jump to navigation

“La mujer habiatada” de Gioconda Belli April 29, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 4comments

Fa uns dies vaig comentar per aquí que havia començat a llegir aquest llibre, em va agradar des de el principi tot i que en alguns moments vaig pensar en deixar-ho per més endavant; parlava d’algunes coses de les que que jo ara no volia llegir. Finalment no em vaig poder resisitir i avui ja l’he acabat.

Per a qui no el conegui simplement comentar  que és una novel·la que tracta el tema del feminisme i de les revoltes, de la resistència a una dictadura.  M’ha semblat un llibre molt interessant,  on tot està molt ben detallat de manera que un es fa molt bé a la idea del que els personatges estan vivint. Les pàgines estan plenes de sentiments i emocions. Val la pena poquet a poquet arribar fins al final.

                                  -Usted habla con el comando “Felipe Iturbe” del Movimiento de Liberación Nacional- respondió Lavinia con voz firme.  

Una cita April 22, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 9comments

- Eh!!! - cap resposta.

 Es posa de puntetes, les mans fent arcada al voltant de la boca.

- Eh!!! - cap resposta.

 Ara es puja les manigues, més puntetes, manetes al voltant de la boca per potenciar la veu i de nou crida.

- Eh!!!!!

 

Vaja, s’ha quedat quiet, però encara li dóna la esquena. L’haurà sentida? O haurà arribat massa tard? Es recorda a si mateixa que és imperdonable que hagi fet tard a aquesta cita anual, i tot per dedicar massa temps a arreglar-se; tot per aquest vestit nou de color rosa tan difícil de posar!

 

Ell es torna a moure, no es veuen clares quines seran les seves intencions perquè està massa lluny però sembla que s’està donant la volta.

 

- Si! Si! M’ha vist!!!!- crida ella molt emocionada, tant de córrer i després cridar no ha estat en va.

 

Allà està ell, girant el seu enorme i verd cos cap a ella, fent una ganyota per distingir-la des de la llunyania. I per fi comença a caminar, clavant les seves enormes petjades al fang.

 

- Hola!- fa ella donant saltets i somrient mentre fa gestos amb la ma.

 

I ell també diu hola amb un mig somriure mentre fa un gest de “ai, aquesta noia no té remei!”

 

Un cop estan  un davant de l’altre, el drac i la princesa, ell li entrega el llibre i ella la rosa.

 

Conte contat conte acabat!

Impactant video d’Amnistia Internacional April 12, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 4comments

No dubteu a entrar, si us plau: us agradarà molt.

Per elles March 8, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 8comments

Durant tota la nostra existència hem estat discriminades, tot va començar per la qüestió de la força i la reproducció. Des de que existim els humans a les dones ja ens va tocar quedar-nos a la cova cuidant dels nens i treballant l’hort. Aquí va començar la desigualtat a la llar, desigualtat que s’estendria en tots els àmbits socials un cop arribada l’agricultura. Així ha estat fins que la dóna ha començat a tenir accés a treballs qualificats, ben pagats i ben reconeguts socialment, cosa que no ha esdevingut fins a ben entrat el segle XX.

Fa tant poc que comencem a tenir igualtat de drets, que esgarrifa pensar que totes les dones de tot el món han viscut fins fa res súbdites de les seves socitats masclistes. I ara unes quantes, les del primer món, gaudim d’una igualtat teòrica, perquè jo no m’enganyaré hi ha moltisim per fer. Però encara hi ha moltes que pateixen haver nascut dones, i sempre que hi hagi una sola persona discriminada pel sexe, raça o classe social, només una ja serà massa, massa discriminació.

I és per això que tot i que sembli una paradoxa, sempre estaré a favor de la discriminació postiva, perquè per arribar a la igulatat no hi ha prou amb que a les dones se’ns permeti formalment tenir el mateix estatus social que els homes: cal que se’ns garanteixi a la pràctica aquest estatus. Garantia que al cap i la fi és una garantia de futur per a la societat, una societat sana sense la malaltia de la discriminaió, de les desigualtats i de les injusticies.

