Dijous dia 7, un gran dia… February 11, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll , 10commentsDijous vaig sortir de treballar a les 16′30h, molt contenta de sortir una mica abans perquè així tenia més temps per anar a recollir al Marc i a la Clara. Havia de ser un trajecte molt curt i fàcil.
Agafo el tren cap a Glasgow Central, ara veig que va ser molt mala sort perquè la majoria van a Glasgow Queen Steet i aquest petit detall va afectar molt a la resta de la tarda.
Arribo a Glasgow i busco un bus per anar a l’aeroport, va ser molt fàcil perquè estava just davant de l’estació. El trajecte dura més de trenta minuts, però arribo una hora abans, i em sorprèn no veure cap arrival des ve Girona. Pregunto i em diuen que Ryan Air arriba a un altre aeroport. Un altre??? hi ha dos?????
Em donen les indicacions pertinents i au, a buscar l’altre. Agafo un taxi i un altre tren. I després de més d’una hora arribo. Era l’aeroport més solitari, petit i llunya del món.
Decideixo trucar al Marc perquè ja haurien d’haver arribat, i li dic: on esteu??? i em diu: a Barcelona. com???? si si, venim demà Mercè. Volia plorar de l’esgotament, portava 4 hores casi per arribar…I em preguntava: on està la camara? això és una broma, no?
Em trobo una noia a la que li ha passat el mateix, el seu vol sortia de l’altre aeroport i va anar a aquest on estava jo. Volíem tornar al món, a la realitat, però no hi havia horaris de trens ni res.
Vam decidir agafar un taxi fins a Glasgow, vam haver de donar un ronyó.Vam passar per l’altre aeroport, segona visita en una tarda, i llavors li vaig indicar Glasgow Central.
Baixo del taxi, m’estirpa el ronyó i cap a dins. Faig la cua del bitllets i introdueixo el bitllet dient a Edimburg. I no m’agafen el bitllet i em diuen : des de aquí no surten trens a Edimburg. I jo penso: m’està vacil·lant???? Reintento i res, em diu que m’he d’anar a Quen Street.
Surto de l’estació, aniré caminant es veu que està a prop, truco al Lluís per explicar-li on estic i etc, i em dóna un atac de riue que no puc ni parlar i el Lluís no entén res, no entén que em passa. Així que em desoriento i li pregunto a una noia. Ella em diu que també va cap allà i em comença a donar conversa, que d’on sóc i etc. I en un minut ja es posa a dir lo guays que són Les Rambles de Barcelona.
Vaig arribar a l’estació, vaig comprar el bitllet i vaig córrer cap al tren.
Cinc hores, quatre trens, dos taxis , un bus i 50 pounds. Per tornar-se boig no??? serà per això que plorava del riure, ja havia perdut el cap!!!
Una cançó que no sé perquè m’ha acompanyat aquests dies, és de Trainspoting, heu vist la peli? Jo em vull trobar un Ewam Mcgregor per aquí!!!!! Ahir vam veure la peli, després a Spionage va posar aquesta cançó, però ell no apareix per enlloc!!!! ;P
