Dos dies i tres nits!!! February 12, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll , 6commentsComençaré el post amb dues fotos, dues fotos que vam fer aquest cap de setmana al National Meseum i que mostren una de les coses més boniques que té Escòcia: Declaració d’Arbroath.
“mentre ni que sigui un centenar de nosaltres romangui amb vida, mai sota cap condició serem sotmesos al domini anglés”
“Nosaltres no lluitem ni per la gloria, ni per la riquesa ni per l’honor, si no per la llibertat que cap home de be abandona si no és amb la seva vida”
Imatges i paraules per explicar l’escapadeta que van fer el Marc i al Clara per aquestes terres!!!
national museum, royal museum, castell, free tour, princess street,menjar, menjar i més menjar, pub’s, música en directe, cerveses, parlament, catedral, fish&chips, passejades pel centre, trainspoting, memòria dels cargols (si, si surt la clara de petita!), aigua de valència, estones mortes però molt vives a casa, més pub’s, més música en directe i més cerveses! muffins!!!!
Dijous dia 7, un gran dia… February 11, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll , 10commentsDijous vaig sortir de treballar a les 16′30h, molt contenta de sortir una mica abans perquè així tenia més temps per anar a recollir al Marc i a la Clara. Havia de ser un trajecte molt curt i fàcil.
Agafo el tren cap a Glasgow Central, ara veig que va ser molt mala sort perquè la majoria van a Glasgow Queen Steet i aquest petit detall va afectar molt a la resta de la tarda.
Arribo a Glasgow i busco un bus per anar a l’aeroport, va ser molt fàcil perquè estava just davant de l’estació. El trajecte dura més de trenta minuts, però arribo una hora abans, i em sorprèn no veure cap arrival des ve Girona. Pregunto i em diuen que Ryan Air arriba a un altre aeroport. Un altre??? hi ha dos?????
Em donen les indicacions pertinents i au, a buscar l’altre. Agafo un taxi i un altre tren. I després de més d’una hora arribo. Era l’aeroport més solitari, petit i llunya del món.
Decideixo trucar al Marc perquè ja haurien d’haver arribat, i li dic: on esteu??? i em diu: a Barcelona. com???? si si, venim demà Mercè. Volia plorar de l’esgotament, portava 4 hores casi per arribar…I em preguntava: on està la camara? això és una broma, no?
Em trobo una noia a la que li ha passat el mateix, el seu vol sortia de l’altre aeroport i va anar a aquest on estava jo. Volíem tornar al món, a la realitat, però no hi havia horaris de trens ni res.
Vam decidir agafar un taxi fins a Glasgow, vam haver de donar un ronyó.Vam passar per l’altre aeroport, segona visita en una tarda, i llavors li vaig indicar Glasgow Central.
Baixo del taxi, m’estirpa el ronyó i cap a dins. Faig la cua del bitllets i introdueixo el bitllet dient a Edimburg. I no m’agafen el bitllet i em diuen : des de aquí no surten trens a Edimburg. I jo penso: m’està vacil·lant???? Reintento i res, em diu que m’he d’anar a Quen Street.
Surto de l’estació, aniré caminant es veu que està a prop, truco al Lluís per explicar-li on estic i etc, i em dóna un atac de riue que no puc ni parlar i el Lluís no entén res, no entén que em passa. Així que em desoriento i li pregunto a una noia. Ella em diu que també va cap allà i em comença a donar conversa, que d’on sóc i etc. I en un minut ja es posa a dir lo guays que són Les Rambles de Barcelona.
Vaig arribar a l’estació, vaig comprar el bitllet i vaig córrer cap al tren.
Cinc hores, quatre trens, dos taxis , un bus i 50 pounds. Per tornar-se boig no??? serà per això que plorava del riure, ja havia perdut el cap!!!
Una cançó que no sé perquè m’ha acompanyat aquests dies, és de Trainspoting, heu vist la peli? Jo em vull trobar un Ewam Mcgregor per aquí!!!!! Ahir vam veure la peli, després a Spionage va posar aquesta cançó, però ell no apareix per enlloc!!!! ;P
Intentant esbrinar el misteri! February 4, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll, Cosetes personals , 5commentsRecomano llegir el post escoltant aquesta cançó!!!
7′30: lluís aixecat; si si, ara vaig. Mercè aixecat… si si ja…
7′45: un salt, vestir-nos, fer entrepants, agafar les imprescindibles muffins i sortir corrents.
