April 15, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5commentsSe arrepintió momentáneamente de haber escogido la soledad. Pero se había propuesto aprender a estar sola. Era su manera de rendir homenaje a la tía Inés. “Hay que aprender a ser una buena compañia para uno mismo”, solía decirle.
Un cop acabada la segona part dels pilars de la terra m’he posat amb “La mujer habitada” de Gioconda Belli, i pinta molt bé.
April 14, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 8comments- Mercè!
- What???
- I love you….. I love you!
- I love you to, my sweety. Bona nit.
- Bona nit.
El mes que ve farà dos anyets, i no us sembla que aquesta nena és la coseta més dolça del món?
desaparèixer April 13, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 4commentsAixeca el cap, vinga fes aquest esforç i mira endavant. Molt bé, ha costat però ho has fet. Mira que hi ha davant teu i comença a imaginar-te avançant. Mou les mans, semblaven adormides. Sens la teva respiració perquè és comença a accelerar, el teu cos pot sentir que passa per dins el teu cap. Vinga mou el peu dret, ja està. I ara l’esquerra i ara el dret, l’esquerra, el dret. Una mica més de freqüència i arronsa els braços. Més ràpid, més! corre! corre! No t’ofegues perquè tot està bé, esquives els obstacles i només corres, el més ràpid possible. Marxa, marxa, ben lluny! I aquella cançó ja comença a sonar al teu cap, només la cançó i l’idea de córrer ben lluny.
Impactant video d’Amnistia Internacional April 12, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 4commentsNo dubteu a entrar, si us plau: us agradarà molt.
La cançó de les balances!!! April 8, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 4commentsDoncs era un rei que tenia el castell a la muntanya. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. I al matí des de la torre cada dia les comptava. La gent no estimava el rei, i ell tampoc no els estimava; perquè de comptar en sabia, però amor no li'n quedava: cada cosa tenia un preu, la terra, els homes, les cases. Un dia un noi del seu regne Vora el castell va posar-se. I va dir aquesta cançó amb veu trista, però clara. (bis) "¿Quan vindrà el dia que l'home valgui més que pous i cases; més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres? ¿Quan vindrà el dia que l'home no se'l pese amb les balances?" El rei, que va sentir el noi, el va fer agafar i amb ràbia, va ordenar que li donessin cent cinquanta bastonades; i a la torre el va tancar, castigat a pa i aigua. Però el poble encara sap la cançó de les balances, i quan s'ajunten els homes rient i plorant la canten. (bis)
Us diré un secret molt fi: la primavera ja és aquí! March 27, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 9comments- Pot una criatura de quasi dos anys estar tot el dia plorant?
si
- Pot ser que a la seva germana de tres mesos, que mai plora, també li doni per plorar molt el mateix dia?
si
- Pot ser que la pobre cangur tingui la paciència per aguantar tot el dia aquesta situació amb bona cara i bones maneres?
si
Sort que de camí al tren feia sol, es sentien els ocellets i ja estava tot florit. Al mal temps ona cara i a la primavera un somriure gegant!!!!
“Pel camp jo em passejo quin bon temps que fa,
vaig collint floretes per fer-me un bon ram.
Cullo una floreta i és de color vermell,
i quan jo l’enflairo no paro de cantar:
lalalalalalalalalalalalalalal”
I can’t remember if we said goodbye March 25, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6commentsAvui hem fet una expedició al camp de les ovelles, hem anat amb un mini camió que hi ha a la granja i el conduïa la Paula que té 16 anys, és d’Alemanya i està aquí passant dos setmanes per ajudar-me amb els nens; hem pujat als nens a la part de darrera: a la peque de casi dos anys, al gran de quatre i als seus cosins que són una mica més grans. Jo anava davant amb la meva cuqueta ficada a una d’aquelles bosses en les que portes els nadons penjats del davant. Ha estat molt divertit anar pels camps amb aquell mini camió i poder veure de prop les dos ovelles que han nascut fa pocs dies. Després, a més, ha coincidit que estaven errant al cavalls i jo no ho havia vist mai així que ens hi hem quedat una estona. També hem fet la visita de rigor a les vaques i als porcs, pobres porcs que queden fets un fastig quan sóc jo qui els hi tira el menjar! Finalment hem anat a recollir els ous i cap a dins que arribava l’hora de sopar. He posat aquesta cançó perquè la petita estava inquieta i sempre la ballo amb ella i es queda molt tranquileta. Us agrada la cançó??? Quin dia més especial, oi? Algú em regala una granja per mi??? És que així sóc jo!!!
