i això que mai em menjo els 12…. December 31, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 4commentsEl 2008 el vam començar a peu dret a Princes Street , celebrant el Hogmanay. Després va venir de tot: Edimburgh, la granja, els meus petits monstres, el Josema, la Paula, viure amb el Lluís, les Tennence, viatjar per Escòcia, els pubs amb música en directe, millorar un altre idioma, conèixer molta gent, escoltar molt molt molt Antònia Font ” primavera i trinaranjus amb qui més has estimat…que t’estim massa i massa poc, que som amics que som amants…dolça besada de gust a que s’acaba….”, els emails amb la Clara, entendrem amb els de casa, els campaments a Menorca, l’acampada jove passada per aigua , viatjar amb la Ariadna per la Índia, el camp de treball a Kundapurha, , Turquia i tota la gent que allà ens va acollir, l’escapadeta a Menorca amb el Marc, la Clara i la Carmeta, retrobar-me amb les amigues i sortir sempre que es pot amb elles, una setmana del cigró i unes festes d’Esplugues molt intenses, buscar i trobar una feina que em fa molt feliç, la Rosario que comença a volar entre els seus somnis, reprendre la militància activa a JERC i començar un nou projecte al cau, el pis de la Nuri i el Lluís i tots els plans per la boda, el vestit, el lloc, fer de testimoni, retrobar persones del passat a través del facebook, i d’altres sorpreses molt molt agradables però ja massa íntimes…. petonets molts petonets….
Almenys que el 2009 sigui igual de bo, però el llistó està moooooolt alt!!!!
viure sense tu http://www.goear.com/listen.php?v=847f77f
vitamina sol http://www.goear.com/listen.php?v=971367b
wa yeah http://www.goear.com/listen.php?v=4c12501
Aquí al primer món tractats com a animals, i els ulls quan els obrirem? December 28, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 2commentsPartim de que hi ha sanitat pública però perquè prèviament la paguem amb els impostos i encara que no fos així, suposadament és un servei que tot ciutadà té. Però a la hora de la veritat qui no ha estat hores a les urgències ja sigui a l’ambulatori o a l’hospital? I pots estar molt molt malament que allà estaràs hores i hores davant la indiferència de tothom, com un gos. I si no et pots ni moure i has d’esperar a casa, les hores encara s’allargaran amb més incertesa.
És completament vergonyós i injust. On collons estan els diners per contractar més metges? Per garantir una sanitat pública digne? No dic res de nou, ja ho sé, ni res que la majoria dels mortals no haguem viscut, però crec que és d’aquelles coses que visquis un o mil cops sempre et fan enrabiar. No som animals, tenim drets i els serveis d’urgències són una vergonya més dels nostres serveis públics en general. No hauria de ser així, i no entenc perquè la gent no es mou més i com es pot viure tant enganyat: “ja estem molt bé”, o “no em moure perquè les coses no canviaran”, o “em moure però per vies tant marginals i alternatives que difícilment fotrem res de bo”.
Així que constantment en el dia a dia ens trobem amb molta feina a fer en el nostre primer puto món, i encara gràcies que em nascut aquí i tenim les eines per veure el que està passant o poder canviar-ho, llàstima de qui no ho aprofita.
Signat: una incansable.
December 16, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 7commentsUn nerviosisme molt agradable, una excitació en tot moment i per tot. Unes ganes boges de córrer o de moure’s, de saltar. Somriures i riures incontrolats. El cap pensant en això i allò, de manera involuntària, i sempre anat a parar al mateix punt. Molta alegria, sensació permanent de benestar.
Això és l’emoció per mi.
En dos dies estaré a Escòcia de nou!
una cançó suau suau December 12, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll , 5commentsVuela, en mi voz este poema,
blanco de luna llena;
a tu descanso de mar.
Vuela cruzando las fronteras,
de temores y penas;
que habitan en mi hogar.
Ref:
Por conocerte sé,
que en ti nace el verbo amar,
que tu canto es libertad.
Y vivo sintiéndote…
En el aire frío que respiro,
en cada amanecer y con cada suspiro;
en la luz que guarda mi camino,
de temores y espinos.
Quiero que mi alma de fuego,
arda con el sosiego;
que envuelve tu verdad.
Quiero que mis versos al vuelo,
despierten el consuelo;
que fluye de tu paz.
Ref:
Por conocerte sé,
que en ti nace el verbo amar;
que tu canto es libertad.
Y vivo sintiéndote…
En el aire frío que respiro,
en cada amanecer y con cada suspiro;
en la luz que guarda mi camino,
de temores y espinos.
http://es.youtube.com/watch?v=wgzm9ptmoL8
December 2, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 1 comment so farCom és això que deia el monjo de Poblet? A si, el silenci…que és el silenci? Que qui ha estimat sap molt bé que és el silenci. És maco, oi? entenc molt bé el que vol dir, i em fa pensar en els meus “ silencis” amb la meva vidita. En dos setmanes la tindré entre els meus braços! Somiant desperta en el moment de veure-la la nit del 18 dormideta entre mantes i nòrdics, just pocs dies abans de que faci un any (que ràpid passa el temps!).
la meva vidita: http://www.fotolog.com/myrubberboots/61162830
