“La mujer habiatada” de Gioconda Belli April 29, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 4commentsFa uns dies vaig comentar per aquí que havia començat a llegir aquest llibre, em va agradar des de el principi tot i que en alguns moments vaig pensar en deixar-ho per més endavant; parlava d’algunes coses de les que que jo ara no volia llegir. Finalment no em vaig poder resisitir i avui ja l’he acabat.
Per a qui no el conegui simplement comentar que és una novel·la que tracta el tema del feminisme i de les revoltes, de la resistència a una dictadura. M’ha semblat un llibre molt interessant, on tot està molt ben detallat de manera que un es fa molt bé a la idea del que els personatges estan vivint. Les pàgines estan plenes de sentiments i emocions. Val la pena poquet a poquet arribar fins al final.
-Usted habla con el comando “Felipe Iturbe” del Movimiento de Liberación Nacional- respondió Lavinia con voz firme.
Una cita April 22, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 9comments- Eh!!! - cap resposta.
Es posa de puntetes, les mans fent arcada al voltant de la boca.
- Eh!!! - cap resposta.
Ara es puja les manigues, més puntetes, manetes al voltant de la boca per potenciar la veu i de nou crida.
- Eh!!!!!
Vaja, s’ha quedat quiet, però encara li dóna la esquena. L’haurà sentida? O haurà arribat massa tard? Es recorda a si mateixa que és imperdonable que hagi fet tard a aquesta cita anual, i tot per dedicar massa temps a arreglar-se; tot per aquest vestit nou de color rosa tan difícil de posar!
Ell es torna a moure, no es veuen clares quines seran les seves intencions perquè està massa lluny però sembla que s’està donant la volta.
- Si! Si! M’ha vist!!!!- crida ella molt emocionada, tant de córrer i després cridar no ha estat en va.
Allà està ell, girant el seu enorme i verd cos cap a ella, fent una ganyota per distingir-la des de la llunyania. I per fi comença a caminar, clavant les seves enormes petjades al fang.
- Hola!- fa ella donant saltets i somrient mentre fa gestos amb la ma.
I ell també diu hola amb un mig somriure mentre fa un gest de “ai, aquesta noia no té remei!”
Un cop estan un davant de l’altre, el drac i la princesa, ell li entrega el llibre i ella la rosa.
Conte contat conte acabat!
Y los barbitúricos???? April 17, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 7commentsEn homenatge als dies depriments i al meu “flatmate” que és un friki de Dolly Parton, proposo fer votacions: qui la canta millor?
No cal que fem una votació al respecte de quina és la més ortera, això éstà clar; com tampoc caldria entrar en debat sobre quina ha acabat més demacrada. En tot cas no escolteu la cançó si esteu en situació de risc: si el dia no ha estat gaire bo i teniu una finestra o uns barbitúrics a prop.
April 15, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5commentsSe arrepintió momentáneamente de haber escogido la soledad. Pero se había propuesto aprender a estar sola. Era su manera de rendir homenaje a la tía Inés. “Hay que aprender a ser una buena compañia para uno mismo”, solía decirle.
Un cop acabada la segona part dels pilars de la terra m’he posat amb “La mujer habitada” de Gioconda Belli, i pinta molt bé.
April 14, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 8comments- Mercè!
- What???
- I love you….. I love you!
- I love you to, my sweety. Bona nit.
- Bona nit.
El mes que ve farà dos anyets, i no us sembla que aquesta nena és la coseta més dolça del món?
desaparèixer April 13, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 4commentsAixeca el cap, vinga fes aquest esforç i mira endavant. Molt bé, ha costat però ho has fet. Mira que hi ha davant teu i comença a imaginar-te avançant. Mou les mans, semblaven adormides. Sens la teva respiració perquè és comença a accelerar, el teu cos pot sentir que passa per dins el teu cap. Vinga mou el peu dret, ja està. I ara l’esquerra i ara el dret, l’esquerra, el dret. Una mica més de freqüència i arronsa els braços. Més ràpid, més! corre! corre! No t’ofegues perquè tot està bé, esquives els obstacles i només corres, el més ràpid possible. Marxa, marxa, ben lluny! I aquella cançó ja comença a sonar al teu cap, només la cançó i l’idea de córrer ben lluny.
Impactant video d’Amnistia Internacional April 12, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 4commentsNo dubteu a entrar, si us plau: us agradarà molt.
La cançó de les balances!!! April 8, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 4commentsDoncs era un rei que tenia el castell a la muntanya. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. I al matí des de la torre cada dia les comptava. La gent no estimava el rei, i ell tampoc no els estimava; perquè de comptar en sabia, però amor no li'n quedava: cada cosa tenia un preu, la terra, els homes, les cases. Un dia un noi del seu regne Vora el castell va posar-se. I va dir aquesta cançó amb veu trista, però clara. (bis) "¿Quan vindrà el dia que l'home valgui més que pous i cases; més que les terres més bones, més que les plantes i els arbres? ¿Quan vindrà el dia que l'home no se'l pese amb les balances?" El rei, que va sentir el noi, el va fer agafar i amb ràbia, va ordenar que li donessin cent cinquanta bastonades; i a la torre el va tancar, castigat a pa i aigua. Però el poble encara sap la cançó de les balances, i quan s'ajunten els homes rient i plorant la canten. (bis)
