November 25, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackHi ha dies que els aprofites molt, com ahir, i hi ha d’altres que no fas res de bo, com avui. En aquesta mena de dies, com el d’avui que només he anat a treballar i quatre coses més , a mi em pesa la consciència i em costa dormir-me. Per què em falta voluntat per fer que cada dia sigui de profit? Perquè sóc una persona amb no tanta voluntat com jo voldria? Per matinar i fer aquella llista de coses que diu: portar ordinador a arreglar, trucar ginecòleg i dermatòleg, portar roba per donar , etc. Per sort demà serà dels de profit (anem a unes jornades de formació de teatre i resolució de conflictes, ja explicaré per aquí com ha anat!). Però ara quan més trigui en arrossegar-me al llit més imbècil em sentiré demà a les 7h quan el despertador comenci, literalment, a donar pel sac! . Així que bona nit!
Una observació, un comentari, un pensament… no dubto de la bona voluntat de moltes dones i homes de fer actes com cal en contra de la violència de gènere però s’ha d’anar amb compte amb el que es fa, és un tema massa delicat.
Jo per aquest dia faig un silenci.
Comments»
Jo crec que no cal que tots els dies hàgin de ser 100% de profit. A mi em sol passar que moltes vegades m’obsessiono amb fer un munt de coses abans d’anar a dormir i un cop fetes, al dia següent em falten forces per a repetir un dia de igual intensitat. Em noto cremat. No se si a tu t’ha passat alguna vegada.
Dies com aquests son els que permeten que demà facis grans coses ;)
Jo crec que mai tindrien que haver tingut motius per celebrar aquest dia.
Té raó Bobbin, si cada dia fos a tota marxa potser ens quedaríem pansits del tot. S’ha de trobar la mesura justa de cada cosa.
És odiós el soroll del despertador a les 7 del matí. Fins i tot aquell anunci que sonava un despertador feia cosa.
Maco el post anterior sobre Barcelona. Malgrat tots els problemes té Barcelona té un no sé què d’encant, no?
Salutacions!
T’enllaço al bloc!
Maiol Sanaüja
http://www.maiol.cat