Si d’això en diuen civilització, jo me’n torno al 3er món. October 2, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , trackbackAnava al metro, jo de peus, i un seient al meu costat ha quedat lliure però he pensat que per tres o quatre parades ja em quedava on era. Una senyora gran ha fet el gest d’anar cap allà però de cop ha posat una gran cara de fàstic , sense tallar-se un pel, i ha tornat amb el seu marit. M’he mirat el seient i no tenia res d’estrany. M’he mirat a les persones que estaven a un costat i altre, eren dos nois d’una raça diferent a la de la senyora. Llavors he estat jo la que se l‘ha mirat a ella amb una gran cara de fàstic, i he decidit seure-hi jo. He pensat com s’hauran sentit aquests nois si també han vist tots el moviments d’ella, perquè és obvi que és molt desagradable veure que algú no es vol seure al teu costat, i més si tu vas net i amb una actitud tranquil·la.
Entenc que l’arrel del racisme és el desconeixement i la por. Barcelona és una ciutat molt acostumada als moviments migratoris, i com ja sabem la integració d’aquests persones de fora és lenta com la va ser dels nouvinguts de fa cinquanta anys, és una qüestió de generacions, d’evitar el getos i de diners, diners que tinguem per invertir en polítiques d’immigració (on estan els diners? em pregunto de nou). El que jo observo agafant cada dia el metro, a la feina, en el bars, al carrer, és que en la gran majoria de casos aquestes persones venen a treballar per millorar la seva qualitat de vida i donar una oportunitat als seus fills. Això és el que la experiència em diu, el que jo veig dia a dia, per tant ni tinc tant desconeixement ni he de tenir tanta por perquè faig cas del que els meus ulls veuen i no de rumors, ni de notícies alarmistes, ni de la irracionalitat de la por.
També hi ha molta gent que pensa que quan va néixer a Barcelona li van donar un paquet d’avantatges de les que només ell pot gaudir, i qui no és d’aquí no en té dret. La immigració ha d’estar controlada perquè no hi hagin persones sense treball, ara mentre hi hagi treball s’ha d’acollir a tot aquell que ho desitgi i necessiti. Deixar la casa, la família i els amics no és plat de bon gust i si es fa és per una raó de pes, en el cas de la majoria de les persones immigrades del tercer món es tracta de una qüestió de supervivència.
Està clar que l’objectiu principal dels països del primer món hauria de ser fer el possible per ajudar als països més necessitats, ajudar a que per ells mateixos és desenvolupin; però ni fem això, si no que a més encara els trepitgem més i quan venen no els volem aquí. Egoisme.
Aquesta lletra és prou bona:
POLE MAN
Dr. Calypso
De l’àfrica va haver de marxar
per poder-se alimentar
Despres de voltes, voltes i més voltes
al Maresme va a parar
Treballa tot el dia de sol a sol
i viu amb deu més
no té cap company i ni tan sols
una amiga amb qui dormir
I encara el tracten d’inadaptat
i el tenen marginat
si d’això en diuen civilització
jo me’n torno al 3r món.
http://www.youtube.com/watch?v=DY4z-mBB-aw
Comments»
Doncs sí, de racisme n’hi ha, i molt. La meva millor amiga és xinesa, fa uns dies se’n va anar a Madrid a estudiar, i quan, encara estant aquí, cercava pis, en dir que era Xinesa, una de les que estava a punt de lloar-li, li va donar llargues. Indignant!
Molt bé la teva actitud hi ha gent fastigosa com aquesta senyora.
Molt bon article!
el pitjor que li pot passar a un racista és que el fill o la filla sortin a una persona que ell odia
salutacions
Ostres! a veure si ara em queda el comentari. No sé si és la meva connexió o què, però el vaig escriure ahir tres vegades i no hi va haver manera.
Quines coses passen! Està molt bé la teva actitud. Jo també un dia vaig haver de defensar un veí magrebí, d’una veïna racista. Ell un home fet i dret i alt i fort es va quedar educadament callat, mentre ella l’insultava per una nimietat en la qual a més a més ell tenia raó, i jo li vaig haver de dir-li que estava dient barrabassades i que aquestes coses no es podien dir a ningú. Uff! quina gent! Serà possible!
Bona nit, Mercè. Vull creuar la barrera, obrir una mica el debat, i dir-te que estic parcialment d’acord amb el que escrius, i ho dic desde la sinceritat i el respecte, no volent semblar un racista. No en el succés del que parles, en el que la actitud de la senyora en qüestió és detestable, tenint en compte que per un cop que les jerarquies del respecte es compleixen, l’enteniment humà falla per uns quants prejudicis absurds.
M’agradaria proposar un canvi de òptica. Jo soc barceloní de naixement, i poca cosa he vist més que transformar-se el meu barri, els dels voltants i la perifèria metropolitana, si encara m’estires. I puc dir, que molts barcelonins que porten molts anys a la ciutat se senten abandonats i extranys a casa seva. No perquè creguin que tenen més drets que altres, sinó perquè veuen que el seu sistema de vida varia sense que puguin fer res.
Les transformacions dels barris son a vegades doloroses. Per exemple, al meu barri, he vist negocis familiars amb més de una generació sent fets fora per lloguers o condicions abusives, i preguntant-se com pot ser que algú que ve de fora i a priori ha de tenir molt menys, pot amb algú que porta tota la vida dedicant el temps al seu treball. Cap de les dues parts té la resposta. Vet aquí el drama, repetit fins a la sacietat i buidant el barri de tendes. I el més trist de tot és que només afecta als petits negocis, no pas a les franquícies. Com sempre, s’acaben buscant la vida els mateixos, s’acaba resignant els d’aquí. Que som molts més que els il·lustres catalans que poden sortir a la tele, flamants i adinerats, semblant-se més que altres.
I aquest no és el únic problema. Com et pots sentir si sembla que, amb l’excusa de ser ciutat turística, gran part del que inverteixes estigui destinat a complaure el qui ve de fora? I que passa, si notes que el idioma que has parlat sempre no sembla res més que quelcom ornamental per al nouvingut? No se, podria dir altres coses…Potser estem fent alguna cosa malament? Perquè la gent ja de per si no és fàcil de complaure, i potser no hi ha millor baremo que sortir al carrer i veure que és el que pensa la gent.
Això si, també és un problema de temps.La inmigració ha estat molt nombrosa i puntual, cosa que fa que la població també se saturi. És difícil tenir que assumir tants canvis, adaptar-te a una nova realitat en tant poc temps i fer-ho amb un somriure a la boca, per molt que et diguin que ho facis. Tampoc crec que socialment ho estiguem fent tant malament. Malgrat això, crec que serà necessària una nova generació, on es pugui assolir cert mestissatge per a oblidar prejudicis racials i conviure en general amb un cert respecte.
Realment… El tema de la immigració el trobo massa complicat i les polítiques d’immigració s’apliquen però potser no de la millor manera. Això és el que en un moment donat pot generar aquest racisme tan lleig.
Tanmateix, ara que estem en crisi (ai, perdó, no, en desacceleració econòmica) doncs poca cosa podem esperar…
aigua_clara_