I can’t remember if we said goodbye March 25, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackAvui hem fet una expedició al camp de les ovelles, hem anat amb un mini camió que hi ha a la granja i el conduïa la Paula que té 16 anys, és d’Alemanya i està aquí passant dos setmanes per ajudar-me amb els nens; hem pujat als nens a la part de darrera: a la peque de casi dos anys, al gran de quatre i als seus cosins que són una mica més grans. Jo anava davant amb la meva cuqueta ficada a una d’aquelles bosses en les que portes els nadons penjats del davant. Ha estat molt divertit anar pels camps amb aquell mini camió i poder veure de prop les dos ovelles que han nascut fa pocs dies. Després, a més, ha coincidit que estaven errant al cavalls i jo no ho havia vist mai així que ens hi hem quedat una estona. També hem fet la visita de rigor a les vaques i als porcs, pobres porcs que queden fets un fastig quan sóc jo qui els hi tira el menjar! Finalment hem anat a recollir els ous i cap a dins que arribava l’hora de sopar. He posat aquesta cançó perquè la petita estava inquieta i sempre la ballo amb ella i es queda molt tranquileta. Us agrada la cançó??? Quin dia més especial, oi? Algú em regala una granja per mi??? És que així sóc jo!!!
Comments»
Ei això sona molt bé eh Mercè! El que hagués donat jo per ser-hi i anar amb la furgoneta akesta amb la cuqueta! Disfruta d’aquests petits moments que ja saps que són màgics! Per cert, jo et compro la granja playmobil, més no arribo que passa de 30€ ja noia! jeje
Bonica escursio i quina sort la dela teva petita d’escoltar aquestes cançons.
La cançó és maca… I quina vida més idíl·lica fas per aquí dalt no?!
et segueixo llegint, és molt bonic i enriquidor el que fas a Escòcia
I els nens i nenes de la ciutat desconeixen la realitat rural… o potser és que al nostre país ja gairebé no existeix. S’ha convertit en una experiència puntual i extraordinària: el dia que toca anar d’excursió a la granja-escola.
Un petó!
Si ya te lo digo yo, deja el piso patera y vete a vivir a la granja. Si algun dia me pierdo buscadme en Linlithgow. Un beso