Fent un camí January 13, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll, Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 5commentsAvui dos coses que no tenen res a veure m’han portat al mateix lloc, o més aviat a construir un lloc. De bon matí veia al fotolog de la Carmeta que parlava del conte de Siete ratones ciegos, i aquest conte acaba així:
Moraleja ratoneja:
Si sólo conoces por partes
dirás siempre tonterías;
pero si puedes ver el todo
hablarás con sabiduría.”
Després han vingut unes amigues i uns amics d’elles a dinar a casa, elles són valencianes i ells de Madrid. Em fet el típic dinar de diumenge amb el pollastre i les patates, i després a fer pachoneo.I tot i que estem aquí a Escòcia el nostre diumenge ha estat molt semblant al que tindríem a casa nostra. Llavors m’han vingut al cap alguns comentaris que he sentit molts cops i que em sembla que algún cop ja he comentat aquí al bloc, respecte als immigrants.
A vegades he sentit dir que els immigrants són molt tancats perquè s’aferren a la seva cultura i perquè només es relacionen entre ells. Respecte a això tindria moltes coses a dir perquè no estic gens d’acord, però ara només volia explicar que des de la meva experiència veig que quan estàs lluny de casa i vius moltes coses noves, i també tens molts dubtes, et va molt bé que després d’una setmana de treballar amb escocesos o gent de tot arreu amb un idioma que no és el teu, arribar el cap de setmana i trobar-te amb amics amb qui comparteixes una de els teves llengües maternes per explicar com ha anat la setmana, o parlar de qualsevol cosa, o fer bromes, o parlar sobre sentiments, el que sigui. No crec que es tracti de ser tancat i crec que el conte de els formigues té molta raó en el sentit de que per opinar d’alguna cosa has de mirar de conèixer-la en la seva totalitat.
(per cert que ha estat una tarda molt tranquil·la amb el Josema i la Paula parlant de moltes coses, va bé anar-se desofegant; m’han ensenyat aquesta cançó, a veure que us sembla perquè a mi em m’acompanya els somnis!)
Tenir pits grans omple talles de sostenidor però no la vida d’una persona December 30, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 4commentsEl 2, 3 i 4 de juny del 2006 es va fer la Trobada de dones de Catalunya organitzada per la Xarxa Feminista. Jo hi vaig participar i ara que tinc temps m’he posat a llegir el llibre que van publicar amb el recull de totes les activitats que s’hi van fer.
De les coses que vaig veure la que més em va agradar va ser un documental que es diu: Corbes gracioses, de Kiti Luostarinen. Aquest documental tracta de la dona i el seu cos.
Vulguem o no les dones, i en part també els homes però de forma diferent, ens passem la vida preocupades per el nostre cos: pel volum, per les corbes, per la bellesa, pels cabells, etc. Ens oblidem que el cos és una eina per viure i que el més important és que estigui sa, independentment de la seva forma.
Suposo que aquesta preocupació apareix per pressió social ja que en el nostre món occidental tenir bona presencia ho és tot. Ho és tot portat fins a l’extrem més estúpid i discriminatori existent. Recordo que quan la meva germana buscava feina de logopeda, ara ja està situada, en molts anuncis demanaven bona presencia. Algú m’hauria d’explicar que té a veure l’aspecte físic amb la professió de logopeda. (aquesta mena de coses s’han de denunciar, però això és un altre tema en el que ja profunditzarem un altre dia)
Jo crec que moltes dones no s’adonen de fins a quin punt estem pressionades, jo almenys m’hi sento: la meva panxeta sobra, els meus pits són petits, les meves caderes són amples, ja peso 70 kg, i un llarg etc. I tot això no m’hauria de preocupar gens perquè tenir uns pits grans només omple talles de sostenidor, no omple la vida d’una persona.
Suposo que la teoria és molt bona: un ha d’acceptar el seu cos tal i com és i ser feliç amb això, però després no és tant fàcil. Hi ha qui està molt contenta amb el seu cos i hi dedica molt de temps i això està bé perquè cadascú ha de dedicar el seu temps al que vulgui. Però per això: per que cadascú ha de dedicar el seu temps al que vulgui i omplir el seu cap també amb el que vulgui, ens hauríem de deixar estar una mica els uns als altres amb tot això de la bellesa, que ni de lluny és el més important.
