Una cita April 22, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , trackback- Eh!!! - cap resposta.
Es posa de puntetes, les mans fent arcada al voltant de la boca.
- Eh!!! - cap resposta.
Ara es puja les manigues, més puntetes, manetes al voltant de la boca per potenciar la veu i de nou crida.
- Eh!!!!!
Vaja, s’ha quedat quiet, però encara li dóna la esquena. L’haurà sentida? O haurà arribat massa tard? Es recorda a si mateixa que és imperdonable que hagi fet tard a aquesta cita anual, i tot per dedicar massa temps a arreglar-se; tot per aquest vestit nou de color rosa tan difícil de posar!
Ell es torna a moure, no es veuen clares quines seran les seves intencions perquè està massa lluny però sembla que s’està donant la volta.
- Si! Si! M’ha vist!!!!- crida ella molt emocionada, tant de córrer i després cridar no ha estat en va.
Allà està ell, girant el seu enorme i verd cos cap a ella, fent una ganyota per distingir-la des de la llunyania. I per fi comença a caminar, clavant les seves enormes petjades al fang.
- Hola!- fa ella donant saltets i somrient mentre fa gestos amb la ma.
I ell també diu hola amb un mig somriure mentre fa un gest de “ai, aquesta noia no té remei!”
Un cop estan un davant de l’altre, el drac i la princesa, ell li entrega el llibre i ella la rosa.
Conte contat conte acabat!
Comments»
Aquesta llegenda d’on t’és? del teu cap, d’Escòcia? molt wapa eh! besets lletja
Sant Jordi, que tinguis un feliç sant jordii no et manqui la rosa. A casa meva tens algu per tu.
Jo que em pensava que el bescanvi seria entre el cavaller i la princesa…
bona diada aqui a Escòcia, t’envio una rosa virtual !!
Què macos tots dos :P
Feliç Sant Jordi!!
Quina història més divertida!! :)))
que bien lo haces, eres muy muy buena y sensible.Estoy muy orgulloso de ti.Petons
El pare vell
Aquesta història podria ser per a la darrera proposatra de Relats conjunts. La imatge proposada és un drac. Per què no t’hi afegeixes?
No sabia que la princesa de la llegenda fos zoofílica…
No, està bé la versió, m’agrada… a més el format… així com comença i tot!
Petonets petarda!