuen que tota gran travessa comença amb  una primera passa.  Aquesta primera la vaig  fer jo sol.  Però  per la resta  calia envoltar-me dels millors   sherpas  com els meus fills    Jordi ,  Mariona  i   Pau  que  sense saber ben be on anaven   van omplir-se de valor i , tot sigui dit ,han estat molt i molt valents.

 Però  sobretot la meva dona ,la  Silvia,  és qui ha portat el pes  de la   motxilla fes fred o calor . Una motxilla de molt  mal portar , carregada de mala llet  en molts moments  i de situacions  indesitjables ,  inimaginables per  cap de nosaltres  fins a les hores.

A tots quatre els hi dec  tot.

I a tu , amiga i amic, també vull donar-te les gràcies .

Gràcies per la teva sinceritat , la teva mirada , aquell somriure ,  per aquella trucada , aquelles notes musicals,   aquell correo , per aquella estona  xarrant  ,   per aquell copet a l’esquena que ajudava a que les passes que tocava fer aquell dia  no necesitessin tant d’esforç.                   Sento no haber pogut  estar a l’alçada en algún moment.  Sento haber mentit en alguna ocasió  quan  em preguntaves  “-….que tal ?” , i  et responia   “ -…be !!”.   No ha estat pas mala fe.  Podriem dir que era autosuggestió.

Per tot aixó i per tot el que em deixo  ,  gràcies per ser-hi.

 

Ara toca tornar . Poc a poc . Recuperant tot l’oxigen que pugui , els globuls vermells perduts pel camí  i si pot ser algún quilo més de pes millor que millor.   Però , seguint amb la metàfora del cim , no vull fer-ho  tornant al camp base. Vull baixar per l’altre cara i seguir endevant .  Per la que he pujat  ja se quin pa s’hi  dona !  

I acabo.

 Fa un any i mig que desitjo fer aquesta carta. Ara puc i ho faig.

 Tant de bo no  entenguis mai  bona part del que acabes de llegir.

 

Una abraçada ,  no massa forta de moment ,  però si molt sincera.

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.