Intentant esbrinar el misteri! February 4, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll, Cosetes personals , 5commentsRecomano llegir el post escoltant aquesta cançó!!!
7′30: lluís aixecat; si si, ara vaig. Mercè aixecat… si si ja…
7′45: un salt, vestir-nos, fer entrepants, agafar les imprescindibles muffins i sortir corrents.
8′10: ens trobem amb Paula, entrem a l’agencia ens fitxen i a esperar l’autocar.
8′30: ens posem de camí al Llac Ness.
10′00- 14′30: comprovem que la guia és també la conductora, que és munta les seves històries amb monstres, espases, mapes i tot sense deixar de conduir. Ens posem el cinturó i la Paula truca a s’ha mare i li diu: mama te quiero. Més val acomiadar-se pel que pugui passar. Fem paradeta per saludar a les simpàtiques vaques escoceses.
14′30: arribem al llac, anem a buscar un lloc per menjar una sopa i fer una cervesa, ho trobem. Ens apropem al llac i comencen els fets estranys:
- Botigues plenes de ninots verds.
- Turistes per tot arreu.
- Nosaltres mateixes fent la mateixa foto-broma que fan el 99% dels turistes.
15′40: Arribem al bus, tothom ens espera fa 20 minuts…els de caceres es rieuen i diuen: los espanyoles quedando bien!!! Ens limitem a riure la gràcia.
Hores indefinides: diverses parades per pixar, comprar records i menjar, i converses varies amb els de Caceres. Molts riures a l’autocar, sobretot fent una gravació amb les primeres declaracions de Nessi.
20′00: arribem a Edinburgh i au cap a casa a menjar i beure.
Escòcia i jo! February 1, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 5commentsVolia explicar unes quantes cosetes del que estic veient i vivint per aquí, així que aquest post és una mescla de coses personals i d’altres no tant, tot plegat té a veure amb Escòcia i jo.
Estava ahir a la cuina amb la meva cuqueta als braços i mirava com nevava per la finestra i em preguntava com només cinc kilets de persona poden fer-me tant feliç, com una coseta tant petitona que ni es comunica em pot robar tants somriure. Quan dorm relaxa el cos completament i m’encanta tenir-la llavors a sobre perquè em dona molta pau. Però també m’encanta mantenir-la desperta: estirades les dos a terra i jo acariciant-li el cos fent cercles amb els dits o ditadetes que semblen gotes de pluja, mentre escoltem el Beatles.
Fa un parell dies m’enganxava el Lluís “d’in fraganti” amb l’agenda a les mans, i calia immortalitzar el moment! Porto quasi tres mesos ignorant-la. No em cal perquè les coses que faig van sorgint i no hi ha res programat excepte anar a treballar. A Barcelona jo era una dona enganxada a una agenda perquè eren tantes les coses que feia que quasi no em cabien en les espais setmanals! El cau, la jerc, la llumeneta, la plataforma, etc. Casi cada nit tenia alguna reunió o havia quedat per fer feina. També havia d’apuntar : sortim esther i eva; amb tantes coses al cap em podia oblidar de la vida social. Per si algú té algun dubte: No, no ho trobo a faltar. però se que quan torni a Barcelona, més o menys, tornaré a portar el mateix ritme. No ho podré evitar perquè de fet m’agrada molt aquella mena de vida. Contradictori, no?
A la gent dels pobles se’ls veu més relaxats, potser és així o potser es la visió equivocada d’una pixapins però trobo que en una ciutat hi ha moltes més coses en les que implicar-se, encara que alguns pobles que tenen molta xarxa associativa no es queden curts. Per aquí he anat a cases d’amics amb els nens i m’he fixat que sempre tenen penjat dels arbres o els finestres menja per ocells i això confirma la meva sospita: tenen molt de temps. A Barna amb prou feines trobava temps per netejar la gabia del conill, donar-li de menjar, tallar-li cabell, etc, i aquí tenen temps per posar menjar per ocells que no estan ni sota la seva responsabilitat!