18 años!!!!!!! March 20, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 2commentsHoy mi Luchi cumple 18 años, sí, la que se levanta, mima a tula, se mira a chester, toma leche con “granets”, se desplaza cual zombi hasta el chamizo donde habran sujetos jugando a cartas/play y ella tal vez entrara en conversación tal vez no; la que cada dia vuelve con un agujero mas en la cara/cuerpo. La que fue el bebe más mono del mundo, ahora es una mujer muy alta, muy guapa y sobretodo con muy buen fondo!!! y muy agujereada claro…
March 15, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3comments 
Jo, on es pot sentir la seva remor i també la seva olor. Respiro fons.
Només em vull treure les carregues i seguir caminant, perquè dins de l’aigua estic completament sola amb els meus desitjos i també la meva consciència, que els dies que pesa massa allà dins sembla més lleugera. No t’espantis si un dia no et parlo, és només que el meu cap roda perdut per aquell fons blau.
Hola desde Barcelona!!!! March 14, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10commentsPerò que bé que s’està aquí! Fa un temps genial, he estat tot el matí d’aquí cap allà super bé en maniga curta amb el solet calentant-me. I em pregunto perquè tothom porta abric o jaqueta? Tot i que el Corte Ingles encara no hagi donat la venbinguda a l’estiu, no ens enganyem aquí ja fa molta caloreta i insisteixo és genial. I collons que guapos que són els catalans i les catalanes!
Doncs bé ara paso a fer l’anàlisi dels pocs que es van animar a contestar el test. Mira que sou aborrits tota la resta!!!
Comencem per la Nerona: per tu el primer a la vida és la teva carrera professional, després la família, després l’amor, després els diners i per últim l’orgull. L’Emma i la teva avia són algú que sempre recordaràs. Al Martín l’estimes amb passió, i les monges de l’escola bressol són les teves ànimes besones. Per tu la vida és com el blog, hi deus reflexar tot; els teus enemics són lletjos i el teu gos és el que defineix per tu com ha de ser un amic. I sembla que relaciones bastant el sexe amb la maternitat.
Striper: per tu el primer és la família, després els diners, després l’orgull, després l’amor i per últim la teva carrera professional. T’agrada el sexe de bon matí, la teva vida és ara mateix relax, els teus enemics són bruticia, i un amic per tu ha de ser un company.
Finestreta: per tu el primer és l’amor, després la família, després la carrera professional, després l’orgull i l’últim els diners. La Marta és una bona amiga, al teu xicot l’estimes amb passió, la teva anima besona és la Mariona, al teu pare mai l’oblidaràs com tampoc a la Sandra. Diu que el sexe és amarg, que els teus enemics et fan angunia, l’amistat ha de ser fidel i la teva vida està en calma.
Sabeu que em va sortir??? que el primer per mi són els diners, després la carerra, després l’amor, després la família i per últim l’orgull, i en això estic plenament d’acord. Que el Josema és un amic de debó, que a ma germana l’estimo amb passió, que mai oblidaré ni al Lluís ni a la Paula, i que la meva anima besona és la Clara (això últim no ho crec perquè som la nit i el dia). Que per mi el sexe és intens, els enemics simpàtics, els amics per mi han de ser fidels, i que veig la meva vida preciosa. I em va agradar aquest test perquè hi estic d’acord al 99%. I vosaltres tres que?
(A casa escoltant Mentides de Pirats i amb el soroll dels cotxes de l’Avinguda Madrid de fons, perquè a casa sempre s’està bé! que us sembla la cançó? aquesta també està molt bé, de fet és bastant pedagògica, si si)