8′10: ens trobem amb Paula, entrem a l’agencia ens fitxen i a esperar l’autocar.
8′30: ens posem de camí al Llac Ness.
10′00- 14′30: comprovem que la guia és també la conductora, que és munta les seves històries amb monstres, espases, mapes i tot sense deixar de conduir. Ens posem el cinturó i la Paula truca a s’ha mare i li diu: mama te quiero. Més val acomiadar-se pel que pugui passar. Fem paradeta per saludar a les simpàtiques vaques escoceses.
14′30: arribem al llac, anem a buscar un lloc per menjar una sopa i fer una cervesa, ho trobem. Ens apropem al llac i comencen els fets estranys:
- Botigues plenes de ninots verds.
- Turistes per tot arreu.
- Nosaltres mateixes fent la mateixa foto-broma que fan el 99% dels turistes.
15′40: Arribem al bus, tothom ens espera fa 20 minuts…els de caceres es rieuen i diuen: los espanyoles quedando bien!!! Ens limitem a riure la gràcia.
Hores indefinides: diverses parades per pixar, comprar records i menjar, i converses varies amb els de Caceres. Molts riures a l’autocar, sobretot fent una gravació amb les primeres declaracions de Nessi.
20′00: arribem a Edinburgh i au cap a casa a menjar i beure.
borra-ho!!!! January 31, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll , 5commentsA P3 la goma d’esborrar llagrimes es mooooolt util, jo ara vull una goma d’esborrar desitjos i la vull ja! Algu en te una? Aquesta nit quan la lluna ens vinguia buscar m’escapare al bosc a veure si les fades em donen un cop de ma. Nomes destjo no desitjar.
(no hi ha accents perque escric des de la granja de playmobi, dema espero poder escriure un bon post que vull explicar un munt de cosetes!!!!)
Fent un camí January 13, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll, Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 5commentsAvui dos coses que no tenen res a veure m’han portat al mateix lloc, o més aviat a construir un lloc. De bon matí veia al fotolog de la Carmeta que parlava del conte de Siete ratones ciegos, i aquest conte acaba així:
Moraleja ratoneja:
Si sólo conoces por partes
dirás siempre tonterías;
pero si puedes ver el todo
hablarás con sabiduría.”
Després han vingut unes amigues i uns amics d’elles a dinar a casa, elles són valencianes i ells de Madrid. Em fet el típic dinar de diumenge amb el pollastre i les patates, i després a fer pachoneo.I tot i que estem aquí a Escòcia el nostre diumenge ha estat molt semblant al que tindríem a casa nostra. Llavors m’han vingut al cap alguns comentaris que he sentit molts cops i que em sembla que algún cop ja he comentat aquí al bloc, respecte als immigrants.
A vegades he sentit dir que els immigrants són molt tancats perquè s’aferren a la seva cultura i perquè només es relacionen entre ells. Respecte a això tindria moltes coses a dir perquè no estic gens d’acord, però ara només volia explicar que des de la meva experiència veig que quan estàs lluny de casa i vius moltes coses noves, i també tens molts dubtes, et va molt bé que després d’una setmana de treballar amb escocesos o gent de tot arreu amb un idioma que no és el teu, arribar el cap de setmana i trobar-te amb amics amb qui comparteixes una de els teves llengües maternes per explicar com ha anat la setmana, o parlar de qualsevol cosa, o fer bromes, o parlar sobre sentiments, el que sigui. No crec que es tracti de ser tancat i crec que el conte de els formigues té molta raó en el sentit de que per opinar d’alguna cosa has de mirar de conèixer-la en la seva totalitat.
(per cert que ha estat una tarda molt tranquil·la amb el Josema i la Paula parlant de moltes coses, va bé anar-se desofegant; m’han ensenyat aquesta cançó, a veure que us sembla perquè a mi em m’acompanya els somnis!)
taronjes? December 28, 2007
Posted by Mercè in : Blogroll , 6comments“I es va decidir a posar un anunci, seria molt senzill. Estava convençuda que el seu amor estaria en algun lloc, enamorat també d’aquesta cançó. No hi havia presa.”
No mountain December 14, 2007
Posted by Mercè in : Blogroll , 1 comment so far
Fa una estona comentavem que ràpid que passa el temps,que ens fem grans i etc. Llavors he recordat que és el cumple de la Paola. En aquesta foto tenia uns 14 anys que tb són importants, oi? Com els 18 que fas ara, per tu i pels frikets del cau, aquesta cançó.
