“Vengo a tu casa a verte” February 8, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals, Miscel·lània , 5commentsAhir a la tarda em va passar de tot, després amb més temps ho vull explicar aquí per compartir la meva desgràcia amb la resta del món. Però bé, m’ho vaig prendre amb humor.
Per sort tenia comitiva de benvinguda, vam menjar i beure beure i beure. Hem dormit tres en un llit i molt bé. He somiat un munt de coses…
Ara ens estem intentant moure per anar al consolat espanyol (si, quin remei), perquè volem votar i tot i estar lluny i que no és tant fàcil fer-ho a distància, ho farem. De moment ens movem per aquí a ritme Camaron de la Isla, com m’agrada aquesta cançó!!!
mem-premi February 5, 2008
Posted by Mercè in : Miscel·lània , 5commentsLa Carme Rosanes m’envia aquest meme-premi que ha estat creat per Eseya . M’ha fet molta il·lusió que m’escollis ella ja que a mi m’agraden molt els seus escrits.
Aquí deixo les bases i els meus cinc escollits. Ha estat difícil fer la selecció perquè entro a molts blocs a diari, i clar, tots ells m’agraden. Alguns dels que jo hagués escollit ja han estat escollits abans, però bé com he dit hi ha molt on triar!
Les regles del premi són les següents:
- Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d’aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.
- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l’enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
- Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
- Premiat i premiador han d’exhibir l’enllaç d’Arte y pico per tal que tots sàpiguen l’origen d’aquest premi.
- Exhibir aquestes regles.
Super premiats:
“Donde todo empieza” January 28, 2008
Posted by Mercè in : Miscel·lània , 8commentsPotser molts ja coneixeu aquesta cançó de Fito, jo l’escolto fa mesos i cada vegada m’agrada més al lletra. Fixeu-vos en el que diu és preciós!!!
Donde todo empieza
Puede que no valga la pena
escribir tan lejos de la poesía
Todas las palabras que te quiero decir
se me rompen enseguida
No me quedan flores,
me arrancaron la raíz,
se pisaron las semillas
Me di cuenta tarde
que te perdí por pensar que te tenía
Creo que los bares se deben abrir
para cerrar las heridas
Y todas las noches me acuerdo de ti
y te olvido cada día
Y vuelvo a ser un loco
para sobrevivir a la locura de la vida
Muchas veces la cabeza y a menudo la nariz
y una voz q me decia:
Déjate llevar
Si el alma te lleva
Duele el corazón
Cuando te lo dejas cerca del final donde todo empieza
Donde todo empieza
Donde todo todo empieza
Donde todo empieza
Donde todo todo empieza
Donde todo empieza
No me sale bien la cuenta de la vida
Donde todo empieza
O me sobran noches o me faltan días
Donde todo empieza
Todos los minutos que no he “estao” contigo
Donde todo empieza
Ahora son demonios que viven conmigo
Donde todo empieza
Puedes encontrarme cerca del final
Donde todo empieza
Porque todo empieza cerca del final
Donde todo empieza
Puedes encontrarme cerca del final
Donde todo empieza
Porque todo empieza cerca del final
Porque todo empieza cerca del final
Un cap de setmana fora January 21, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals, Miscel·lània , 4commentsFarà un mes, més o menys, vaig fer una petita escapada a la ciutat de Santiago de Compostela. Hi vaig anar de casualitat i no perquè aquesta ciutat em crides massa l’atenció, però un cop estava allà em vaig adonar de que m’encantaria. És una ciutat petita, amb un casc antic molt maco, i amb molts llocs per visitar, i per si un dia us deixeu caure aquí us faig cinc cèntims dels que més em van agradar. Al casc antic sembla que tots els carrers portin a la catedral, i dóna la sensació d’estar passejant per una ciutat medieval, per exemple mireu com són molts del cartells de les botigues:
Quan et plantes davant de la catedral, potser per les formes puntegudes, no ho se, et dóna la impressió que ha sortit del mateix terra. Es cert que es molt molt molt gran i, per dins sobretot, molt bonica. I si et fixes a les columnes interiors pots veure tota mena de símbols gravats dels que jo no puc afirmar l’origen i el per què, tot i tenir una idea. Amb el preu del museu de la catedral, el qual no val massa la pena, està inclosa la visita a un palau que crec era d’un bisbe. Doncs bé, aquesta palau et mostra una mica com s’organitzaven els espais de la casa fa centenars d’anys.
Si hi aneu no us podeu perdre el Museo do Povo Galego; de museus n’he visitat molts i aquest ha estat dels que més m’ha agradat. En una planta s’expliquen els oficis que tenen més tradició a Galícia (com per exemple la pesca), hi ha moltes maquetes i tallers simulats a mida real, explicant com s’hi treballava i fins i tot com es feia el producte (per exemple, s’explicaven els passos per a la construcció d’un vaixell). En una altra planta hi ha les vestimentes tradicionals i les gaites. També hi ha una exposició de com ha estat la vida tradicionalment a Galícia: el naixement d’una criatura, els casaments, les morts, l’escola i els festes, els oficis… tot des de la perspectiva rural. Però el que més em va agradar van ser les maquetes de les cases rurals, que il·lustraven com es construïen i com s’organitzaven els espais. A més, hi ha una maqueta de com evoluciona un espai, els primer pobladors i les seves petites cabanyes, la seva producció, desprès les seves primeres construccions per organitzar-se en comunitat (com ara un pont per travessar el riu) l’ampliació de les terres per treballar, i ja finalment el poble que resulta de tot això.
També vam veure una exposició sobre la vida als convents de clausura, molt ben feta perquè reproduïa una mica el que seria el convent amb alguns elements decoratius i sobretot amb fotografies a mida real. Es podia veure un documental dels testimonis d’una monja, ella feia una sèrie de reflexions sobre la vida i la feina que em van fer pensar, de debò. Em vaig quedar amb les ganes de veure el museu que reprodueix una residència d’estudiants universitaris del segle XIX, perquè només obren alguns mesos.
Bé i sobre la teca i la festa, què dir? Que molt bé. Es menja molt bé: no es pot marxar d’allà sense menjar un poquet de llegums, carn i caldo fets casolanament, ni tampoc sense menjar el laco (te’l poden servir de moltes maneres) i sobretot sense menjar una mariscada acompanyada de Ribeiro. Pel que fa a la festa la veritat és que ens ho vam passar molt bé: sense masses aglomeracions, molts bars i petites discoteques, i la beguda molt bé de preu.
Va ser un cap de setmana molt especial, perquè la ciutat em va encantar però sobretot per la companyia, i per sentir amb tu aquella gaita tocant sota el pont proper a la catedral. Així que us animo a anar-hi als que encara no hi heu estat, ja sigui després d’un fatigós camí de peregrins, ja sigui després d’un curt viatge en avió.
Bon dia dia, bon dia a tots! January 5, 2007
Posted by Mercè in : Miscel·lània , 7commentsHola!!!
Benvinguts al meu bloc!!!
Em dic Mercè i escric aquest bloc per a endreçar les meves pròpies idees, i per saber que en penseu els demés. Escriuré sobre temes d’interès públic (societat, educació, …) i també sobre temes personals. Espero que agradi i si no és així ja em direu el que.
