Per elles March 8, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 8commentsDurant tota la nostra existència hem estat discriminades, tot va començar per la qüestió de la força i la reproducció. Des de que existim els humans a les dones ja ens va tocar quedar-nos a la cova cuidant dels nens i treballant l’hort. Aquí va començar la desigualtat a la llar, desigualtat que s’estendria en tots els àmbits socials un cop arribada l’agricultura. Així ha estat fins que la dóna ha començat a tenir accés a treballs qualificats, ben pagats i ben reconeguts socialment, cosa que no ha esdevingut fins a ben entrat el segle XX.
Fa tant poc que comencem a tenir igualtat de drets, que esgarrifa pensar que totes les dones de tot el món han viscut fins fa res súbdites de les seves socitats masclistes. I ara unes quantes, les del primer món, gaudim d’una igualtat teòrica, perquè jo no m’enganyaré hi ha moltisim per fer. Però encara hi ha moltes que pateixen haver nascut dones, i sempre que hi hagi una sola persona discriminada pel sexe, raça o classe social, només una ja serà massa, massa discriminació.
I és per això que tot i que sembli una paradoxa, sempre estaré a favor de la discriminació postiva, perquè per arribar a la igulatat no hi ha prou amb que a les dones se’ns permeti formalment tenir el mateix estatus social que els homes: cal que se’ns garanteixi a la pràctica aquest estatus. Garantia que al cap i la fi és una garantia de futur per a la societat, una societat sana sense la malaltia de la discriminaió, de les desigualtats i de les injusticies.
Els dos sexes hem de posar de part nostra per a que tant a casa com als països veïns s’arribi a la igualtat. Ho veig un procés llarg i complicat, però possible. Hem de ser nosaltres les dones les més conscients del problema: la discriminació al lloc de feina, la violència masclista, la desigualtat en l’accés al poder polític, la desigualtat en l’exercici en els tasques reporductives, etc.
La lluita val la pena per mi mateixa, per la meva mare, per la Nuri, les meves tatas,per la Lucia, per la Olga, per la Esther, per la Carmeta, per la Clara, per la Eva, per l’Ariadna, per la Paula, per les meves nenes de la granja, per la Mari Carmen i la Cristina, per la Laura, per la Nazaret, per la Verònica, per la Rosario, per l’Adriana, per la Paola, per la Neus, per l’Alba, per la Gemma, per la Yolanda, per la Montse, per les blocaires que segueixo,…
