…De quan la fEliCTtaT de la que parlava es fa més plena. January 29, 2009
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6commentsFa unes setmanes o mesos estaves a prop, et podia “acariciar”, veure, parlar, i ara…
ara? ara?! ara si!
Ara t’agafo,
t’abraço,
et petonejo,
et remeno,
em desfaig en els teus braços;
i et faig meva o et faig meu, perquè ja no sé on comença ella, la felicitat, i on acabes tu, amor meu…
i això que mai em menjo els 12…. December 31, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 4commentsEl 2008 el vam començar a peu dret a Princes Street , celebrant el Hogmanay. Després va venir de tot: Edimburgh, la granja, els meus petits monstres, el Josema, la Paula, viure amb el Lluís, les Tennence, viatjar per Escòcia, els pubs amb música en directe, millorar un altre idioma, conèixer molta gent, escoltar molt molt molt Antònia Font ” primavera i trinaranjus amb qui més has estimat…que t’estim massa i massa poc, que som amics que som amants…dolça besada de gust a que s’acaba….”, els emails amb la Clara, entendrem amb els de casa, els campaments a Menorca, l’acampada jove passada per aigua , viatjar amb la Ariadna per la Índia, el camp de treball a Kundapurha, , Turquia i tota la gent que allà ens va acollir, l’escapadeta a Menorca amb el Marc, la Clara i la Carmeta, retrobar-me amb les amigues i sortir sempre que es pot amb elles, una setmana del cigró i unes festes d’Esplugues molt intenses, buscar i trobar una feina que em fa molt feliç, la Rosario que comença a volar entre els seus somnis, reprendre la militància activa a JERC i començar un nou projecte al cau, el pis de la Nuri i el Lluís i tots els plans per la boda, el vestit, el lloc, fer de testimoni, retrobar persones del passat a través del facebook, i d’altres sorpreses molt molt agradables però ja massa íntimes…. petonets molts petonets….
Almenys que el 2009 sigui igual de bo, però el llistó està moooooolt alt!!!!
viure sense tu http://www.goear.com/listen.php?v=847f77f
vitamina sol http://www.goear.com/listen.php?v=971367b
wa yeah http://www.goear.com/listen.php?v=4c12501
December 16, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 7commentsUn nerviosisme molt agradable, una excitació en tot moment i per tot. Unes ganes boges de córrer o de moure’s, de saltar. Somriures i riures incontrolats. El cap pensant en això i allò, de manera involuntària, i sempre anat a parar al mateix punt. Molta alegria, sensació permanent de benestar.
Això és l’emoció per mi.
En dos dies estaré a Escòcia de nou!
December 2, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 1 comment so farCom és això que deia el monjo de Poblet? A si, el silenci…que és el silenci? Que qui ha estimat sap molt bé que és el silenci. És maco, oi? entenc molt bé el que vol dir, i em fa pensar en els meus “ silencis” amb la meva vidita. En dos setmanes la tindré entre els meus braços! Somiant desperta en el moment de veure-la la nit del 18 dormideta entre mantes i nòrdics, just pocs dies abans de que faci un any (que ràpid passa el temps!).
la meva vidita: http://www.fotolog.com/myrubberboots/61162830
http://www.goear.com/listen.php?v=847f77f
November 25, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5commentsHi ha dies que els aprofites molt, com ahir, i hi ha d’altres que no fas res de bo, com avui. En aquesta mena de dies, com el d’avui que només he anat a treballar i quatre coses més , a mi em pesa la consciència i em costa dormir-me. Per què em falta voluntat per fer que cada dia sigui de profit? Perquè sóc una persona amb no tanta voluntat com jo voldria? Per matinar i fer aquella llista de coses que diu: portar ordinador a arreglar, trucar ginecòleg i dermatòleg, portar roba per donar , etc. Per sort demà serà dels de profit (anem a unes jornades de formació de teatre i resolució de conflictes, ja explicaré per aquí com ha anat!). Però ara quan més trigui en arrossegar-me al llit més imbècil em sentiré demà a les 7h quan el despertador comenci, literalment, a donar pel sac! . Així que bona nit!
Una observació, un comentari, un pensament… no dubto de la bona voluntat de moltes dones i homes de fer actes com cal en contra de la violència de gènere però s’ha d’anar amb compte amb el que es fa, és un tema massa delicat.
Jo per aquest dia faig un silenci.
http://www.fotolog.com/myrubberboots
mentides, tot mentides. November 19, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsMentides, son mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, son mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, son mentides, diuen que a Barcelona tots som ciutadans
Mentides, son mentides, sou ciutadans, son mentidesDiuen que som ciutadans, que tots som importants
Que compten amb nosaltres que no només som votants
Que no som pas estranys, desconeguts en cap cas
Però a l’hora de la veritats on foteu les promeses
les ajudes les reformes, els salaris són de broma.
Les pensions que mai no donen i pel carrer sabeu que hi dormen
Com pot ser això que no hi toques?
L’estat de3l benestar amb el que vareu fanfarronejar
Ona ha anat a parar quan declaraveu la guerra
Quan al món veu aterrar, la prepotència vau mostrar
Si el petroli va embrutar, la sanitat vau tacar
I les reformes salarials?
Patètics polítics si aixó es un bacanal
I una nova visió de l’estat
Patètics polítics si aixó es un bacanal
Mentides, son mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, son mentides, diuen que tots som iguals davant la llei
Mentides, son mentides, diuen que a la Garriga tots som ciutadans
Mentides, son mentides, sou ciutadans, son mentides
Per tu és un idil•li,
BCN capital de l’especulació per mi un cementiri
Enterrant en vida als jugadors de la partida, quin deliri!!
