jump to navigation

Us diré un secret molt fi: la primavera ja és aquí! March 27, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 9comments

- Pot una criatura de quasi dos anys estar tot el dia plorant?

si

- Pot ser que a la seva germana de tres mesos, que mai plora, també li doni per plorar molt el mateix dia?

si

- Pot ser que la pobre cangur tingui la paciència per aguantar tot el dia aquesta situació amb bona cara i bones maneres?

si

Sort que de camí al tren feia sol, es sentien els ocellets i ja estava tot florit. Al mal temps ona cara i a la primavera un somriure gegant!!!!

“Pel camp jo em passejo quin bon temps que fa,

vaig collint floretes per fer-me un bon ram.

Cullo una floreta i és de color vermell,

i quan jo l’enflairo no paro de cantar:

lalalalalalalalalalalalalalal”

I can’t remember if we said goodbye March 25, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6comments

Avui hem fet una expedició al camp de les ovelles, hem anat amb un mini camió que hi ha a la granja i el conduïa la Paula que té 16 anys, és d’Alemanya i està aquí passant dos setmanes per ajudar-me amb els nens; hem pujat als nens a la part de darrera: a la peque de casi dos anys, al gran de quatre i als seus cosins que són una mica més grans. Jo anava davant amb la meva cuqueta ficada a una d’aquelles bosses en les que portes els nadons penjats del davant. Ha estat molt divertit anar pels camps amb aquell mini camió i poder veure de prop les dos ovelles que han nascut fa pocs dies. Després, a més, ha coincidit que estaven errant al cavalls i jo no ho havia vist mai així que ens hi hem quedat una estona. També hem fet la visita de rigor a les vaques i als porcs, pobres porcs que queden fets un fastig quan sóc jo qui els hi tira el menjar! Finalment hem anat a recollir els ous i cap a dins que arribava l’hora de sopar. He posat aquesta cançó perquè la petita estava inquieta i sempre la ballo amb ella i es queda molt tranquileta. Us agrada la cançó??? Quin dia més especial, oi? Algú em regala una granja per mi??? És que així sóc jo!!!

18 años!!!!!!! March 20, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 2comments

Hoy mi Luchi cumple 18 años, sí,  la que se levanta,  mima a tula, se mira a chester, toma leche con “granets”,  se desplaza cual zombi hasta el chamizo donde habran sujetos jugando a cartas/play y ella tal vez entrara en conversación tal vez no; la que  cada dia vuelve con un agujero mas en la cara/cuerpo. La que fue el bebe más mono del mundo, ahora es una mujer muy alta, muy guapa y sobretodo con muy buen fondo!!! y muy agujereada claro…

Felicidades Lucia!!!! 

March 15, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3comments

                                                      

                                                         Jo,  on es pot sentir la seva remor i també la seva olor.  Respiro fons.

 

 

Només em vull treure les carregues i seguir caminant, perquè dins de l’aigua estic completament sola amb els meus desitjos i també la meva consciència, que els dies que pesa massa allà dins sembla més lleugera. No t’espantis si un dia no et parlo, és només  que el meu cap roda perdut per aquell fons blau.

Hola desde Barcelona!!!! March 14, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10comments

Però que bé que s’està aquí! Fa un temps genial, he estat tot el matí d’aquí cap allà super bé en maniga curta amb el solet calentant-me. I em pregunto perquè tothom porta abric o jaqueta? Tot i que el Corte Ingles encara no hagi donat la venbinguda a l’estiu, no ens enganyem aquí ja fa molta caloreta i insisteixo és genial. I collons que guapos que són els catalans i les catalanes!

Doncs bé ara paso a fer l’anàlisi dels pocs que es van animar a contestar el test. Mira que sou aborrits tota la resta!!!

Comencem per la Nerona: per tu el primer a la vida és la teva carrera professional, després la família, després l’amor, després els diners i per últim l’orgull. L’Emma i la teva avia són algú que sempre recordaràs. Al Martín l’estimes amb passió, i les monges de l’escola bressol són les teves ànimes besones. Per tu la vida és com el blog, hi deus reflexar tot; els teus enemics són lletjos i el teu gos és el que defineix per tu com ha de ser un amic. I sembla que relaciones bastant el sexe amb la maternitat.

