Llença’t !!! February 25, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 16commentsTinc moltes coses al cap que vull escriure: un parell de petits relats, una coseta sobre la motivació, i una altra més aviat política….però avui no tinc gaire temps i per això simplement volia fer una crida a les dones! A totes totes totes!
Ara parlava amb una amiga sobre el tema de lligar i li deia que s’ha de llençar més, és el que jo sempre dic vaja. No entenc perquè ens hem d’esperar a que un noi “ens esculli”, com si fosim ganado i un cop escollides veure si ens agrada o no. Jo crec que si t’agrada algú ja sigui a un bar, una discoteca, entre amics o on sogui, t’has de llençar, siguis noi o noia. Perquè ells han de donar el primer pas???? I a més si jo fos un noi em donaria tant de pal entrar a les noies; els amics m’expliquen que les noies som molt difícils i tenim moltes tonteries, o que per exemple entre gays és molt més fàcil lligar. A veure si ens deixem de tonteries ja!
Per cert també està el tema de convidar, us enllaço un fotolog que va fer referncia molt encertadament!
I ara que estem en temporada electoral, passeu-vos per aquest bloc que han muntat uns amics. Imprescindible!
Super mini guia February 20, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 10commentsAvui penjo aquí un mail que he enviat a un altre blogger que vindrà per Escocia al maig, hi ha tota mena de informació, aprofiteu- la si heu de venir!!! És com una mini guia turística pràctica. (al final d’aquesta biblia que he escrit una nota dolçeta)
Glasgow: és una ciutat molt ciutat, amb centre ple de botigues però sense casc antic. Una mica lletja però suposo que també té el seu encant. Per sortir de festa està bé, no mata.
- catedral (molt maca i obren crec de 13 a 17h, molt xula la part suterranea) gratis
- casa més antiga de glasgow (està davant de la catedral) gratis
- museu de les religions ( davant de la catedral, una de les exposicions val la pena, la resta doncs mira…no gaire) gratis
- Mackintosh, arquitecte molt conegut que té diversos edificis a Glasgow, entre ells al escola d’art ( és una escola però els turistes poden entrar a veure l’edifici) i la willow tea rooms; és tb un edifici seu però abaix hi ha una joieria i a dalt una cafè, és un lloc que està mooooolt bé per menjar per uns 10 pounds (15 euros). I ARA PARLANT EN SERIO ELS SEUS EDIFICIS SÓN SUPER LLETJOS…
- hi ha un mercat els diumenges que diuen que esta bastant bé.
- la plaça de l’ajuntament (entre el centre i la catedral), està bé per anar i fer la
- després si a algú de vosaltres l’interessa molt el art a glasgow hi ha una de les galeries de més prestigi al Regne Unit, però està una mica lluny del centre.
Edimburg: és una ciutat molt maca, molt medieval i qui ve s’enamora. Per sortir està molt bé pq hi han molts pub’s amb música en directe a diari. És una ciutat gran però els barris estan separats entre ells, i el centre antic no és massa gran i el nou tampoc, així que es pot veure tot en un dia o dos.
-free tour , ja ha arribat tb aquí!!! no sé s ho coneixeu però és una empresa bastant nova, fan tours per moltes ciutats d’europa (londres, amsterdam, berlin, barcelona, etc) i la gràcia és que és gent jove que et porten als llocs més especials i t’expliquen anecdotes de la ciutat, i etc; és gratis i al final pagués si vols i el que tu consideris. Aquí de moment només està en anglès. Comença cada dia de l’any al sturbacks cofee de la Royal Mile a les 11h.
- castell, val 11 pounds i val la pena pq hi ha museus i etc que estan prou bé.
- royal mile, carrer principal del casc antic.
- princess street , carrer pricipal de el centre nou, està ple de botigues.
- museu de la ciutat, gratis i està bé.a la Royal Mile.
- parlament és un edifici molt xulo i està dissenyat per un català: Enric Miralles.Està al principi de la Royal Mile, gratis.
- catedral, esta be però no mata i està tb a la royal mile, gratis
- tomba de Bobby, va ser el gos més fidel del mon!!! el seu propietari que era policia va morir i ell va estar-se al costat de la tomba uns 15 anys. La gent li portava menjar i tothom li va agafar aprecii, el van enterrar a l’entrada del cementiri i la gent li deixa joguines per gossos i els nens dibuixos, es super bonic!!!!! i per això en aquests cementiri els gossos policia si que poden entrar. Heu d’anar!!!