Els dos sexes hem de posar de part nostra per a que tant a casa com als països veïns s’arribi a la igualtat. Ho veig un procés llarg i complicat, però possible. Hem de ser nosaltres les dones les més conscients del problema: la discriminació al lloc de feina, la violència masclista, la desigualtat en l’accés al poder polític, la desigualtat en l’exercici en els tasques reporductives, etc.

La lluita val la pena per mi mateixa, per la meva mare, per la Nuri, les meves tatas,per la Lucia, per la Olga, per la Esther, per la Carmeta, per la Clara, per la Eva, per l’Ariadna, per la Paula, per les meves nenes de la granja, per la Mari Carmen i la Cristina, per la Laura, per la Nazaret, per la Verònica, per la Rosario, per l’Adriana, per la Paola, per la Neus, per l’Alba, per la Gemma, per la Yolanda, per la Montse, per les blocaires que segueixo,…

Llença’t !!! February 25, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 16comments

Tinc moltes coses al cap que vull escriure: un parell de petits relats, una coseta sobre la motivació, i una altra més aviat política….però avui no tinc gaire temps i per això simplement volia fer una crida a les dones! A totes totes totes!

Ara parlava amb una amiga sobre el tema de lligar i li deia que s’ha de llençar més, és el que jo sempre dic vaja. No entenc perquè ens hem d’esperar a que un noi “ens esculli”, com si fosim ganado i un cop escollides veure si ens agrada o no. Jo crec que si t’agrada algú ja sigui a un bar, una discoteca, entre amics o on sogui, t’has de llençar, siguis noi o noia. Perquè ells han de donar el primer pas???? I a més si jo fos un noi em donaria tant de pal entrar a les noies; els amics m’expliquen que les noies som molt difícils i tenim moltes tonteries, o que per exemple entre gays és molt més fàcil lligar. A veure si ens deixem de tonteries ja!

Per cert també està el tema de convidar, us enllaço un fotolog que va fer referncia molt encertadament!

I ara que estem en temporada electoral, passeu-vos per aquest bloc que han muntat uns amics. Imprescindible!

Super mini guia February 20, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 10comments

Avui penjo aquí un mail que he enviat a un altre blogger que vindrà per Escocia al maig, hi ha tota mena de informació, aprofiteu- la si heu de venir!!! És com una mini guia turística pràctica. (al final d’aquesta biblia que he escrit una nota dolçeta)

Glasgow: és una ciutat molt ciutat, amb centre ple de botigues però sense casc antic. Una mica lletja però suposo que també té el seu encant. Per sortir de festa està bé, no mata.

- catedral (molt maca i obren crec de 13 a 17h, molt xula la part suterranea) gratis
- casa més antiga de glasgow (està davant de la catedral) gratis
- museu de les religions ( davant de la catedral, una de les exposicions val la pena, la resta doncs mira…no gaire) gratis
- Mackintosh, arquitecte molt conegut que té diversos edificis a Glasgow, entre ells al escola d’art ( és una escola però els turistes poden entrar a veure l’edifici) i la willow tea rooms; és tb un edifici seu però abaix hi ha una joieria i a dalt una cafè, és un lloc que està mooooolt bé per menjar per uns 10 pounds (15 euros). I ARA PARLANT EN SERIO ELS SEUS EDIFICIS SÓN SUPER LLETJOS…
- hi ha un mercat els diumenges que diuen que esta bastant bé.
- la plaça de l’ajuntament (entre el centre i la catedral), està bé per anar i fer la

- després si a algú de vosaltres l’interessa molt el art a glasgow hi ha una de les galeries de més prestigi al Regne Unit, però està una mica lluny del centre.

Edimburg: és una ciutat molt maca, molt medieval i qui ve s’enamora. Per sortir està molt bé pq hi han molts pub’s amb música en directe a diari. És una ciutat gran però els barris estan separats entre ells, i el centre antic no és massa gran i el nou tampoc, així que es pot veure tot en un dia o dos.
-free tour , ja ha arribat tb aquí!!! no sé s ho coneixeu però és una empresa bastant nova, fan tours per moltes ciutats d’europa (londres, amsterdam, berlin, barcelona, etc) i la gràcia és que és gent jove que et porten als llocs més especials i t’expliquen anecdotes de la ciutat, i etc; és gratis i al final pagués si vols i el que tu consideris. Aquí de moment només està en anglès. Comença cada dia de l’any al sturbacks cofee de la Royal Mile a les 11h.
- castell, val 11 pounds i val la pena pq hi ha museus i etc que estan prou bé.
- royal mile, carrer principal del casc antic.
- princess street , carrer pricipal de el centre nou, està ple de botigues.
- museu de la ciutat, gratis i està bé.a la Royal Mile.