Dediquem uns minuts a la dieta que es porta aquí. Com a bona menjadora que sóc he de dir que els menús familiars d’aquí no són massa elaborats, no he anat massa per restaurants i crec a més que no deu valdré la pena gastar-s’ho en això, per aquí aquí a Escòcia . Tots els àpats solen ser bastant reduïts en quantitat, m’agrada això de menjar poc a l’hora de dinar perquè així no m’entra tanta son a la tarda. Tot i que m’agraden molt les sopes que fan crec que en mengen massa sovint, els seus estomacs es deuen tornar més febles perquè amb tanta sopa, crema i triturat quasi no han de treballar. Per a qui els panets de pipas i altres fruits secs es mengen a diari i m’encanten! Però el picant , del que abusen molt, no em deixa gaudir del menjar. I he de fer una especial menció al sucre glaçat, perquè són uns frikis d’aixó; i els tes corren com si els regalessin. A casa menjo com a Catalunya tot i que me adonat que els meus hàbits alimenticis comencen a canviar….
Avui es divendres així que els trens de la tarda veien carregats d’adolescents, hi ha una discoteca per la seva edat a prop de l’estació de Weberly . Com vesteixen les noies! És per fer una foto perquè tot i que és molt habitual trobar gent amb poca roba, tot i els 0ºC, les adolescents es porten el premi: minifaldilla o shorts, samarreta de tirants i alguna mena de jaqueta d’estiu mig tapant l’esquena. Si no ho veus no t’ho creus! De totes formes les noies més grans també van amb poca roba, i sobretot aquí per les nits van molt “emperifollades” i semblen arbres de nadal.
Segur que em deixo coses però crec que aquest post ja és prou llarg!
Dins del silenci… January 26, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10commentsEsteu un davant de l’altre a menys de… cinc centímetres? Estiràs molt lleugerament els dits de la teva ma dreta i trobes els seus dits i els acaricies molt suaument. Aquest petit contacte amb la seva pell, una mica més aspre que la teva, ja ha desparat alguna cosa dins teu. Sents la teva respiració una mica forta. Aixeques la vista i els teus ulls es troben amb els seus i et perds en la seva mirada. Ja ha començat, el que quedava al voltant ja no existeix.
Busques l’altre ma i ara les mans comencen a coneixes tot acariciant-se cada cop més intensament, i sense que tu ho hagis decidit el teu cos s’ha mogut lleugerament cap ell. Els teus pits ja toquen el seu pit. I les mans es deixen anar suaument per explorar nous indrets, com l’esquena, la cintura…
Els teus braços i els seus ja estan recaragolats en el cos de l’altre, i el teu cap ja reposa en la seva esquena. Sents la seva olor, i amb una ma la suavitat del seu jersei i amb l’altre el tacte dels seus texans. Dins del teu cap els teus pensaments estan cridant emocionats: “que duri que duri que duri!!!”. I més fluixet pots sentir: “que duri aquest instant…”.
(ara escoltava això)
FROM CUENCA FOREVER!!! January 24, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5commentsDoncs això que tenim poca feina per aquí…
the pilar’s virgin said:
where do you go to stop!
like petter at his home
at good time green sleeves!
whitout more
from lost to the river
it give me a stick
I split my box
and to what end?
we were a few and the gramma gave birth
it mixe together the hanger with the desire of eating
who wake ups early God help him!
each mad person with his tale
No comment….
creacions: www.valladolidexisteperonoestanguaycomobarcelona.com
Tu, jo i la circumstància January 23, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 8commentsAvui pensava en Sopa de cabra i m’ha estat molt difícil escollir una cançó, però el que tenia clar és que res de cançons tristes avui!!!
Junts hem fet teatre rosa, la meva història i els teus ulls,
l´escena és massa confusa i el culpable no és segur.
Encara que ens prometin regnes no ens rendirem al gran pastel,
ja no es venen més medalles i en aquesta illa esteim tots sols…
Tu, jo i la circumstància, fent l´amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
Fes-me cas àngel pirata, al carrer hi ha massa perill,
farem un trip a California entre aquestes quatre parets.
No serà fàcil que aquí arribi l´atac dels computadors,
si venen els rebrem d´esquena, si venen els rebrem tots tres.
