18 años!!!!!!! March 20, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 2commentsHoy mi Luchi cumple 18 años, sí, la que se levanta, mima a tula, se mira a chester, toma leche con “granets”, se desplaza cual zombi hasta el chamizo donde habran sujetos jugando a cartas/play y ella tal vez entrara en conversación tal vez no; la que cada dia vuelve con un agujero mas en la cara/cuerpo. La que fue el bebe más mono del mundo, ahora es una mujer muy alta, muy guapa y sobretodo con muy buen fondo!!! y muy agujereada claro…
March 15, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3comments 
Jo, on es pot sentir la seva remor i també la seva olor. Respiro fons.
Només em vull treure les carregues i seguir caminant, perquè dins de l’aigua estic completament sola amb els meus desitjos i també la meva consciència, que els dies que pesa massa allà dins sembla més lleugera. No t’espantis si un dia no et parlo, és només que el meu cap roda perdut per aquell fons blau.
Hola desde Barcelona!!!! March 14, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10commentsPerò que bé que s’està aquí! Fa un temps genial, he estat tot el matí d’aquí cap allà super bé en maniga curta amb el solet calentant-me. I em pregunto perquè tothom porta abric o jaqueta? Tot i que el Corte Ingles encara no hagi donat la venbinguda a l’estiu, no ens enganyem aquí ja fa molta caloreta i insisteixo és genial. I collons que guapos que són els catalans i les catalanes!
Doncs bé ara paso a fer l’anàlisi dels pocs que es van animar a contestar el test. Mira que sou aborrits tota la resta!!!
Comencem per la Nerona: per tu el primer a la vida és la teva carrera professional, després la família, després l’amor, després els diners i per últim l’orgull. L’Emma i la teva avia són algú que sempre recordaràs. Al Martín l’estimes amb passió, i les monges de l’escola bressol són les teves ànimes besones. Per tu la vida és com el blog, hi deus reflexar tot; els teus enemics són lletjos i el teu gos és el que defineix per tu com ha de ser un amic. I sembla que relaciones bastant el sexe amb la maternitat.
Striper: per tu el primer és la família, després els diners, després l’orgull, després l’amor i per últim la teva carrera professional. T’agrada el sexe de bon matí, la teva vida és ara mateix relax, els teus enemics són bruticia, i un amic per tu ha de ser un company.
Finestreta: per tu el primer és l’amor, després la família, després la carrera professional, després l’orgull i l’últim els diners. La Marta és una bona amiga, al teu xicot l’estimes amb passió, la teva anima besona és la Mariona, al teu pare mai l’oblidaràs com tampoc a la Sandra. Diu que el sexe és amarg, que els teus enemics et fan angunia, l’amistat ha de ser fidel i la teva vida està en calma.
Sabeu que em va sortir??? que el primer per mi són els diners, després la carerra, després l’amor, després la família i per últim l’orgull, i en això estic plenament d’acord. Que el Josema és un amic de debó, que a ma germana l’estimo amb passió, que mai oblidaré ni al Lluís ni a la Paula, i que la meva anima besona és la Clara (això últim no ho crec perquè som la nit i el dia). Que per mi el sexe és intens, els enemics simpàtics, els amics per mi han de ser fidels, i que veig la meva vida preciosa. I em va agradar aquest test perquè hi estic d’acord al 99%. I vosaltres tres que?
(A casa escoltant Mentides de Pirats i amb el soroll dels cotxes de l’Avinguda Madrid de fons, perquè a casa sempre s’està bé! que us sembla la cançó? aquesta també està molt bé, de fet és bastant pedagògica, si si)
estimat diari/ estimada puta vida March 12, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 8commentsNo et donaré res si tu em dones, res de res, oblida’t. Diga’m egoista, desconfiada, mal pensada però sobretot el que sóc és una persona que ja es va cansar. Sempre dient si si si, estic per això i també per allò, perquè??? diga’m perquè??? per res. I ara veig que l’error va ser meu perquè tot té un preu, i si regales un dia i un altre al final perds. De entre altres coses he perdut valorar el meu propi temps, els meus ànims, les meves forces, i crec que això ja es més que suficient. Fa temps que penso així, i de tant en tant he de fer memòria perquè algú m’ho recorda, algú que vol l’aigua sense obrir l’aixeta.