- parlament és un edifici molt xulo i està dissenyat per un català: Enric Miralles.Està al principi de la Royal Mile, gratis.
- catedral, esta be però no mata i està tb a la royal mile, gratis
- tomba de Bobby, va ser el gos més fidel del mon!!! el seu propietari que era policia va morir i ell va estar-se al costat de la tomba uns 15 anys. La gent li portava menjar i tothom li va agafar aprecii, el van enterrar a l’entrada del cementiri i la gent li deixa joguines per gossos i els nens dibuixos, es super bonic!!!!! i per això en aquests cementiri els gossos policia si que poden entrar. Heu d’anar!!!
- close: són carrerons que tb estan per la royal mile, hi ha de molt macos.

festa: bé aquí són una mica lunnis així que a la 1h els pubs tanquen (sempre música en directe, està molt molt bé! sobretot si és música irlandesa) i les discos a les 3h. Però la gent comença abans la festa , a les 22h ja podreu veure a més de un borrtaxo, pq a més aquí: beuen molt, a totes les edats i a diari! la beguda és cara, tothom tira de pintes que valen de 3 a 4 pounds (5 euros o mes) heu de provar la tennents!!!!

gastronomia: vale no és cuina mediterrània però hi ha coses que estan molt bé. Per ex:

- baked potatoes( patates al forn amb diferents coses com tonyina amb maionesa, o ratatulie, etc);
- haggis, com morcilla i estan molt bones;
- sopes, si si són uns frikis de les sopes i hi ha de tota mena;
- dolços: són uns frikis dels dolços amb sucre glaçat!!! i us heu de fotre fins al cul de muffins de xocolata i de les pastetes tipiques d’aquí que són de galeta, caramel i xocolata.
- el que més trobareu són llocs de sandwich, i la veirtata és que fan mescles estranyes però bones.

diners:
aviso que aquí us arruïnareu, és tot molt car. Per això jo de vosaltres no m’ho gastaria en massa en restaurants ni histories d’aquestes pq no val la pena, en pubs és pot menjar prou bé per 7 pounds. i el menjar rapit com el mcdonals és més barat que a bcn.
de festa, bé això la pinta està 3 pouns més o menys.
el transport. el tren és molt car, pq us feu una idea: per una trajecte que faig de 20 minuts per anar a treballlar em costa 30 pounds a la setmana, són uns 45 euros!!! cosa que vol dir que seria com la t10 de dos zones de catalunya, però a casi 200 euros per mes….molt car. El bus dins d les ciutats val un pound , però s’ha de entrar amb el pound just o no et deixen pujar!
viatges: huggis és una agencia que està prou bé i també està a la Royal Mile, però hi ha més. Fan sortides de un dia, o tres o cinc a llocs com el Llac Ness, a castells, a illes…i el de un dia val uns 30 pounds.

idioma: és anglès però tela tela tela amb l’accent escoses…m’ha costat molt pillar-ho!!!! a més abreviant molt i per això encara costa més !


(aquí veureu que els tenen ben posats en el tema del nacionalisme!)

Vull dedicar aquesta cançó a la meva rata de biblioteca, ja ho vaig dir a l’últim meme: limon i sal; i tot això perquè? per que si, que és quan més valors tenen aquests “regalets”.

” yo te quiero tal y como estás, no hace falta cambiarte nada…”

Jo prefereixo riure’m a estirar-me dels cabells! February 2, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 8comments

Striper va penjar aquest cartell al seu bloc fa uns dies. Aquesta imatge va donar lloc a molts comentaris de rebuig però jo vaig fer un comentari que se sortia una mica del consens entre els comentaristes. M’ho van rebatre i aquí deixo la meva resposta:

Tot i que jo sóc militant de l’esquerra independentista penso que el sentiment d’espanyolitat es tant respectable com el de catalanitat i no és per si mateix excloent , s’hauria de veure en tot cas com són els amos del bar i que pensen sobre el tema de la llengua i etc. Puc imaginar la mena d’idees que tindran però no em sembla el problema més important del nostre país. És molt més important, crec jo, el problema de la passivitat  de molts ciutadans catalans a l’hora de defensar les llibertats del seu país.

