estimat diari/ estimada puta vida March 12, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 8commentsNo et donaré res si tu em dones, res de res, oblida’t. Diga’m egoista, desconfiada, mal pensada però sobretot el que sóc és una persona que ja es va cansar. Sempre dient si si si, estic per això i també per allò, perquè??? diga’m perquè??? per res. I ara veig que l’error va ser meu perquè tot té un preu, i si regales un dia i un altre al final perds. De entre altres coses he perdut valorar el meu propi temps, els meus ànims, les meves forces, i crec que això ja es més que suficient. Fa temps que penso així, i de tant en tant he de fer memòria perquè algú m’ho recorda, algú que vol l’aigua sense obrir l’aixeta.
Fa un temps una amiga, fent una dinàmica, em va dir que jo tenia de bo que sempre sempre pensava en els demés. Va insistir molt en aquest punt. Em vaig sentir molt bé, de debò, no només perquè a mi m’agrada que un amic en al intimitat i amb sinceritat em valori, si no perquè a més me n’alegro molt de ser així. Però tot i que de dins sempre em surt això, em freno perquè qui vulgui aigua…
Avui no és un bloc és un diari, un diari molt molt personal. Un diari que he corregut a agafar per desofegar els sentiments que m’han angoixat. Potser caldria explicar-li a qui tinc davant que m’he angoixat, però no ho faig perquè tots som molt diferents i molt dificils d’entendre. Per mi tothom és rar i per això estem molt sols, ho estem tots: els que ens adonem i els que no.