Fa un temps una amiga, fent una dinàmica, em va dir que jo tenia de bo que sempre sempre pensava en els demés. Va insistir molt en aquest punt. Em vaig sentir molt bé, de debò, no només perquè a mi m’agrada que un amic en al intimitat i amb sinceritat em valori, si no perquè a més me n’alegro molt de ser així. Però tot i que de dins sempre em surt això, em freno perquè qui vulgui aigua…
Avui no és un bloc és un diari, un diari molt molt personal. Un diari que he corregut a agafar per desofegar els sentiments que m’han angoixat. Potser caldria explicar-li a qui tinc davant que m’he angoixat, però no ho faig perquè tots som molt diferents i molt dificils d’entendre. Per mi tothom és rar i per això estem molt sols, ho estem tots: els que ens adonem i els que no.
Build a bear March 10, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10comments(no us perdeu el test que us proposo més a baix!)
Ahir vaig anar a fer la típica volta “dominguera” amb la Paula i vam anar a parar a una tenda que jo no coneixia, i que ara que hi he estat em sembla que deu ser la tenda més dolça i més mona del món.
Es diu, més o menys, construcció de ossets de peluix; i en ella cada nen o adult és pot fer el osset a la seva mida. El procés és el següent:
- esculls osset.
-l’omples, molt ple poc ple, com vulguis.
- agafes un cor que té un codi de barres perquè aquest osset és teu i només teu; li dones un petonet a aquest cor i l’introdueixes dins del peluix (encara que siguis adult les dependentes et fan donar el petonet, és molt important!).
- esculls la roba, hi ha de tot: pijames, vestits i calcetes, uniformes, etc.
-esculls complements: motxilles, cotxets, cadires de rodes, ulleres graduades, passaports, mòbils, etc.
- registres al teu osset als ordinadors per rebre el certificat.
-i clar pagués, no és massa econòmic…
Però avui he vist una altra monada perquè a la meva cuqueta li han regalat sis parells de mitjons talla mini mini ( te dotze setmanes) que són d’estrelles de diferents colors, i a més venen dins d’una caixa d’ous, no és monisim també???
Bé dit tot això us volia proposar que contesteu a les següents preguntes i així us podré explicar 4 coses que porteu amagades ben a dins.
1. ordeneu aquest animals del que més us agrada al que menys: ovella, cavall, porc, tigre, vaca.
2. amb quina persona relacioneu cada color (el primer que us vingui al cap): taronja, vermell, blanc, verd i groc.
3. quina paraula us ve al cap si us dic:
café…
mar…
rata…
gos..
doncs bé, si contesteu ja us faré saber el que!!!! va participeu!!!!
(qui ja ho hagi fet que no digui res!)
Una cançó que m’agrada molt molt molt, i em fa preguntar-me si jo conec ara mateix a algú a qui li donaria aquests tres minuts, i vosaltres? m’encanta m’encanta m’encanta i a més tanco els ulls i estic a Florència, anant de la uni cap a casa: el riu, el Duomo, els carrerons, el meu barri, la cope (era el super), només tancar els ulls… Me enrecordat també d’aquesta cançó que també m’acompanyava aquells mesos.
(Ja estic pensant a qui regalar-li un peluix d’aquests, però crec que tinc tres nominats segurs: els meus tres monstres de la granja!!! Després d’aquesta experiència em buscaré feina al circ, ja sé domar feres…)
Arbres February 29, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 9commentsEls arbres em criden molt l’atenció perquè són grans i bonics, són bonics tant si estan plens de fulles com si no n’hi ha cap; a vegades semblen forts i a vegades fràgils, i a més donen resguard del sol o de la pluja. A sota seu poden passar mil coses: des de una parella que es regala moments d’amor, a un pare que acaricia al seu nadó.
Si porto càmara segur que faré una o moltes fotos d’aquests esers naturals que a més sempre han estat rodejats d’històries màgiques. Qui viu al arbrers? No només els ocells i alguns insectes de visita, també les fades. Han de ser per força un lloc especial si donen resguard a aquestes personetes màgiques…
(ja fa olor a Barcelona: a les nits pel centre o per l’eixample, a Sants el meu barri, i també a campaments…aquest any ben a prop de la platjeta!!!!!)
Recepta arbre màgic:
- Quatre llavors del teu cor.
- Un test mitjà de terrissa.
- Un saquet de sorra.
- Un got d’aigua cada tres dies.
- Tenir-ho a un lloc on li doni el Sol.
- Un sobre diari de caricies i paraules dolces.
- Important: anar trasplantant cada primavera.
Llença’t !!! February 25, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 16commentsTinc moltes coses al cap que vull escriure: un parell de petits relats, una coseta sobre la motivació, i una altra més aviat política….però avui no tinc gaire temps i per això simplement volia fer una crida a les dones! A totes totes totes!
