Si d’això en diuen civilització, jo me’n torno al 3er món. October 2, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 7commentsAnava al metro, jo de peus, i un seient al meu costat ha quedat lliure però he pensat que per tres o quatre parades ja em quedava on era. Una senyora gran ha fet el gest d’anar cap allà però de cop ha posat una gran cara de fàstic , sense tallar-se un pel, i ha tornat amb el seu marit. M’he mirat el seient i no tenia res d’estrany. M’he mirat a les persones que estaven a un costat i altre, eren dos nois d’una raça diferent a la de la senyora. Llavors he estat jo la que se l‘ha mirat a ella amb una gran cara de fàstic, i he decidit seure-hi jo. He pensat com s’hauran sentit aquests nois si també han vist tots el moviments d’ella, perquè és obvi que és molt desagradable veure que algú no es vol seure al teu costat, i més si tu vas net i amb una actitud tranquil·la.
Entenc que l’arrel del racisme és el desconeixement i la por. Barcelona és una ciutat molt acostumada als moviments migratoris, i com ja sabem la integració d’aquests persones de fora és lenta com la va ser dels nouvinguts de fa cinquanta anys, és una qüestió de generacions, d’evitar el getos i de diners, diners que tinguem per invertir en polítiques d’immigració (on estan els diners? em pregunto de nou). El que jo observo agafant cada dia el metro, a la feina, en el bars, al carrer, és que en la gran majoria de casos aquestes persones venen a treballar per millorar la seva qualitat de vida i donar una oportunitat als seus fills. Això és el que la experiència em diu, el que jo veig dia a dia, per tant ni tinc tant desconeixement ni he de tenir tanta por perquè faig cas del que els meus ulls veuen i no de rumors, ni de notícies alarmistes, ni de la irracionalitat de la por.
També hi ha molta gent que pensa que quan va néixer a Barcelona li van donar un paquet d’avantatges de les que només ell pot gaudir, i qui no és d’aquí no en té dret. La immigració ha d’estar controlada perquè no hi hagin persones sense treball, ara mentre hi hagi treball s’ha d’acollir a tot aquell que ho desitgi i necessiti. Deixar la casa, la família i els amics no és plat de bon gust i si es fa és per una raó de pes, en el cas de la majoria de les persones immigrades del tercer món es tracta de una qüestió de supervivència.
Està clar que l’objectiu principal dels països del primer món hauria de ser fer el possible per ajudar als països més necessitats, ajudar a que per ells mateixos és desenvolupin; però ni fem això, si no que a més encara els trepitgem més i quan venen no els volem aquí. Egoisme.
Aquesta lletra és prou bona:
POLE MAN
Dr. Calypso
De l’àfrica va haver de marxar
per poder-se alimentar
Despres de voltes, voltes i més voltes
al Maresme va a parar
Treballa tot el dia de sol a sol
i viu amb deu més
no té cap company i ni tan sols
una amiga amb qui dormir
I encara el tracten d’inadaptat
i el tenen marginat
si d’això en diuen civilització
jo me’n torno al 3r món.
http://www.youtube.com/watch?v=DY4z-mBB-aw
