desaparèixer April 13, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackAixeca el cap, vinga fes aquest esforç i mira endavant. Molt bé, ha costat però ho has fet. Mira que hi ha davant teu i comença a imaginar-te avançant. Mou les mans, semblaven adormides. Sens la teva respiració perquè és comença a accelerar, el teu cos pot sentir que passa per dins el teu cap. Vinga mou el peu dret, ja està. I ara l’esquerra i ara el dret, l’esquerra, el dret. Una mica més de freqüència i arronsa els braços. Més ràpid, més! corre! corre! No t’ofegues perquè tot està bé, esquives els obstacles i només corres, el més ràpid possible. Marxa, marxa, ben lluny! I aquella cançó ja comença a sonar al teu cap, només la cançó i l’idea de córrer ben lluny.






Comments»
Fugir ben lluny? Espero que no calgui fer-ho, al menys com ho vius al final del text.
De vegades còrrer sembla que ens faci passar més ràpid tota aquella colla d’obstacles que se’ns presenten pel camí, però saps que és ara quan has de treure aquella força i aquelles ganes de dir, amb mi no pot ni Déu, tot està bé… demà i passat demà serà un altre dia. Besets.
Al menys caminar amb passos segurs.
Correr sí, però per arribar allà on trobis el plaer de la quietud, no per haver-te de posar les bambes de nou…