No estic dient que ara totes les dones hagem d’anar vestides de qualsevol manera, despentinades, sense depilar, etc,És normal que vulguem agradar a l’altre gent amb el nostre físic. Només dic que la societat no et pot condicionar tant pel tema del físic, perquè no només fa que algunes tinguem mal de caps sino que tot això provoca problemes molt més seriosos com la anorèxia o la bulímia, o les operacions d’estètica indiscriminades.
El cos és per viure així que ha d’estar sa i fort perquè això és el que ens ajuda a gaudir de tot plegat.
Per descomptat recomano veure el documental!
Pares i mares?pq??? December 20, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 6commentsAra treballo fent-me càrrec de dos nens i que aviat seran tres. Estic tot el dia amb ells mentre els pares treballen a la granja i a les terres. Pensava en com els estan educant i en certes actituds que tenen, sobretot la mare. Llavors m’he preguntat perquè volen tenir tants fills (ella en vol més). No divagaré al respecte de perquè em pregunto el perquè precisament ella en vol tenir més, però si respecte a perquè volem tenir fills, en general.
No som animals i per tant podem escollir tenir-los o no, ningú ens obliga. Així que pensant en els possibles motius n’he tret els següents: perquè toca, perquè volem deixar alguna cosa nostra quan ja no hi siguem o perquè volen crear un ésser amb la persona que estimen.
Però clar tenir un fill és una cosa molt seria, perquè és una responsabilitat molt gran ja que la vida d’aquesta personeta estarà 100% condicionada per com el tractis i l’eduquis. No és una tontería, i tinc més que comprovat que no tothom val per criar un nen: per sacrificar-se, per ser objectiu, per donar una bona educació, etc.
Aquí a Escòcia els nens no van al cole fins als cinc o sis anys, mentre tant van a llocs tipus “playhouse”, on les educadores tenen una titulació molt bàsica i no es treballa gaire de currículum. Crec es desaprofiten anys del nen perquè podria estar aprenent un munt de coses, i a més tota la educació recau en els pares durant els 5 primers anys, i això sincerament fa por. En primer lloc perquè 4 ulls veuen més que dos, i en segon lloc perquè no tothom coneix les etapes d’aprenentatge i d’autonomia que un nen ha d’anar assolint, o quins comportament són normals i quins no, etc. I podríem pensar: “bé, el pediatre anirà veient si tot és correcte”. Doncs no, em faig creus del que han passat per alt alguns pediatres.
Vull tenir fills perquè m’agrada participar de l’educació dels nens, aprendre d’ells, i viure de la màgia de la seva infància. Com també m’agrada la idea de que un fill es vagi fent gran i poder compartir experiències amb ell, com un viatge, una ruta per la muntanya, una festa, etc. Poc a poc vaig aprenen sobre la responsabilitat que comporta tenir un fill i tot i així, si en tinc, segur cometré molts errors. Però vaja, que més val pensar-s’ho molt i tenir molt clar el perquè, que no sigui “perquè tinc trenta i toca”, que això es tant esgarrifós com la gent que diu que fa magisteri “perquè m’agraden els nens”.
He acabat les meves divagacions pensant que s’hem passarà l’arrós i em quedaré sense viure una experiència que crec que pot ser molt maca, si no la més maca de totes! Perquè a més tinc la convicció que més val tenir els fills jove, quan un té més energia i ganes de marxa, de fer coses i d’anar d’aquí allà.
aquesta cançó és molt maca, i per cert que una cançó també pot donar joc per ensenyar moltes coses a un nen o a un jove, a cualsevol.
poca feina…. December 13, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 8commentsPer aquí tenim moltes estones perdudes i per això sovint perdem el temps amb internet, per exemple mirant fotos de tios. Avui ens hem decidit a fer un ranking del 5 més guapos de la península, fem també dos mencions especials ja què no ens hem posat d’acord amb l’últim lloc.
1er Eduardo Noriega (indiscutible)
:
2on Tamar novas
3er Javier Conde
4art Sergi López
menció especial a Figo, jo NO estic d’acord però bé…
i per Daniel Bruhl, que no ha estat acceptat per que segons l’altre jutge té cara de nena.