Tu, jo i la circumstància, fent l´amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
Em deixaré tupé i patilles i robarem un cadillac
i tots vestits de cuiro i seda, farem un grup de Rythm & Blues.
Tu, jo i la circumstància, fent l´amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
January 22, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5commentsAhir eren les nou de la nit i jo anava de camí cap a la granja, passant pel llac i després pel camí entre els camps. Era de nit però ho podia veure tot perfectament, a més hi havia lluna plena i jo caminava mirant cap a munt perquè aquí sempre fa mal temps i és difícil trobar una nit per poder gaudir de l’espectacle de les estrelles.
M’agrada molt la muntanya , el camp i els boscos. Abans em feia por estar-hi per les nits i a campaments havia arribat a fer-me autentiques trinxeres de roba per “protegir-me”; però jo també era diferent, molt més insegura. Ara no em fa cap por, ara tot ha canviat per dins meu.
I fent aquest camí pensava en que tinc moltes ganes de que sigui Setmana Santa perquè espero poder anar de campaments amb el cau, pujar a l’autocar, desconnectar el mòbil i perdre’m. Baixar de l’autocar i sentir aquella olor a muntanya. Uns dies aïllats en algun indret molt verd.
Aquesta tarda estava amb les nenes a la cuina, escoltàvem alguna cançó country crec i estàvem molt a gust les tres. He recordat que ahir a la nit no estava tant a gust perquè aquest dies han hagut novetats i tot ha anat massa ràpid, tant els fets com els meus canvis de “sentiments”; i que tot plegat m’havia fet tenir la sensació de no poder somiar desperta.
Però aquesta sensació de vertigen ja ha passat perquè no m’agrada estar massa estona ni trista, ni confosa, ni de sabuda, ni enfadada. No fa per mi.
S’acaba el dia amb una mica de mal regust de boca perquè una de les meves millors amigues m’ha explicat que no pot fer un mòdul per el seu impediment físic, ella pot fer la feina que requereix el títol però diuen que li tocaria fer d’altres coses i que no podria. Injust, la vida ho és massa cops.
I sabíeu que? M’encanta la Bachata! Aquí enllaço la que crec que és la meva cançó prefrida, escolteu-la!!!! Jo hi vaig estar molt enganxada un estiu, quan semblava que estava deprimida per un noi… ai quanta tontería que arribem a portar a sobre!
Cosetes sense més importància, que ronden pel meu cap… January 21, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6commentsNomés deixo anar aquí un conjunt d’idees que em van venir al cap després d’una conversa amb amics, aquesta va tenir lloc en alguna de les hores que ens hem passat no fent res aquesta cap de setmana…
S’espera que tothom trobi l’amor, és com una idea universal la de que tots tenim una persona que està feta per nosaltres i un dia o altre arriba, però no es cert! Hi ha molta gent que no ha trobat a ningú o que va trobar a algú, com és el meu cas, però es va acabar. Potser que trobem a algú especial o pot ser que no.
Ho trobo trist perquè per mi la sensació d’estar enamorat és la millor que hi ha, fins i tot millor que el sexe. Quan estàs enamorat i és correspost és quan ets més feliç. Clar que un pot ser molt feliç amb moltes coses i pot tenir una vida molt plena però aquella sensació és simplement genial.
No us ha passat mai que escolteu una cançó que parla d’amor estant penjats d’algú i llavors aquesta us sembla genial, encara que el company d’habitació et digui: no la posis més que és horrible! Però a tu t’agrada , i l’escoltes un cop i un altre. Però després l’escoltes avui i simplement és una cançó que està bé i prou. Veus que una mica de raó si que tenia el teu company tot i que ell no tenia en compte que alguna cosa dins teu estava alterada.
Aquí enllaço el vídeo d’una cançó d’amor de Estopa, a mi no m’entristeix és més m’agrada molt, però per qui estigui així així més val no escoltar-la!
ya no me acuerdo….
Per cert quants llops que m’he trobat aquest dies que es pensaven que sóc una caputxeta tonta i que em creuria qualsevol conte! Contes d’amor i contes d’altra mena!