Striper: per tu el primer és la família, després els diners, després l’orgull, després l’amor i per últim la teva carrera professional. T’agrada el sexe de bon matí, la teva vida és ara mateix relax, els teus enemics són bruticia, i un amic per tu ha de ser un company.

Finestreta: per tu el primer és l’amor, després la família, després la carrera professional, després l’orgull i l’últim els diners. La Marta és una bona amiga, al teu xicot l’estimes amb passió, la teva anima besona és la Mariona, al teu pare mai l’oblidaràs com tampoc a la Sandra. Diu que el sexe és amarg, que els teus enemics et fan angunia, l’amistat ha de ser fidel i la teva vida està en calma.

Sabeu que em va sortir??? que el primer per mi són els diners, després la carerra, després l’amor, després la família i per últim l’orgull, i en això estic plenament d’acord. Que el Josema és un amic de debó, que a ma germana l’estimo amb passió, que mai oblidaré ni al Lluís ni a la Paula, i que la meva anima besona és la Clara (això últim no ho crec perquè som la nit i el dia). Que per mi el sexe és intens, els enemics simpàtics, els amics per mi han de ser fidels, i que veig la meva vida preciosa. I em va agradar aquest test perquè hi estic d’acord al 99%. I vosaltres tres que?

(A casa escoltant Mentides de Pirats i amb el soroll dels cotxes de l’Avinguda Madrid de fons, perquè a casa sempre s’està bé! que us sembla la cançó? aquesta també està molt bé, de fet és bastant pedagògica, si si)

estimat diari/ estimada puta vida March 12, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 8comments

No et donaré res si tu em dones, res de res, oblida’t. Diga’m egoista, desconfiada, mal pensada però sobretot el que sóc és una persona que ja es va cansar. Sempre dient si si si, estic per això i també per allò, perquè??? diga’m perquè??? per res. I ara veig que l’error va ser meu perquè tot té un preu, i si regales un dia i un altre al final perds. De entre altres coses he perdut valorar el meu propi temps, els meus ànims, les meves forces, i crec que això ja es més que suficient. Fa temps que penso així, i de tant en tant he de fer memòria perquè algú m’ho recorda, algú que vol l’aigua sense obrir l’aixeta.

Fa un temps una amiga, fent una dinàmica, em va dir que jo tenia de bo que sempre sempre pensava en els demés. Va insistir molt en aquest punt. Em vaig sentir molt bé, de debò, no només perquè a mi m’agrada que un amic en al intimitat i amb sinceritat em valori, si no perquè a més me n’alegro molt de ser així. Però tot i que de dins sempre em surt això, em freno perquè qui vulgui aigua…

Avui no és un bloc és un diari, un diari molt molt personal. Un diari que he corregut a agafar per desofegar els sentiments que m’han angoixat. Potser caldria explicar-li a qui tinc davant que m’he angoixat, però no ho faig perquè tots som molt diferents i molt dificils d’entendre. Per mi tothom és rar i per això  estem molt sols,  ho estem tots: els que ens adonem i els que no.

Build a bear March 10, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10comments

(no us perdeu el test que us proposo més a baix!)

Ahir vaig anar a fer la típica volta “dominguera” amb la Paula i vam anar a parar a una tenda que jo no coneixia, i que ara que hi he estat em sembla que deu ser la tenda més dolça i més mona del món.

Es diu, més o menys, construcció de ossets de peluix; i en ella cada nen o adult és pot fer el osset a la seva mida. El procés és el següent:

- esculls osset.

-l’omples, molt ple poc ple, com vulguis.

- agafes un cor que té un codi de barres perquè aquest osset és teu i només teu; li dones un petonet a aquest cor i l’introdueixes dins del peluix (encara que siguis adult les dependentes et fan donar el petonet, és molt important!).

- esculls la roba, hi ha de tot: pijames, vestits i calcetes, uniformes, etc.

-esculls complements: motxilles, cotxets, cadires de rodes, ulleres graduades, passaports, mòbils, etc.