La pantera Roca December 5, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 4commentsLi explicava al Josema (company de pis de Valladolid) que els catalans parlem sovint sobre els negocis del cagar, sobretot si estem en grup (un bon exemple son els campaments del meu cau). Vam enumerar, així mateix, els següents termes i expressions típiques del català:
Cagadubtes
Caganer
Cul i merda
Cagacalces
Ves a cagar
A cagar a la via
Fer cagar el Tió
Va ser aleshores que vam arribar a la conclusió que els catalans som una nació d’allò més escatològica. Per a apropar el Josema a la nostra cultura ara li informo regularment de les meves reunions amb el senyor Roca i també estic preparant el Tió pel pis.
És per cagar-se, oi?
mani per l’habitatge November 26, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 1 comment so fardiSabte 23 DE DECEMBRE A LAS 17:00H
mani per un habitatge digne, no costa res anar-hi, cal fer-nos notar!
Girona: Plaça de correus DEVESA
Barcelona: Plaça Catalunya
Important!!! October 8, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 2commentsAvui m’ha arribat aquest e-mail i és prou important. Per “ajudar” una mica només li hem de dedicar dos minuts. No és tant, oi?
Fa unes setmanes, una nena de tres anys (de Athlone, Sudàfrica) va
ser colpejada i violada. Encara és viva. Al culpable se li va donar la
llibertat condicional. Si estàs massa ocupat per a continuar llegint, signa ara i envia a d’altres
persones aquest mail.
El govern sud-africà està pensant en abolir la unitat de protecció infantil
i, aquesta és una petició, per tal d’evitar que ho faci !! Aquesta és una
demanda molt important. Aquella unitat és una part essencial del sistema
judiciari infantil.
Pots haver sentit dir que existeix un mite a Sudàfrica, segons el qual,
tenir relacions amb una verge cura la sida. Quant més jove és la noia, més
efectiva és la curació ! Això ha dut a una epidèmia d’abusos realitzats
per homes amb el virus de la sida positiu que, per a les nenes innocents
significa contagi. Moltes han mort per aquests abusos abominables.
Recentment, a Cape Town, 6 homes han abusat d’una nena de 9 mesos. Aquesta
situació fa posar els pels de punta i està arrivant a dimensions
catastròfiques i, sinó fem res, qui ho farà ?
Si et plau copia aquest missatege en un nou mail, afageix el teu nom al
final de la llista i envia l’email a totes les persones que puguis.
Si ets la firma número 120, aleshores envia la llista a:
childprotect@saps.org.za i comencen una de nova i així successivament.Gràcies.
(Festes Joves de Les Corts: Demà al carrer Dolors Mas Ferrer taula rodona “la llengua la carrer”, vindrà gent de Plataforma per la llengua, la CAL, Casal argentí de Barcelona, voluntaris per la llengua, etc. No hi podeu faltar!)
Festes de Les Corts (1) October 5, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 2commentsLes festes de Les Corts estan a punt de començar i aquest any, a més, passarà el correllengua pel barri. El dimarts dia 9 a les 20’30h tindrà lloc una taula rodona al carrer i portarà per nom “la llengua al carrer”. Exactament es farà al carrer Mas Ferrer davant del número 33. Participaran membres de la CAL, Plataforma per la llengua, Casal Argentí i l’Assciació del Senegal; és una combinació molt bona!!!
Ens veiem per les festes!!!
(no em pouc estar de dir que només queden 5 dies pel gran dia: concert de Heroes a Zaragoza!!!quina setmaneta m’espera…..)
“que trabaje el rey…” September 29, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , add a comment(En aquest post nomenaré alguns barris de Barcelona com a exemple per a que ens entenguem, tot i que sé que sempre hi ha excepcions i que no és pot generalitzar sobre la situació econòmica de tota la gent que hi viu)
Últimament penso molt en les desigualtats que vivim aquí i ara, sóc molt conscient que al tercer món la gent està patint moltisim i certament jo no faig res per canviar-ho a dia d’avui, més endavant no sé en que estaré implicada i en que no. Però el cas es que no cal marxar tant lluny per veure injustícies, per veure-les i també per viure-les.