És cap de setmana!!! January 19, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 11commentsLes setmanes em passen volant i el desitjat cap de setmana ja està aquí, com no em vull trencar massa el cap avui només poso la lletra de la cançó d’on vaig treure el nom pel bloc, però que quedi clar que jo no m’espero a res, faig que les coses passin! Enllaço el videoclip!
Esperant veure la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant que algú t’escolte.
Esperant que no es barallen.
Esperant anar a classe.
Esperant passar l’examen.
Esperant els primers crits.
Esperant dormir les nits.
Esperant que el cos cresca.
Esperant ser una tempesta.
Esperant que ell et mire.
Esperant que ella et cride.
Esperant a fer-te dona.
Esperant a ser persona.
Esperant a viure plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant a ser la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant el primer fill.
Esperant a ser l’espill.
Esperant l’enyorança.
Esperant tenir esperança.
Esperant a morir plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant.
Tota una vida
esperant.
I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia.
I quan arribe l’hora de la partida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
faré foc en la llar de la mentida
i encendré dins la pupil·la el cel lliure del nou dia
mem musical… January 18, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6commentsEl subjecte que viu amb mi mai m’envia memes i normal perquè ja em coneix prou! Però serà perquè he estat una nit fora, exiliada a la granja, que ja m’ha trobat a faltar.
Músic: Julieta Venegas, he de posar títols de les seves cançons!
1. Ets home o dona? mirame bien
2. Descriu-te: libertad
3. Què pensen les persones sobre tu?: flor (la nazaret em deia floreta!!!)
4. Descriu la teva última relació: limón y sal
5. On voldries estar en aquest moment?: a donde sea
6. Com ets respecte a l’amor?: dulce compañia
7. Com és la teva vida?: nada serio
8. Què demanaries si tingueres només un desig?: a tu lado
9. Una frase sàbia: no hace falta
Una feinada de meme…total que el faci qui vulgui!!! va que espero veure que hi poseu!!!!
Laura, Nazaret, Vero i Mercè. January 16, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5commentsAvui he rebut dos mails de dos persones que feia molt que no en sabia res, eren la Laura i la Nazaret. Un era un mail en cadena i l’altre era personal. Elles són les meves amigues de la universitat i amb la Vero fèiem un grupet molt especial.
Aquesta tarda m’he posat a pensar en totes les coses que havíem viscut juntes durant cinc anys, i m’he estat una bona estona rient sola però també m’he enyorat. Pensava en l’Hector, el profe xilé que anava de hippie i de que estàvem totes penjades; també en estadística i història de primer perquè ens vam arribar a matriculcar tres vegades per aprovar-les!; també recordava quan la Vero insistia en que el seu novio és com David Beckam i que ens havia d’agradar per força; i les exposicions: un dia que vaig acabar tirada per terra plorant del riure per com exposaven la Vero i la Laura; i els mítics treballs en grup, extensament populars en les carreres d’educació però insofribles la majoria de cops; i de quan em vaig penjar de l’Oscar, ell mai ho va saber, i les rallava a més no poder; i del dia que ens vam fer la foto per la orla i jo venia de casa del Joan amb uns pels desastrosos i elles anaven fins i tot maquillades, primer em van renyar i tot, però després vam fer unes risas amb la meva foto (semblo un noi!); i de quan fèiem l’amic invisible i jo ho feia repetir fins que em tocava la Nazaret!
Sovint sortíem de festa a ballar paxanga i regeeton, i ens ho passàvem molt bé rient-nos de tot: de nosaltres, de la gent de la classe, dels profes, de la prima de la Yoli (una història molt llarga i no es que ens riguéssim d’algú, ens reíem d’un concepte).
I ara? Ara ja no les veig cada dia i fa molt que no sortim les quatre juntes. La Vero viu amb el Jose a Ibiza on estan molt ben situats, i la Laura a Mataró amb el Bruno on he comprovat amb els meus propis ulls que fa una vida totalment de matrimoni (gos, cotxe, factures, etc), i avui la Nazaret em deia que està molt bé a la feina i ja busca pis amb el Jaume. I jo aquí, portant una vida completament diferent a la seva però al cap a i a la fi totes som felices.
