“Ésto es lo que te pasa,vives condicionado por el recuerdo de una persona que ya no existe en tí,que no pudo” November 6, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackAvui tenia trenta minuts morts al centre de Barcelona, lloc per on no anava de feia mesos. En primer lloc he decidit anar a menjar una hamburguesa, sempre m’han encantat. He tingut la bona sort d’anar amb temps i de que estiguessin fent una enquesta sobre un menú nou, així que he menjat de gratis i a més estava prou bé.
Després m’he passat per una llibreria, avui he anat directe a l’espai infantil a buscar contes i ha estat una mica decepcionant en un primer moment. Tots massa clàssics, simples, poc interessants. Però entre tanta “vulgaritat” destacava un, un que estava en un lloc marginal, massa a prop del terra i darrera un moble. I aquest era bo, un conte del bons, dels que tenen un argument per petits i per grans, dels que estan molt ben il·lustrats.
El recomano perquè ens dóna forces, forces per intentar fer aquelles coses que un dia no vam poder fer, i vam aprendre erròniament que mai podríem fer. I aquest petit i simple relat m’ha fet pensar que si no tenim aquest esperit de superació, aquesta seguretat en nosaltres mateixos, aquesta passió per la vida, no som res.
El elefante encadenado de Jorge Bucay
Comments»
Aquest home és el que va escriure el llibre “Déjame que te cuente” entre d’altres oi? Tinc un amic que se’ls va llegir tots seguits i d’una tirada!
Tens molta rao si no lluitemper superar-nos acabem vencuts.
Mercè, molt maca la història i molt maco el teu pròleg. Siguem elefants que no tenen consciència dels seus límits.
Una abraçada, superblogger!