En aquesta ciutat presó no hi ha ningú que respiri
Millor serà que oblidi i que marxi a l’exili
Per això em faig de la tinta un refuig
una zona d’acollida per aquell qui fuig
i mostra el rebuig i no acluca els ulls
al gris que empresona els seus ulls
Entre les vostres sobres…
Entre les vostres obres hi ha vides mortes amagades a les ombres…
http://www.youtube.com/watch?v=-iNtWlHc4Is&NR=1
(un tema a part de les meves motivacions per penjar aquesta cançó, és el fet de que escoltant-la em ve a al cap Barcelona, la primavera, un any en concret….)
“Ésto es lo que te pasa,vives condicionado por el recuerdo de una persona que ya no existe en tí,que no pudo” November 6, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsAvui tenia trenta minuts morts al centre de Barcelona, lloc per on no anava de feia mesos. En primer lloc he decidit anar a menjar una hamburguesa, sempre m’han encantat. He tingut la bona sort d’anar amb temps i de que estiguessin fent una enquesta sobre un menú nou, així que he menjat de gratis i a més estava prou bé.
Després m’he passat per una llibreria, avui he anat directe a l’espai infantil a buscar contes i ha estat una mica decepcionant en un primer moment. Tots massa clàssics, simples, poc interessants. Però entre tanta “vulgaritat” destacava un, un que estava en un lloc marginal, massa a prop del terra i darrera un moble. I aquest era bo, un conte del bons, dels que tenen un argument per petits i per grans, dels que estan molt ben il·lustrats.
El recomano perquè ens dóna forces, forces per intentar fer aquelles coses que un dia no vam poder fer, i vam aprendre erròniament que mai podríem fer. I aquest petit i simple relat m’ha fet pensar que si no tenim aquest esperit de superació, aquesta seguretat en nosaltres mateixos, aquesta passió per la vida, no som res.
El elefante encadenado de Jorge Bucay
Si anomeno en veu alta el teu nom et trenques en mil trosets. October 23, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsFarà uns dos o tres anys vaig estar un cap de setmana a Santiago de Compostela, allà part de menjar molt bé, mullar-me molt amb la pluja, anar a alguns museus, a la catedral, i … bé altres coses que no caldria comentar aquí i ara, vaig visitar una exposició sobre un monestir de clausura.
La exposició estava molt ben muntada, amb pannells i projeccions es volia simular l’interior del monestir, a l’hora que s’explicaven els detall de la vida diària. Però el que més em va agradar va ser un vídeo on una de les monges explicava com funcionava tot.
Va fer una reflexió per mi molt important. Elles tenen dins del monestir un taller on fan diferents coses per vendre i així poder viure del seu treball. Una de les normes més bàsiques d’aquest espai de treball és el silenci. Explicava que aquesta norma està posada perquè el silenci és la millor manera de treballar, d’estar concentrat i fer les coses bé, i jo estic completament d’acord, sempre que el tipus de feina ho permeti clar.
Contra més en silenci estàs, més concentrat estàs també i més eficaç és la teva feina. I bé, això és el que avui els hi intentava explicar als nens del menjador on treballo, si sóc una pobre “pluriempleada”.
October 18, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 2commentsCada dia m’endinso en unes coves on hi viuen uns éssers màgics. Són vint i cinc, hi ha famelles i mascles, i la majoria són més vells que jo. La seva vida és molt particular: cadascú té el seu espai on acumula els seus records i algunes vestimentes, les quals són alguns cops estrafolaris o difícils de combinar. Per si sols els hi costaria organitzar-se però els visitants com jo els ajudem. Tot ho fan una mica o molt diferent a nosaltres, menjar , parlar, ballar, …
S’aixequen i tots plegats fan un primer àpat, després dediquen unes hores a preparar detalls per a les nostres celebracions, per als nostres moments més màgics. Ells posen el record, normalment són capcetes amb flors seques o dibuixos o anells de mentida.
Quan la seva jornada de treball acaba toca endreçar la cova, fer compres si escau i pot ser fer alguns jocs. Aquests éssers són molt diferents a nosaltres perquè quasi mai tenen mals desitjos cap als altres, perquè són innocents com els nostres nens, perquè ells sempre estimen amb passió; segurament la majoria mai han donat tot el seu amor a una sola persona com nosaltres fem, ells donen aquest sentiment de passió, de carinyo i entrega a qualsevol que els cuidi, petonegi i faci riure. Un amor preciós, sincer i innocent.
Però són molt vulnerables: és molt fàcil fer-lis mal i els hi costa defensar-se. Molts cops els hi és difícil entendre els seus sentiments, tant els bons com els dolents. També els hi costa expressar-se tant per demanar coses molt senzilles com per dir com es senten, si estan tristos o feliços. Per saber-ho cal parar molta atenció a la seva mirada, als seus gestos, al seu riure, al seu silenci.
Són especials, això és totalment cert.
Cada nit no, però moltes si…. October 17, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 2commentsAvui voldria escriure de moltes coses, però és molt tard i vaig molt cansada. Així que per falta de forces simplement deixaré l’enllaç amb una de les cançons més boniques que conec. (i us dic molt molt fluixet, perquè és molt tard: Bona nit, shshshshshhs…..) http://www.youtube.com/watch?v=BA1WmyfUxeM