Ara parlava amb una amiga sobre el tema de lligar i li deia que s’ha de llençar més, és el que jo sempre dic vaja. No entenc perquè ens hem d’esperar a que un noi “ens esculli”, com si fosim ganado i un cop escollides veure si ens agrada o no. Jo crec que si t’agrada algú ja sigui a un bar, una discoteca, entre amics o on sogui, t’has de llençar, siguis noi o noia. Perquè ells han de donar el primer pas???? I a més si jo fos un noi em donaria tant de pal entrar a les noies; els amics m’expliquen que les noies som molt difícils i tenim moltes tonteries, o que per exemple entre gays és molt més fàcil lligar. A veure si ens deixem de tonteries ja!
Per cert també està el tema de convidar, us enllaço un fotolog que va fer referncia molt encertadament!
I ara que estem en temporada electoral, passeu-vos per aquest bloc que han muntat uns amics. Imprescindible!
Super mini guia February 20, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 10commentsAvui penjo aquí un mail que he enviat a un altre blogger que vindrà per Escocia al maig, hi ha tota mena de informació, aprofiteu- la si heu de venir!!! És com una mini guia turística pràctica. (al final d’aquesta biblia que he escrit una nota dolçeta)
Glasgow: és una ciutat molt ciutat, amb centre ple de botigues però sense casc antic. Una mica lletja però suposo que també té el seu encant. Per sortir de festa està bé, no mata.
- catedral (molt maca i obren crec de 13 a 17h, molt xula la part suterranea) gratis
- casa més antiga de glasgow (està davant de la catedral) gratis
- museu de les religions ( davant de la catedral, una de les exposicions val la pena, la resta doncs mira…no gaire) gratis
- Mackintosh, arquitecte molt conegut que té diversos edificis a Glasgow, entre ells al escola d’art ( és una escola però els turistes poden entrar a veure l’edifici) i la willow tea rooms; és tb un edifici seu però abaix hi ha una joieria i a dalt una cafè, és un lloc que està mooooolt bé per menjar per uns 10 pounds (15 euros). I ARA PARLANT EN SERIO ELS SEUS EDIFICIS SÓN SUPER LLETJOS…
- hi ha un mercat els diumenges que diuen que esta bastant bé.
- la plaça de l’ajuntament (entre el centre i la catedral), està bé per anar i fer la
- després si a algú de vosaltres l’interessa molt el art a glasgow hi ha una de les galeries de més prestigi al Regne Unit, però està una mica lluny del centre.
Edimburg: és una ciutat molt maca, molt medieval i qui ve s’enamora. Per sortir està molt bé pq hi han molts pub’s amb música en directe a diari. És una ciutat gran però els barris estan separats entre ells, i el centre antic no és massa gran i el nou tampoc, així que es pot veure tot en un dia o dos.
-free tour , ja ha arribat tb aquí!!! no sé s ho coneixeu però és una empresa bastant nova, fan tours per moltes ciutats d’europa (londres, amsterdam, berlin, barcelona, etc) i la gràcia és que és gent jove que et porten als llocs més especials i t’expliquen anecdotes de la ciutat, i etc; és gratis i al final pagués si vols i el que tu consideris. Aquí de moment només està en anglès. Comença cada dia de l’any al sturbacks cofee de la Royal Mile a les 11h.
- castell, val 11 pounds i val la pena pq hi ha museus i etc que estan prou bé.
- royal mile, carrer principal del casc antic.
- princess street , carrer pricipal de el centre nou, està ple de botigues.
- museu de la ciutat, gratis i està bé.a la Royal Mile.
- parlament és un edifici molt xulo i està dissenyat per un català: Enric Miralles.Està al principi de la Royal Mile, gratis.
- catedral, esta be però no mata i està tb a la royal mile, gratis
- tomba de Bobby, va ser el gos més fidel del mon!!! el seu propietari que era policia va morir i ell va estar-se al costat de la tomba uns 15 anys. La gent li portava menjar i tothom li va agafar aprecii, el van enterrar a l’entrada del cementiri i la gent li deixa joguines per gossos i els nens dibuixos, es super bonic!!!!! i per això en aquests cementiri els gossos policia si que poden entrar. Heu d’anar!!!
- close: són carrerons que tb estan per la royal mile, hi ha de molt macos.
festa: bé aquí són una mica lunnis així que a la 1h els pubs tanquen (sempre música en directe, està molt molt bé! sobretot si és música irlandesa) i les discos a les 3h. Però la gent comença abans la festa , a les 22h ja podreu veure a més de un borrtaxo, pq a més aquí: beuen molt, a totes les edats i a diari! la beguda és cara, tothom tira de pintes que valen de 3 a 4 pounds (5 euros o mes) heu de provar la tennents!!!!
gastronomia: vale no és cuina mediterrània però hi ha coses que estan molt bé. Per ex:
- baked potatoes( patates al forn amb diferents coses com tonyina amb maionesa, o ratatulie, etc);
- haggis, com morcilla i estan molt bones;
- sopes, si si són uns frikis de les sopes i hi ha de tota mena;
- dolços: són uns frikis dels dolços amb sucre glaçat!!! i us heu de fotre fins al cul de muffins de xocolata i de les pastetes tipiques d’aquí que són de galeta, caramel i xocolata.