En tot cas a mi aquest cartell em fa riure.

Escòcia i jo! February 1, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 5comments

Volia explicar unes quantes cosetes del que estic veient i vivint per aquí, així que aquest post és una mescla de coses personals i d’altres no tant, tot plegat té a veure amb Escòcia i jo.

Estava ahir a la cuina amb la meva cuqueta als braços i mirava com nevava per la finestra i em preguntava com només cinc kilets de persona poden fer-me tant feliç, com una coseta tant petitona que ni es comunica em pot robar tants somriure. Quan dorm relaxa el cos completament i m’encanta tenir-la llavors a sobre perquè em dona molta pau. Però també m’encanta mantenir-la desperta: estirades les dos a terra i jo acariciant-li el cos fent cercles amb els dits o ditadetes que semblen gotes de pluja, mentre escoltem el Beatles.

Fa un parell dies m’enganxava el Lluís “d’in fraganti” amb l’agenda a les mans, i calia immortalitzar el moment! Porto quasi tres mesos ignorant-la. No em cal perquè les coses que faig van sorgint i no hi ha res programat excepte anar a treballar. A Barcelona jo era una dona enganxada a una agenda perquè eren tantes les coses que feia que quasi no em cabien en les espais setmanals! El cau, la jerc, la llumeneta, la plataforma, etc. Casi cada nit tenia alguna reunió o havia quedat per fer feina. També havia d’apuntar : sortim esther i eva; amb tantes coses al cap em podia oblidar de la vida social. Per si algú té algun dubte: No, no ho trobo a faltar.  però se que quan torni a Barcelona, més o menys, tornaré a portar el mateix ritme. No ho podré evitar perquè de fet m’agrada molt aquella mena de vida. Contradictori, no?
A la gent dels pobles se’ls veu més relaxats, potser és així o potser es la visió equivocada d’una pixapins però trobo que en una ciutat hi ha moltes més coses en les que implicar-se, encara que alguns pobles que tenen molta xarxa associativa no es queden curts. Per aquí he anat a cases d’amics amb els nens i m’he fixat que sempre tenen penjat dels arbres o els finestres menja per ocells i això confirma la meva sospita: tenen molt de temps. A Barna amb prou feines trobava temps per netejar la gabia del conill, donar-li de menjar, tallar-li cabell, etc, i aquí tenen temps per posar menjar per ocells que no estan ni sota la seva responsabilitat!

Dediquem uns minuts a la dieta que es porta aquí. Com a bona menjadora que sóc he de dir que els menús familiars d’aquí no són massa elaborats, no he anat massa per restaurants i crec a més que no deu valdré la pena gastar-s’ho en això, per aquí aquí a Escòcia . Tots els àpats solen ser bastant reduïts en quantitat, m’agrada això de menjar poc a l’hora de dinar perquè així no m’entra tanta son a la tarda. Tot i que m’agraden molt les sopes que fan crec que en mengen massa sovint, els seus estomacs es deuen tornar més febles perquè amb tanta sopa, crema i triturat quasi no han de treballar. Per a qui els panets de pipas i altres fruits secs es mengen a diari i m’encanten! Però el picant , del que abusen molt, no em deixa gaudir del menjar. I he de fer una especial menció al sucre glaçat, perquè són uns frikis d’aixó; i els tes corren com si els regalessin. A casa menjo com a Catalunya tot i que me adonat que els meus hàbits alimenticis comencen a canviar….

Avui es divendres així que els trens de la tarda veien carregats d’adolescents, hi ha una discoteca per la seva edat a prop de l’estació de  Weberly . Com vesteixen les noies! És per fer una foto perquè tot i que és molt habitual trobar gent amb poca roba, tot i els 0ºC, les adolescents es porten el premi: minifaldilla o shorts, samarreta de tirants i alguna mena de jaqueta d’estiu mig tapant l’esquena. Si no ho veus no t’ho creus! De totes formes les noies més grans també van amb poca roba, i sobretot aquí per les nits van molt “emperifollades” i semblen arbres de nadal.