- registres al teu osset als ordinadors per rebre el certificat.

-i clar pagués, no és massa econòmic…

Però avui he vist una altra monada perquè a la meva cuqueta li han regalat sis parells de mitjons talla mini mini ( te dotze setmanes) que són d’estrelles de diferents colors, i a més venen dins d’una caixa d’ous, no és monisim també???

Bé dit tot això us volia proposar que contesteu a les següents preguntes i així us podré explicar 4 coses que porteu amagades ben a dins.

1. ordeneu aquest animals del que més us agrada al que menys: ovella, cavall, porc, tigre, vaca.

2. amb quina persona relacioneu cada color (el primer que us vingui al cap): taronja, vermell, blanc, verd i groc.

3. quina paraula us ve al cap si us dic:

café…

mar…

rata…

gos..

doncs bé, si contesteu ja us faré saber el que!!!! va participeu!!!!

(qui ja ho hagi fet que no digui res!)

Una cançó que m’agrada molt molt molt, i em fa preguntar-me si jo conec ara mateix a algú a qui li donaria aquests tres minuts, i vosaltres? m’encanta m’encanta m’encanta i a més tanco els ulls i estic a Florència, anant de la uni cap a casa: el riu, el Duomo, els carrerons, el meu barri, la cope (era el super), només tancar els ulls… Me enrecordat també d’aquesta cançó que també m’acompanyava aquells mesos.

(Ja estic pensant a qui regalar-li un peluix d’aquests, però crec que tinc tres nominats segurs: els meus tres monstres de la granja!!! Després d’aquesta experiència em buscaré feina al circ, ja sé domar feres…)

Per elles March 8, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 8comments

Durant tota la nostra existència hem estat discriminades, tot va començar per la qüestió de la força i la reproducció. Des de que existim els humans a les dones ja ens va tocar quedar-nos a la cova cuidant dels nens i treballant l’hort. Aquí va començar la desigualtat a la llar, desigualtat que s’estendria en tots els àmbits socials un cop arribada l’agricultura. Així ha estat fins que la dóna ha començat a tenir accés a treballs qualificats, ben pagats i ben reconeguts socialment, cosa que no ha esdevingut fins a ben entrat el segle XX.

Fa tant poc que comencem a tenir igualtat de drets, que esgarrifa pensar que totes les dones de tot el món han viscut fins fa res súbdites de les seves socitats masclistes. I ara unes quantes, les del primer món, gaudim d’una igualtat teòrica, perquè jo no m’enganyaré hi ha moltisim per fer. Però encara hi ha moltes que pateixen haver nascut dones, i sempre que hi hagi una sola persona discriminada pel sexe, raça o classe social, només una ja serà massa, massa discriminació.

I és per això que tot i que sembli una paradoxa, sempre estaré a favor de la discriminació postiva, perquè per arribar a la igulatat no hi ha prou amb que a les dones se’ns permeti formalment tenir el mateix estatus social que els homes: cal que se’ns garanteixi a la pràctica aquest estatus. Garantia que al cap i la fi és una garantia de futur per a la societat, una societat sana sense la malaltia de la discriminaió, de les desigualtats i de les injusticies.

Els dos sexes hem de posar de part nostra per a que tant a casa com als països veïns s’arribi a la igualtat. Ho veig un procés llarg i complicat, però possible. Hem de ser nosaltres les dones les més conscients del problema: la discriminació al lloc de feina, la violència masclista, la desigualtat en l’accés al poder polític, la desigualtat en l’exercici en els tasques reporductives, etc.

La lluita val la pena per mi mateixa, per la meva mare, per la Nuri, les meves tatas,per la Lucia, per la Olga, per la Esther, per la Carmeta, per la Clara, per la Eva, per l’Ariadna, per la Paula, per les meves nenes de la granja, per la Mari Carmen i la Cristina, per la Laura, per la Nazaret, per la Verònica, per la Rosario, per l’Adriana, per la Paola, per la Neus, per l’Alba, per la Gemma, per la Yolanda, per la Montse, per les blocaires que segueixo,…