Intentant esbrinar el misteri! February 4, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll, Cosetes personals , 5commentsRecomano llegir el post escoltant aquesta cançó!!!
7′30: lluís aixecat; si si, ara vaig. Mercè aixecat… si si ja…
7′45: un salt, vestir-nos, fer entrepants, agafar les imprescindibles muffins i sortir corrents.
8′10: ens trobem amb Paula, entrem a l’agencia ens fitxen i a esperar l’autocar.
8′30: ens posem de camí al Llac Ness.
10′00- 14′30: comprovem que la guia és també la conductora, que és munta les seves històries amb monstres, espases, mapes i tot sense deixar de conduir. Ens posem el cinturó i la Paula truca a s’ha mare i li diu: mama te quiero. Més val acomiadar-se pel que pugui passar. Fem paradeta per saludar a les simpàtiques vaques escoceses.
14′30: arribem al llac, anem a buscar un lloc per menjar una sopa i fer una cervesa, ho trobem. Ens apropem al llac i comencen els fets estranys:
- Botigues plenes de ninots verds.
- Turistes per tot arreu.
- Nosaltres mateixes fent la mateixa foto-broma que fan el 99% dels turistes.
15′40: Arribem al bus, tothom ens espera fa 20 minuts…els de caceres es rieuen i diuen: los espanyoles quedando bien!!! Ens limitem a riure la gràcia.
Hores indefinides: diverses parades per pixar, comprar records i menjar, i converses varies amb els de Caceres. Molts riures a l’autocar, sobretot fent una gravació amb les primeres declaracions de Nessi.
20′00: arribem a Edinburgh i au cap a casa a menjar i beure.
Jo prefereixo riure’m a estirar-me dels cabells! February 2, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 8commentsStriper va penjar aquest cartell al seu bloc fa uns dies. Aquesta imatge va donar lloc a molts comentaris de rebuig però jo vaig fer un comentari que se sortia una mica del consens entre els comentaristes. M’ho van rebatre i aquí deixo la meva resposta:
Tot i que jo sóc militant de l’esquerra independentista penso que el sentiment d’espanyolitat es tant respectable com el de catalanitat i no és per si mateix excloent , s’hauria de veure en tot cas com són els amos del bar i que pensen sobre el tema de la llengua i etc. Puc imaginar la mena d’idees que tindran però no em sembla el problema més important del nostre país. És molt més important, crec jo, el problema de la passivitat de molts ciutadans catalans a l’hora de defensar les llibertats del seu país.
En tot cas a mi aquest cartell em fa riure.
Escòcia i jo! February 1, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 5commentsVolia explicar unes quantes cosetes del que estic veient i vivint per aquí, així que aquest post és una mescla de coses personals i d’altres no tant, tot plegat té a veure amb Escòcia i jo.
Estava ahir a la cuina amb la meva cuqueta als braços i mirava com nevava per la finestra i em preguntava com només cinc kilets de persona poden fer-me tant feliç, com una coseta tant petitona que ni es comunica em pot robar tants somriure. Quan dorm relaxa el cos completament i m’encanta tenir-la llavors a sobre perquè em dona molta pau. Però també m’encanta mantenir-la desperta: estirades les dos a terra i jo acariciant-li el cos fent cercles amb els dits o ditadetes que semblen gotes de pluja, mentre escoltem el Beatles.
Fa un parell dies m’enganxava el Lluís “d’in fraganti” amb l’agenda a les mans, i calia immortalitzar el moment! Porto quasi tres mesos ignorant-la. No em cal perquè les coses que faig van sorgint i no hi ha res programat excepte anar a treballar. A Barcelona jo era una dona enganxada a una agenda perquè eren tantes les coses que feia que quasi no em cabien en les espais setmanals! El cau, la jerc, la llumeneta, la plataforma, etc. Casi cada nit tenia alguna reunió o havia quedat per fer feina. També havia d’apuntar : sortim esther i eva; amb tantes coses al cap em podia oblidar de la vida social. Per si algú té algun dubte: No, no ho trobo a faltar. però se que quan torni a Barcelona, més o menys, tornaré a portar el mateix ritme. No ho podré evitar perquè de fet m’agrada molt aquella mena de vida. Contradictori, no?
A la gent dels pobles se’ls veu més relaxats, potser és així o potser es la visió equivocada d’una pixapins però trobo que en una ciutat hi ha moltes més coses en les que implicar-se, encara que alguns pobles que tenen molta xarxa associativa no es queden curts. Per aquí he anat a cases d’amics amb els nens i m’he fixat que sempre tenen penjat dels arbres o els finestres menja per ocells i això confirma la meva sospita: tenen molt de temps. A Barna amb prou feines trobava temps per netejar la gabia del conill, donar-li de menjar, tallar-li cabell, etc, i aquí tenen temps per posar menjar per ocells que no estan ni sota la seva responsabilitat!
Dediquem uns minuts a la dieta que es porta aquí. Com a bona menjadora que sóc he de dir que els menús familiars d’aquí no són massa elaborats, no he anat massa per restaurants i crec a més que no deu valdré la pena gastar-s’ho en això, per aquí aquí a Escòcia . Tots els àpats solen ser bastant reduïts en quantitat, m’agrada això de menjar poc a l’hora de dinar perquè així no m’entra tanta son a la tarda. Tot i que m’agraden molt les sopes que fan crec que en mengen massa sovint, els seus estomacs es deuen tornar més febles perquè amb tanta sopa, crema i triturat quasi no han de treballar. Per a qui els panets de pipas i altres fruits secs es mengen a diari i m’encanten! Però el picant , del que abusen molt, no em deixa gaudir del menjar. I he de fer una especial menció al sucre glaçat, perquè són uns frikis d’aixó; i els tes corren com si els regalessin. A casa menjo com a Catalunya tot i que me adonat que els meus hàbits alimenticis comencen a canviar….
Avui es divendres així que els trens de la tarda veien carregats d’adolescents, hi ha una discoteca per la seva edat a prop de l’estació de Weberly . Com vesteixen les noies! És per fer una foto perquè tot i que és molt habitual trobar gent amb poca roba, tot i els 0ºC, les adolescents es porten el premi: minifaldilla o shorts, samarreta de tirants i alguna mena de jaqueta d’estiu mig tapant l’esquena. Si no ho veus no t’ho creus! De totes formes les noies més grans també van amb poca roba, i sobretot aquí per les nits van molt “emperifollades” i semblen arbres de nadal.
Segur que em deixo coses però crec que aquest post ja és prou llarg!