- close: són carrerons que tb estan per la royal mile, hi ha de molt macos.
festa: bé aquí són una mica lunnis així que a la 1h els pubs tanquen (sempre música en directe, està molt molt bé! sobretot si és música irlandesa) i les discos a les 3h. Però la gent comença abans la festa , a les 22h ja podreu veure a més de un borrtaxo, pq a més aquí: beuen molt, a totes les edats i a diari! la beguda és cara, tothom tira de pintes que valen de 3 a 4 pounds (5 euros o mes) heu de provar la tennents!!!!
gastronomia: vale no és cuina mediterrània però hi ha coses que estan molt bé. Per ex:
- baked potatoes( patates al forn amb diferents coses com tonyina amb maionesa, o ratatulie, etc);
- haggis, com morcilla i estan molt bones;
- sopes, si si són uns frikis de les sopes i hi ha de tota mena;
- dolços: són uns frikis dels dolços amb sucre glaçat!!! i us heu de fotre fins al cul de muffins de xocolata i de les pastetes tipiques d’aquí que són de galeta, caramel i xocolata.
- el que més trobareu són llocs de sandwich, i la veirtata és que fan mescles estranyes però bones.
diners:
aviso que aquí us arruïnareu, és tot molt car. Per això jo de vosaltres no m’ho gastaria en massa en restaurants ni histories d’aquestes pq no val la pena, en pubs és pot menjar prou bé per 7 pounds. i el menjar rapit com el mcdonals és més barat que a bcn.
de festa, bé això la pinta està 3 pouns més o menys.
el transport. el tren és molt car, pq us feu una idea: per una trajecte que faig de 20 minuts per anar a treballlar em costa 30 pounds a la setmana, són uns 45 euros!!! cosa que vol dir que seria com la t10 de dos zones de catalunya, però a casi 200 euros per mes….molt car. El bus dins d les ciutats val un pound , però s’ha de entrar amb el pound just o no et deixen pujar!
viatges: huggis és una agencia que està prou bé i també està a la Royal Mile, però hi ha més. Fan sortides de un dia, o tres o cinc a llocs com el Llac Ness, a castells, a illes…i el de un dia val uns 30 pounds.
idioma: és anglès però tela tela tela amb l’accent escoses…m’ha costat molt pillar-ho!!!! a més abreviant molt i per això encara costa més !
(aquí veureu que els tenen ben posats en el tema del nacionalisme!)
Vull dedicar aquesta cançó a la meva rata de biblioteca, ja ho vaig dir a l’últim meme: limon i sal; i tot això perquè? per que si, que és quan més valors tenen aquests “regalets”.
” yo te quiero tal y como estás, no hace falta cambiarte nada…”
“No quiero verla más, que no que no” February 15, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10commentsAvui tenia moltes ganes d’escoltar Estopa, és dels pocs grups dels que m’agraden el 99% de les seves cançons. Us heu fixat en la lletra d’aquesta? Qui no s’ha sentit algun cop així? (Teniu l’enllaç per qui no l’hagi escoltat mai!)
No quiero verla más
No sé que extraña sensación de tristeza
Ay, que me inunda toda la cabeza
Que viene, se va, que me coge y me deja
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no, que no, que no
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
Cómo pudiera mantener la entereza
Poder sacar fuerzas de flaqueza
Leré, leré, que es mi naturaleza
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla en ningún lugar
Sacarla de mi imaginación
Porque no me deja reaccionar
Te estoy hablando, pon
Una mijita de tu atención
Que ya no puedo quererte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Otra copita pon
Que yo te pongo mi corazón
Que siempre late muy fuerte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Lere, lere, lere, lelei
Desaparece de mi mente
Vivo atado a una idea que me da vueltas
Me va girando como una cuerda
La quiero olvidar
Pero nunca me suelta
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
Voy a verla pero me quedo en la puerta
Y se me aprietan todas las tuercas
Me esocndo detrás pero siempre me encuentra
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla en ningún lugar
Sacarla de mi imaginación
Porque no me deja reaccionar
Te estoy hablando, pon
Una mijita de tu atención
Que ya no puedo quererte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Otra copita pon
Que yo te pongo mi corazón
Que siempre late muy fuerte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Lere, lere, lere, lelei
Desaparece de mi mente
Lere, lere, lere, lelei
Desaparece de mi mente
Carta per al rei de cors. February 14, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 13comments“Estimat Sant Valentí,
En un principi no celebro la teva festa perquè és una mica orterilla i a més no estic enamorada. Però de totes formes com he vist que tens cara de ser majo, el teu jeto està a tot arreu (cors, ossets de pelux, pastissets), et volia fer una petició: no m’enviïs a cap príncep blau! He decidit que no vull prínceps que només saben dir paraules boniques que després estan buides; no vull un somriure de profident perquè si; i no vull un príncep blau i cregut que visqui pendent del seu melic. Enviam, si us plau, una granota ben verda i ben grossa. Una d’aquelles que t’escolten ,et mimen molt, et fan riure i créixer com a persona, i apassionada i entregada on tu ja saps!
