Arbres February 29, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackEls arbres em criden molt l’atenció perquè són grans i bonics, són bonics tant si estan plens de fulles com si no n’hi ha cap; a vegades semblen forts i a vegades fràgils, i a més donen resguard del sol o de la pluja. A sota seu poden passar mil coses: des de una parella que es regala moments d’amor, a un pare que acaricia al seu nadó.
Si porto càmara segur que faré una o moltes fotos d’aquests esers naturals que a més sempre han estat rodejats d’històries màgiques. Qui viu al arbrers? No només els ocells i alguns insectes de visita, també les fades. Han de ser per força un lloc especial si donen resguard a aquestes personetes màgiques…
(ja fa olor a Barcelona: a les nits pel centre o per l’eixample, a Sants el meu barri, i també a campaments…aquest any ben a prop de la platjeta!!!!!)
Recepta arbre màgic:
- Quatre llavors del teu cor.
- Un test mitjà de terrissa.
- Un saquet de sorra.
- Un got d’aigua cada tres dies.
- Tenir-ho a un lloc on li doni el Sol.
- Un sobre diari de caricies i paraules dolces.
- Important: anar trasplantant cada primavera.
Comments»
Els arbres sempre han estat presents, han vist tanta mena de gent i tantes vides pel seu davant… hi ha arbres preciosos i altres que passaran més decepercebuts… La platja de Bcn no és normal!!! jeje m’havia de ficar amb Bcn!
El arbres monuments naturals que el home mai aconseguira imitar.
Per no dir la importància que tenen en el nostre món, sense voler buscar un sentit tan místic, més aviat en l’ecologia.
David el gnomo també hi viu en un arbre, a les arrels :)
Nosaltres cada dia atravessem dos boscos per anar a la feina, imagina’t :)
Que maco, mai m’havia fixat gaire en els arbres, segur que a partir d’ara ho faré molt més! :)
Doncs ja que parles de receptes i vas demanar-li a l’Ana la del pa que fem nosaltres aquí a Suècia, te la deixo aquí apuntada. És realment molt senzill.
En un bol gran posem 500 ml d’aigua tèbia i hi desfem 50 grams de llevat de forner (amb llevat en pols no ho he provat mai….). Afegim un raig d’oli d’oliva (al gust però sense passar-se que si no queda molt pastós tot plegat).
Tamisem 1 kilo de farina i la hi afegim al bol. Afegim una cullerada rasa sopera de sal. Amassem fins que aconseguim una massa més o menys homogènia. Seguim amassant amb força sobre el marbre net, fins que aconseguim una pasta fina i el·làstica. A vegades depenent del tipus de farina cal mullar-se una mica les mans perquè la massa queda massa seca i s’esberla amb facilitat. Com més ho amassem millor quedarà el pa. Jo acostumo a amassar durant uns 15 minuts.
Deixem reposar la massa una hora i mitja dins el bol tapada amb un drap net. No us espanteu si la veieu pujar moltíssim, és normal :P
(a mi a vegades se m’ha sortit del bol hehehe).
Tornem a amassar una mica la pasta, aquest cop amb l’ajuda d’un corró, per eliminar els gasos que s’han generat dins la massa, i donem forma a la pasta.
Nosaltres hem provat pans rodons de pagès, barres de mig, panets de viena…. imaginació al poder ;) (podeu afegir pipes, nous, pinyons, sal gruixuda….)
Els posem en una safata de forn i quan el forn és calent a 180ºC introduïm la safata.
El pa es cou diferentment a cada forn, així que aneu vigilant-lo. Una molt bona manera de saber quan és cuit és donar-li copets amb una cullera. Si sona a buit és que ja és cuit. Jo em dono copets al cap, i quan el pa sona igual és que està llest :P
Apa, espero que t’animis a fer-lo i que et quedi ben bo!!
Doncs a mi em sembla que els arbres són els éssers vius que més m’agraden. En plantarem d’aquest s màgics de la teva recpeta, encara que jo trobo que tot s els arbres tenen una màgiaespecial.
Us imagineu una ciutat sense arbres al carrer? Pensant-ho… Quan hi són potser no ens adonem de la seva presència, del paper tan important que hi juguen. Ja no diguem als pobles o al camp, però a la ciutat li donen vida! ;)
em fa gràcia, crec que a aquest cementiri on has fet la foto hi vaig estar l’estiu passat
petonets