- el que més trobareu són llocs de sandwich, i la veirtata és que fan mescles estranyes però bones.
diners:
aviso que aquí us arruïnareu, és tot molt car. Per això jo de vosaltres no m’ho gastaria en massa en restaurants ni histories d’aquestes pq no val la pena, en pubs és pot menjar prou bé per 7 pounds. i el menjar rapit com el mcdonals és més barat que a bcn.
de festa, bé això la pinta està 3 pouns més o menys.
el transport. el tren és molt car, pq us feu una idea: per una trajecte que faig de 20 minuts per anar a treballlar em costa 30 pounds a la setmana, són uns 45 euros!!! cosa que vol dir que seria com la t10 de dos zones de catalunya, però a casi 200 euros per mes….molt car. El bus dins d les ciutats val un pound , però s’ha de entrar amb el pound just o no et deixen pujar!
viatges: huggis és una agencia que està prou bé i també està a la Royal Mile, però hi ha més. Fan sortides de un dia, o tres o cinc a llocs com el Llac Ness, a castells, a illes…i el de un dia val uns 30 pounds.
idioma: és anglès però tela tela tela amb l’accent escoses…m’ha costat molt pillar-ho!!!! a més abreviant molt i per això encara costa més !
(aquí veureu que els tenen ben posats en el tema del nacionalisme!)
Vull dedicar aquesta cançó a la meva rata de biblioteca, ja ho vaig dir a l’últim meme: limon i sal; i tot això perquè? per que si, que és quan més valors tenen aquests “regalets”.
” yo te quiero tal y como estás, no hace falta cambiarte nada…”
“No quiero verla más, que no que no” February 15, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10commentsAvui tenia moltes ganes d’escoltar Estopa, és dels pocs grups dels que m’agraden el 99% de les seves cançons. Us heu fixat en la lletra d’aquesta? Qui no s’ha sentit algun cop així? (Teniu l’enllaç per qui no l’hagi escoltat mai!)
No quiero verla más
No sé que extraña sensación de tristeza
Ay, que me inunda toda la cabeza
Que viene, se va, que me coge y me deja
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no, que no, que no
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
Cómo pudiera mantener la entereza
Poder sacar fuerzas de flaqueza
Leré, leré, que es mi naturaleza
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla en ningún lugar
Sacarla de mi imaginación
Porque no me deja reaccionar
Te estoy hablando, pon
Una mijita de tu atención
Que ya no puedo quererte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Otra copita pon
Que yo te pongo mi corazón
Que siempre late muy fuerte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Lere, lere, lere, lelei
Desaparece de mi mente
Vivo atado a una idea que me da vueltas
Me va girando como una cuerda
La quiero olvidar
Pero nunca me suelta
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
Voy a verla pero me quedo en la puerta
Y se me aprietan todas las tuercas
Me esocndo detrás pero siempre me encuentra
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla en ningún lugar
Sacarla de mi imaginación
Porque no me deja reaccionar
Te estoy hablando, pon
Una mijita de tu atención
Que ya no puedo quererte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Otra copita pon
Que yo te pongo mi corazón
Que siempre late muy fuerte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Lere, lere, lere, lelei
Desaparece de mi mente
Lere, lere, lere, lelei
Desaparece de mi mente
Carta per al rei de cors. February 14, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 13comments“Estimat Sant Valentí,
En un principi no celebro la teva festa perquè és una mica orterilla i a més no estic enamorada. Però de totes formes com he vist que tens cara de ser majo, el teu jeto està a tot arreu (cors, ossets de pelux, pastissets), et volia fer una petició: no m’enviïs a cap príncep blau! He decidit que no vull prínceps que només saben dir paraules boniques que després estan buides; no vull un somriure de profident perquè si; i no vull un príncep blau i cregut que visqui pendent del seu melic. Enviam, si us plau, una granota ben verda i ben grossa. Una d’aquelles que t’escolten ,et mimen molt, et fan riure i créixer com a persona, i apassionada i entregada on tu ja saps!
De totes formes vull aclarir que no hi ha pressa, per una granota com aquesta m’esperaria tota la vida, així que si tens altres encàrrecs ves fent.
mil besets!
postdata: com van els teus problemes amb el sucre? avui t’haurà apujat molt…pobret!) “