De totes formes vull aclarir que no hi ha pressa, per una granota com aquesta m’esperaria tota la vida, així que si tens altres encàrrecs ves fent.
mil besets!
postdata: com van els teus problemes amb el sucre? avui t’haurà apujat molt…pobret!) “
M’agrada… February 13, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6commentsM’agrada sentir el fred gelat a la cara i només a la cara; m’agrada quedar-me xopa després d’una tempesta d’estiu; m’agrada posar-me el polar després de fer una bona caminada per la muntanya, i llavors començar a sentir la calor en contrast amb la suor freda i com les galtes es posen ben vermelles; m’agrada cremar-me al sol de la platja; m’agrada quedar-me totalment paralitzada mirant com es posa el sol; m’agrada córrer; m’agrada perdrem per camins que desconec; m’agrada fer una llarguissima passejada amb algú que tingui molta conversa però on també quedi lloc per els silencis, silencis de complicitat, còmodes. M’agraden les persones properes i sinceres, les que van de front. M’agrada preguntar, ballar i riure, riure i riure. M’agrada estirar-me a la gespa al sol i tancar els ulls, sentir ocells i res més. M’agrada banyar-me al riu gelat i m’encanta estar dins del mar. La lluna em crida molt l’atenció, però també els estels. No deixo de somiar desperta i d’esforçar-me en ser més jo, només jo.
“Vengo a tu casa a verte” February 8, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals, Miscel·lània , 5commentsAhir a la tarda em va passar de tot, després amb més temps ho vull explicar aquí per compartir la meva desgràcia amb la resta del món. Però bé, m’ho vaig prendre amb humor.
Per sort tenia comitiva de benvinguda, vam menjar i beure beure i beure. Hem dormit tres en un llit i molt bé. He somiat un munt de coses…
Ara ens estem intentant moure per anar al consolat espanyol (si, quin remei), perquè volem votar i tot i estar lluny i que no és tant fàcil fer-ho a distància, ho farem. De moment ens movem per aquí a ritme Camaron de la Isla, com m’agrada aquesta cançó!!!
Intentant esbrinar el misteri! February 4, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll, Cosetes personals , 5commentsRecomano llegir el post escoltant aquesta cançó!!!
7′30: lluís aixecat; si si, ara vaig. Mercè aixecat… si si ja…
7′45: un salt, vestir-nos, fer entrepants, agafar les imprescindibles muffins i sortir corrents.
8′10: ens trobem amb Paula, entrem a l’agencia ens fitxen i a esperar l’autocar.
8′30: ens posem de camí al Llac Ness.
10′00- 14′30: comprovem que la guia és també la conductora, que és munta les seves històries amb monstres, espases, mapes i tot sense deixar de conduir. Ens posem el cinturó i la Paula truca a s’ha mare i li diu: mama te quiero. Més val acomiadar-se pel que pugui passar. Fem paradeta per saludar a les simpàtiques vaques escoceses.
14′30: arribem al llac, anem a buscar un lloc per menjar una sopa i fer una cervesa, ho trobem. Ens apropem al llac i comencen els fets estranys:
- Botigues plenes de ninots verds.
- Turistes per tot arreu.
- Nosaltres mateixes fent la mateixa foto-broma que fan el 99% dels turistes.
15′40: Arribem al bus, tothom ens espera fa 20 minuts…els de caceres es rieuen i diuen: los espanyoles quedando bien!!! Ens limitem a riure la gràcia.
Hores indefinides: diverses parades per pixar, comprar records i menjar, i converses varies amb els de Caceres. Molts riures a l’autocar, sobretot fent una gravació amb les primeres declaracions de Nessi.
20′00: arribem a Edinburgh i au cap a casa a menjar i beure.
Escòcia i jo! February 1, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 5commentsVolia explicar unes quantes cosetes del que estic veient i vivint per aquí, així que aquest post és una mescla de coses personals i d’altres no tant, tot plegat té a veure amb Escòcia i jo.
Estava ahir a la cuina amb la meva cuqueta als braços i mirava com nevava per la finestra i em preguntava com només cinc kilets de persona poden fer-me tant feliç, com una coseta tant petitona que ni es comunica em pot robar tants somriure. Quan dorm relaxa el cos completament i m’encanta tenir-la llavors a sobre perquè em dona molta pau. Però també m’encanta mantenir-la desperta: estirades les dos a terra i jo acariciant-li el cos fent cercles amb els dits o ditadetes que semblen gotes de pluja, mentre escoltem el Beatles.
