Per elles March 8, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , trackbackDurant tota la nostra existència hem estat discriminades, tot va començar per la qüestió de la força i la reproducció. Des de que existim els humans a les dones ja ens va tocar quedar-nos a la cova cuidant dels nens i treballant l’hort. Aquí va començar la desigualtat a la llar, desigualtat que s’estendria en tots els àmbits socials un cop arribada l’agricultura. Així ha estat fins que la dóna ha començat a tenir accés a treballs qualificats, ben pagats i ben reconeguts socialment, cosa que no ha esdevingut fins a ben entrat el segle XX.
Fa tant poc que comencem a tenir igualtat de drets, que esgarrifa pensar que totes les dones de tot el món han viscut fins fa res súbdites de les seves socitats masclistes. I ara unes quantes, les del primer món, gaudim d’una igualtat teòrica, perquè jo no m’enganyaré hi ha moltisim per fer. Però encara hi ha moltes que pateixen haver nascut dones, i sempre que hi hagi una sola persona discriminada pel sexe, raça o classe social, només una ja serà massa, massa discriminació.
I és per això que tot i que sembli una paradoxa, sempre estaré a favor de la discriminació postiva, perquè per arribar a la igulatat no hi ha prou amb que a les dones se’ns permeti formalment tenir el mateix estatus social que els homes: cal que se’ns garanteixi a la pràctica aquest estatus. Garantia que al cap i la fi és una garantia de futur per a la societat, una societat sana sense la malaltia de la discriminaió, de les desigualtats i de les injusticies.
Els dos sexes hem de posar de part nostra per a que tant a casa com als països veïns s’arribi a la igualtat. Ho veig un procés llarg i complicat, però possible. Hem de ser nosaltres les dones les més conscients del problema: la discriminació al lloc de feina, la violència masclista, la desigualtat en l’accés al poder polític, la desigualtat en l’exercici en els tasques reporductives, etc.
La lluita val la pena per mi mateixa, per la meva mare, per la Nuri, les meves tatas,per la Lucia, per la Olga, per la Esther, per la Carmeta, per la Clara, per la Eva, per l’Ariadna, per la Paula, per les meves nenes de la granja, per la Mari Carmen i la Cristina, per la Laura, per la Nazaret, per la Verònica, per la Rosario, per l’Adriana, per la Paola, per la Neus, per l’Alba, per la Gemma, per la Yolanda, per la Montse, per les blocaires que segueixo,…
Comments»
La eva soliraditat, amb totes les dones que peteixin injusticias, per la igualdad efectiva i real.
Tens raó, les dues bandes hem de ficar de la nostra part, tants avenços i en segons que som prehistòrics oi… JA enyorava els teus escrits!
Tienes razon Marsans, la lucha vale la pena!!
Besitos momiacales
Per nosaltres, per un mon millor, per un mon igual!!!!
S’ha avançat molt tots aquests anys, però no es bot abaixar la guàrdia; encara queda molt de camí per endavant. Quan no calgui celebrar el dia de la dona treballadora, llavors voldrà que s’ha arribat a la meta.
Quina culpa tinc jo, que sempre he respectat les dones i que sempre em declaro a favor de la igualtat, perquè la lògica ho marca, que una dona em tregui el lloc de feina per l’únic fet de ser dona. És exagerat, però aquesta és la discriminació positiva que dius que caldria. No seria just. Durant tota la història, us heu vist vosaltres en aquest tipus de situacions. Si voleu igualtat, no caiguem en el mateix
Per tota la resta, perfectament d’acord, i m’alegro que els temps que m’han tocat viure, aquí al primer món les coses tendeixin cada cop més cap a la igualtat. Encara queda feina, però mica en mica.
Xexu, quan tractes igualitàriament allò que es desigual, perpetues la desigualtat. Pensa el que passaria si, com demanen els Ciudadanos o els del PP, tractèssim “amb igualtat” el castellà i el català a Catalunya, per exemple deixant que la gent esculli en quina llengua volen escolaritzar els seus fills a la pública, o si no subvencionéssim més la literatura en català que la que s’escriu en castellà.
A més, si en un àmbit laboral es demostra que les dones estan discriminades en l’accés a un lloc de feina, aleshores encara que estiguis en contra d’aquesta discriminació, de fet t’estàs beneficiant d’ella si tu accedeixes a aquest lloc de feina sense que ningú actuï per a assegurar que les dones també hi accediran. De l’apartheid també es beneficiaven els blancs que hi estaven en contra.
Espero haver-me explicat bé!
Segueixes sense convèncer-me. Jo parlava de persones, i no de llengües ni res semblant, encara que no crec tampoc que es faci discriminació positiva del català, simplement defensem el que es nostre i el que ha de ser. El que demanen els del PP no és per equiparar dues llengües, és per carregar-se’n una de les dues en un període de temps indeterminat, però si es pot, ben aviat. No discriminem, demanem el dret d’ensenyar en la nostra llengua al nostre país (digues-li país, digues-li energia).
Amb les persones tampoc s’hi pot jugar. Estic d’acord en que històricament les dones no accedien a llocs de treball pel fet de ser-ho, i potser un home menys preparat tenia avantatge. Actualment crec que passa menys, i que cada cop passarà menys, perquè es demostra dia rere dia que certs llocs que abans es reservaven a homes, poden ser ocupats per dones i obtenir resultats iguals o millors. Les dones ja no són més les pobretes que no saben fer segons què o no serveixen, ara tenen un currículum que serveix i el saben defensar. També depèn una mica de la voluntat de la gent, jo entenc que contractin una dona que té un currículum que em passa la mà per la cara, o simplement, que té un punt superior al meu que la fa més adient per la feina. El que no accepto és que ara, perquè queda bé contractar dones, i fa d’empresa moderna i que aboga per la igualtat, em deixin a fora a mi en igualtat de condicions, o fins i tot, amb una mica més de currículum. Afortunadament, en la feina no m’ha passat, però si en altres llocs i m’he sentit molt malament. No és just. I que s’us hagi fet a vosaltres us hauria d’ensenyar que no és correcte. Repeteixo que jo no en tinc cap culpa. Sóc d’una generació que veu a les dones per igual, i si algú no les veu així, rebrà el meu menyspreu, i potser que s’ho faci mirar. Ara bé, no girem la truita, i molt menys, fem efecte rebot.
No vull entrar en cap discussió ni molt menys en conflicte. És només la meva opinió, però t’he de dir que tot i aportar uns bons arguments, ho tindràs difícil per convèncer-me en aquest tema. La discriminació és discriminació, tingui el color que tingui, i mai no és bona.