Edinburgh… November 18, 2007
Posted by Mercè in : Blogroll , 9comments(disculpeu les faltes, en faig moltes i a mes amb un teclat estranger…crec que la del nivell D s’indignara)
Doncs si ja estem instalats a Edinburgh, aquesta ciutat m’ha enamorat! Es preciosa, es petitona i acollidora, i estic coneixent gent molt maca, pero cap escoces la majoria espanyols.
Portava com tres setmanes sense actualitzar i aixo per a mi es molt, la setmana que ve recuperare el ritme pero avui volia escriure un post per penjar una canco que m’agrada molt i “dedicar-la” a dues persones.
La primera es una noia que fa uns dies va fer 24 anys, es diu Nuria i va neixer abans d’hora, de cul i de color groc. El metge va recomenar als meus pares que descanses i prengues el sol, i aixo va tenir mes repercusuio del que podria semblar: es una paxona de cuidado!!! A fet del paxoneo i de la economia de l’esforc uan cultura. Tambe es una persona molt alegre, molt centrada, molt agradable i treballadora, i amb la que em ric molt. Tot i que em diu que “parezco una vaca de granja” i que “no le transmito nada”, li volia dir: moltes felicitats Nuri, Nurieta, colli, nursi!!!! (he marxat en el millor moment de Barcelona, ja que a casa estem de preparacio de pis i de boda…uff)
I la segona es la Carmeta, m’he anat lluny pero estic per quan vulguis! mil besets! (servicio morsi 24 h muy economico y lleno de ventajas!)
http://www.youtube.com/watch?v=45atfuH-s5o
Relacions de dependència September 8, 2007
Posted by Mercè in : Blogroll , 2commentsSeguint amb el tema de l’amor volia parlar de la cançó No de la Shakira, m’agrada molt com explica una mena de relacions on un dels dos manipula i fa mal a l’altre. On la “víctima” està profundament enamorada i no es pot desenganxar de qui li fa mal perquè sent que en depèn, tot i ser conscient de que allò no és bo. Però aquesta història un dia s’acaba: agafa força i ho deixa estar. És possible perquè ha estat sempre conscient i només li calia voluntat.
Parlo d’aquesta mena de relacions de dependència malalta, sense conèixer. Però tampoc sóc sucre! M’han fet mal però a un nivell molt més… bèstia (per dir-ho d’alguna forma). Potser per això quan alguna amiga m’explica que té una relació així i que està patint molt, veig que el patiment és cert però penso que és molt fàcil sortir-ne perquè no és perillós, només depèn de la voluntat d’un mateix i de l’amor propi que un es tingui. Hi ha relacions molt més dures on el marxar deixa de dependre d’un mateix i queda en mans de l’altre. Aquestes relacions on moltes dones s’han deixat la vida per poder fugir.
En definitiva crec que si una relació et fa dependre i patir d’aquesta manera no val la pena, mai, perquè això no té res d’amor.
No m’oblido del bloc March 12, 2007
Posted by Mercè in : Blogroll , add a comment
Ja estem acabant el trimestre i la feina ens desborda a molts, oi? A mi el que em té tant ocupadeta, deixant de banda la feina, és que primer de tot porto molts caps de setmana seguits marxant fora: vaig anar la poble, d’excursió a la neu amb el cau, i després la sortida de la Jerc, que per cert ha estat molt bé. A més, de dilluns a divendres, les meves hores queden saturades entre el cau (s’apropa la calçotada i campaments), fer la memòria del curs de directors, i ja per rematar-me porto dos setmanes fent cangur de tarda! Que m’encanta passar més hores amb la coseta més mona del món (dos anyets i maca maca maca ) però just havien de ser aquestes dos????
Aquest cap de setmana no marxaré forà però també quedarà ben ple, perquè hi ha cau, i a més, si tot va bé podrem fer la calçotada de Les Corts, per suposat hi esteu tots convidats!!!
Total que tinc ganes d’escriure moltes cosetes però de moment no hi ha temps, a veure d’aquí a uns dies.
Entre tant estrès una bona noticia, acabo de rebre un missatge de la meva germana que diu: cinco horas y media de cola = entradaaaaaaaaaaaaaaas! P.D:heeeeeeeroes!heeeeeeeeeroes!!!
(jo només he pogut fer un petit relleu al migdia, Déu li pagarà amb molts fills!)
Una abraçada