Segur que em deixo coses però crec que aquest post ja és prou llarg!

Digues de que parles! January 16, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 3comments

Ahir vam anar a parar a una web molt… no sabria quina qualificatiu posar-li, el que si que puc dir és que els autors són uns il·luminats. No diré que no em puc creure que a dia d’avui hi hagi gent que pensa així, m’ho crec, però el que no entenc són els seus processos psicològics.

No recordo mai haver tingut cap mena d’actitud homófoga, i no és que penses: no ho entenc però ho respecto; és que simplement no tenia res que entendre. Havia d’entendre que al meu pare li agradessin les dones? Només ho havia d’observar i aprendre en tot cas. I tot i que m’he llegit gran part de la web encara no entenc quin són els inconvenients de que t’agradi algú del mateix sexe, bé si que hi ha un “inconvenient”: que existeixi gent tancada, intolerant, irrespectuosa, i en definitiva IGNORANT.

Jo em quedo igual llegint aquestes perles que he escollit, però pot haver algú que es molesti. Jo recomano riures, riures molt perquè no té desperdici!

- Sólo en y por la vida de comunión y solidaridad el hombre desarrolla LO MEJOR DE SÍ MISMO y es capaz de SANAR todas sus HERIDAS, CUBRIR sus más hondos VACÍOS y CARENCIAS y LIBERARSE de todas sus ESCLAVITUDES.
- HETEROSEXUALIDAD MADURA, RESPONSABLE, LIBRE Y CON CAPACIDAD DE AMOR VERDADERO.
-¿En qué consiste la terapia reparativa? Es un tipo particular de psicoterapia que se aplica a los individuos que quieren superar su atracción homosexual. Mira a los orígenes y las causas de esta condición, que ayuda a la persona a comprenderse, enseñándole a entender qué ha ocurrido en su infancia, a entender los sucesos particulares que le han ocurrido.
- Las necesidades emocionales no satisfechas se expresan indirectamente bajo forma de síntomas, y, en el caso de , como atracción homosexual.

 

Encara que m’han fet riure una estona, jo a aquesta gent els hi desitjo el mateix que el Pirat’ als Mossos.

Fent un camí January 13, 2008

Posted by Mercè in : Blogroll, Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 5comments

Avui dos coses que no tenen res a veure m’han portat al mateix lloc, o més aviat a construir un lloc. De bon matí veia al fotolog de la Carmeta que parlava del conte de Siete ratones ciegos, i  aquest conte acaba així:

Moraleja ratoneja:
Si sólo conoces por partes
dirás siempre tonterías;
pero si puedes ver el todo
hablarás con sabiduría.”

Després han vingut unes amigues i uns amics d’elles a dinar a casa, elles són valencianes i ells de Madrid. Em fet el típic dinar de diumenge amb el pollastre i les patates, i després a fer pachoneo.I tot i que estem aquí a Escòcia el nostre diumenge ha estat molt semblant al que tindríem a casa nostra. Llavors m’han vingut al cap alguns comentaris que he sentit molts cops i que em sembla que algún cop ja he comentat aquí al bloc, respecte als immigrants.

A vegades he sentit dir que els immigrants són molt tancats perquè s’aferren a la seva cultura i perquè només es relacionen entre ells. Respecte a això tindria moltes coses a dir perquè no estic gens d’acord, però ara només volia explicar que des de la meva experiència veig que quan estàs lluny de casa i vius moltes coses noves, i també tens molts dubtes, et va molt bé que després d’una setmana de treballar amb escocesos o gent de tot arreu amb un idioma que no és el teu, arribar el cap de setmana i trobar-te amb amics amb qui comparteixes una de els teves llengües maternes per explicar com ha anat la setmana, o parlar de qualsevol cosa, o fer bromes, o parlar sobre sentiments, el que sigui. No crec que es tracti de ser tancat i crec que el conte de els formigues té molta raó en el sentit de que per opinar d’alguna cosa has de mirar de conèixer-la en la seva totalitat.

(per cert que ha estat una tarda molt tranquil·la amb el Josema i la Paula parlant de moltes coses, va bé anar-se desofegant; m’han ensenyat aquesta cançó, a veure que us sembla perquè a mi em m’acompanya els somnis!)