Fa un parell dies m’enganxava el Lluís “d’in fraganti” amb l’agenda a les mans, i calia immortalitzar el moment! Porto quasi tres mesos ignorant-la. No em cal perquè les coses que faig van sorgint i no hi ha res programat excepte anar a treballar. A Barcelona jo era una dona enganxada a una agenda perquè eren tantes les coses que feia que quasi no em cabien en les espais setmanals! El cau, la jerc, la llumeneta, la plataforma, etc. Casi cada nit tenia alguna reunió o havia quedat per fer feina. També havia d’apuntar : sortim esther i eva; amb tantes coses al cap em podia oblidar de la vida social. Per si algú té algun dubte: No, no ho trobo a faltar. però se que quan torni a Barcelona, més o menys, tornaré a portar el mateix ritme. No ho podré evitar perquè de fet m’agrada molt aquella mena de vida. Contradictori, no?
A la gent dels pobles se’ls veu més relaxats, potser és així o potser es la visió equivocada d’una pixapins però trobo que en una ciutat hi ha moltes més coses en les que implicar-se, encara que alguns pobles que tenen molta xarxa associativa no es queden curts. Per aquí he anat a cases d’amics amb els nens i m’he fixat que sempre tenen penjat dels arbres o els finestres menja per ocells i això confirma la meva sospita: tenen molt de temps. A Barna amb prou feines trobava temps per netejar la gabia del conill, donar-li de menjar, tallar-li cabell, etc, i aquí tenen temps per posar menjar per ocells que no estan ni sota la seva responsabilitat!
Dediquem uns minuts a la dieta que es porta aquí. Com a bona menjadora que sóc he de dir que els menús familiars d’aquí no són massa elaborats, no he anat massa per restaurants i crec a més que no deu valdré la pena gastar-s’ho en això, per aquí aquí a Escòcia . Tots els àpats solen ser bastant reduïts en quantitat, m’agrada això de menjar poc a l’hora de dinar perquè així no m’entra tanta son a la tarda. Tot i que m’agraden molt les sopes que fan crec que en mengen massa sovint, els seus estomacs es deuen tornar més febles perquè amb tanta sopa, crema i triturat quasi no han de treballar. Per a qui els panets de pipas i altres fruits secs es mengen a diari i m’encanten! Però el picant , del que abusen molt, no em deixa gaudir del menjar. I he de fer una especial menció al sucre glaçat, perquè són uns frikis d’aixó; i els tes corren com si els regalessin. A casa menjo com a Catalunya tot i que me adonat que els meus hàbits alimenticis comencen a canviar….
Avui es divendres així que els trens de la tarda veien carregats d’adolescents, hi ha una discoteca per la seva edat a prop de l’estació de Weberly . Com vesteixen les noies! És per fer una foto perquè tot i que és molt habitual trobar gent amb poca roba, tot i els 0ºC, les adolescents es porten el premi: minifaldilla o shorts, samarreta de tirants i alguna mena de jaqueta d’estiu mig tapant l’esquena. Si no ho veus no t’ho creus! De totes formes les noies més grans també van amb poca roba, i sobretot aquí per les nits van molt “emperifollades” i semblen arbres de nadal.
Segur que em deixo coses però crec que aquest post ja és prou llarg!
Dins del silenci… January 26, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10commentsEsteu un davant de l’altre a menys de… cinc centímetres? Estiràs molt lleugerament els dits de la teva ma dreta i trobes els seus dits i els acaricies molt suaument. Aquest petit contacte amb la seva pell, una mica més aspre que la teva, ja ha desparat alguna cosa dins teu. Sents la teva respiració una mica forta. Aixeques la vista i els teus ulls es troben amb els seus i et perds en la seva mirada. Ja ha començat, el que quedava al voltant ja no existeix.
Busques l’altre ma i ara les mans comencen a coneixes tot acariciant-se cada cop més intensament, i sense que tu ho hagis decidit el teu cos s’ha mogut lleugerament cap ell. Els teus pits ja toquen el seu pit. I les mans es deixen anar suaument per explorar nous indrets, com l’esquena, la cintura…
Els teus braços i els seus ja estan recaragolats en el cos de l’altre, i el teu cap ja reposa en la seva esquena. Sents la seva olor, i amb una ma la suavitat del seu jersei i amb l’altre el tacte dels seus texans. Dins del teu cap els teus pensaments estan cridant emocionats: “que duri que duri que duri!!!”. I més fluixet pots sentir: “que duri aquest instant…”.
(ara escoltava això)
FROM CUENCA FOREVER!!! January 24, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5commentsDoncs això que tenim poca feina per aquí…
the pilar’s virgin said:
where do you go to stop!
like petter at his home
at good time green sleeves!
whitout more
from lost to the river
it give me a stick
I split my box
and to what end?
we were a few and the gramma gave birth
it mixe together the hanger with the desire of eating
who wake ups early God help him!
each mad person with his tale
No comment….
creacions: www.valladolidexisteperonoestanguaycomobarcelona.com