Sota el meu punt de vista aquí i ara les classes socials estan molt marcades i provoquen desigualtat, a més de que les seves barreres són infranquejables.
Crec que si un neix en el barri de Sants difícilment arribà a tenir tants diners com una persona de Pedralbes. Però no vull que s’hem confongui, no són els diners el que em preocupa, són les oportunitats. Jo mateixa no necessito masses diners per viure: vull menjar, tenir una casa acollidora (que no vol dir gran), poder sortir i tenir aficions. Però també vull poder escollir el que vull estudiar, vull poder fer pràctiques a l’estranger, o poder marxar un any a estudiar angles. En el seu moment no vaig poder escollir la carrera perquè la meva nota era baixa, però les persones d’un barri d’una mica més amunt que també tenien una nota justa si que van poder escollir perquè pagant Sant Pere canta.
Es molt més greu no poder menjar o no tenir aigua corrent per rentar als teus fills, cert, però també es fotut que teòricament aquí tots som iguals i veure en el dia a dia que això no és cert. D’això n’estic plenament convençuda, no és el mateix néixer a la Mina que a Sarria: dos nens nascuts cadascun a un d’aquest barris no tindran mai les mateixes oportunitats. Per a que algú pugui millorar la seva situació ha d’accedir a les oportunitats de formació i laborals pertinents, i en certs barris això és molt complicat.
Jo hauria d’haver estudiat més al institut perquè d’aquesta forma hagués pogut fer la carrera que jo volia en aquell moment, però si jo he d’esforçar-me ens hem d’esforçar tots, no es just que per què he nascut a Sants i no a Sarria m’hagi d’esforçar una mica més, ni que sigui una miqueta, per què això ja es desigualtat.
És un cercle tancat, neixes en una casa de diners i això et permet estudiar en els millors llocs i després entrar a treballar en una bona empresa i desprès tens fills i la historia continua. Jo he tingut més oportunitats que els meus pares i ho he aprofitat però hi ha coses que mai podré fer i molt menys tal i com va el nostre món. Ells mateixos es garanteixen de que el cercle estigui tancat per a continuar estant a dalt, per sobre de la resta.
Els que han nascut en una família més que acomodada han tingut sort, espero que almenys ho valorin i ho aprofitin de debò.
http://www.youtube.com/watch?v=4N6BCvLhvcE&mode=related&search
Reaccions químiques September 4, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 8commentsAvui sortia la noticia de la publicació d’un llibre que parla de l’amor, de perquè ens enamorem, com, i per quan temps. Un altre llibre que parla d’aquest tema és: “Por qué amamos” de Helen Fisher, un llibre que jo tinc pendent i només en conec el que m’han explicat.
Tinc entès que homes i dones ens fixem i després valorem coses diferents, per exemple els homes potser valoren de la seva relació el bon sexe i les dones que les facin riure. A més l’amor està programat per durar 5 o 7 anys, temps que es trigava en formar una “família”. Quan ens enamorem el nostre cervell segrega tres substàncies de les que no recordo el nom, i se’ns activa la mateixa part del cervell que quan tenim por. Segons la Helen Fisher l’amor pot durar tota la vida però és molt difícil, depèn de la vida que porti la parella. Si tots dos tenen feines interessants, activitats independents a la parella i tot plegat els omple i a més es van donant canvis de tot tipus, llavors l’amor pot ser “etern”. És com que l’excitació de la por i al incertesa va renovant la nostra relació.
A molta gent li sembla trist que l’amor sigui com un resultat químic, és més no s’ho volen creure. Però a mi també em sembla romàntica la raó científica de perquè estimem, tot i que, el fet de que estigui demostrat que es pot acabar tant fàcilment em deixa una sensació de fredor.
La questió és que aquesta sensació tant agradable de voler estar amb algú, de necessitar els seus mimitos, la seva companyia, de riure amb ell o ella, i de tenir bon sexe, tot això es pot acabar en cinc o set anys. Això és molt poc temps i es passen volant. És una llàstima que una cosa tant bona probablement acabi tant aviat per una qüestió d’evolució…
