Jo prefereixo riure’m a estirar-me dels cabells! February 2, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , trackbackStriper va penjar aquest cartell al seu bloc fa uns dies. Aquesta imatge va donar lloc a molts comentaris de rebuig però jo vaig fer un comentari que se sortia una mica del consens entre els comentaristes. M’ho van rebatre i aquí deixo la meva resposta:
Tot i que jo sóc militant de l’esquerra independentista penso que el sentiment d’espanyolitat es tant respectable com el de catalanitat i no és per si mateix excloent , s’hauria de veure en tot cas com són els amos del bar i que pensen sobre el tema de la llengua i etc. Puc imaginar la mena d’idees que tindran però no em sembla el problema més important del nostre país. És molt més important, crec jo, el problema de la passivitat de molts ciutadans catalans a l’hora de defensar les llibertats del seu país.
En tot cas a mi aquest cartell em fa riure.
Comments»
Això és veritat, s’és molt passiu i hi ha molts tabús… m’has fet reflexionar…
El cartell es una anecdota, el nacionalisme espanyol respetable sempre que no suposi la negacio i ofegament de elCatala.
No podem caure tan baix com cauen ells. Estic d’acord amb tu, i és una opinió que defensaré sempre. Els espanyols estan allà, i nosaltres estem aquí. El que facin ells amb el seu nacionalisme, no és criticable. Qui es senti espanyol, que canti l’imne, que porti la bandera on vulgui i que se la tatui si vol. Són ells els que es fiquen amb el nostre nacionalisme, i no ho trobem bé, oi? Per què no deixar-los estar i que diguin missa? He vist els comentaris del blog de l’striper, i és molt fàcil caure en l’insult, i criticar un cartell així, però el que diu l’anònim aquell (de molt males maneres, això si), no està mancat de sentit. O és que potser no ens faria gràcia que en un bar de Catalunya ens donessin una ració de pernilet si cantem els Segadors? Ho trobaríem d’allò més enginyós i divertit. Però no, com que és el d’Espanya, tots a posar el crit al cel. Aquest odi contra els espanyols és del tot irracional. Que ells ens en tinguin no ha de fer que nosaltres els corresponem. Demostrem que som realment diferents, com sempre diem, i no responem a les seves provocacions. És estúpid. Nosaltres estem per sobre en molts aspectes. Demostrem-ho. Deixem estar l’odi, odiar un poble perquè si és posar-se en evidència, i mira que nosaltres tenim més motius que ells, que al llarg de la història bé que ens han martiritzat. Però s’ha de ser una mica persones i saber callar quan el que dius ef fa quedar encara pitjor.
Bé, he acabat escrivint un post pràcticament, però és que aquests temes m’encenen. Tant catalanisme, i tant defensar Catalunya fan que no ens comportem com hauríem. I ara em poden titllar del que sigui a mi, m’és igual perquè a catalanista no em guanyarà ningú, i aquestes idees només responen al nostre suposat seny. Encara m’animaré i faré un post d’això. De moment ho deixo aquí, i perdona pel rotllet.
cesc. si a mi em molesta molt la passivitat de la gent….
striper: estic ‘dacord amb el que dius.
xexu: amb tu estic totalment d’acord! totalment!
Tots teniu prou raó. Però són molts segles de prohibicions, de repressions, d’ingerències, d’expoliacions. Tambés és humà que la gent se’n senti, que ens en sentim I no parlo pas d’odi, que no hi hauria de ser mai, sinó de sensacions desagradables, que et fan sentir malament. però crec que s’hauria d’eliminar el mal rotllo. Seria el millor.
(se que és un post resposta però prefereixo donar la meva visió aquí)
Sincérament, si em fan dir Visca Catalunya per menjar pernil gratis potser no en menjo. O potser si, depèn de la gana que tingui. Potser si em ve de gust crido a favor de la reina d’Anglaterra si m’ho demanen a canvi de menjar gratis, tot depèn de la gana i del moment, si només he de cridar. Que no veiem que les paraules se les endú el vent?
Perquè s’ha de barrejar el menjar amb la ideologia? Em pregunto que deu sentir el amo de la taberna… serà que té un comptador? Li servirà per sortir per la televisió? Com a mínim ja surt a 2 blogs… Ara bé… cal?
Jo crec que és millor donar la talla amb els petits actes que pot donar un ciutadà conseqüent amb la seva ideologia (siga quina siga): Anar a manifestacions, no amagar el pensament, procurar votar, comprometre’s si escau… Els qui no ho vulguin es poden omplir la panxa de pernil… i si volen, encara ho poden acompanyar menjant un plat de llenties si els hi ofereixen un bon canvi.
Estic totalment d’acord amb tu. Jo he tractat amb els dos extrems, tant catalanistes com espanyolistes i he de dir, tot i que potser algú se’m tirarà al damunt, que al final les dues parts m’acaben cansant i avorrint. El pitjor és que uns es pensen millors que els altres i al final te n’adones que segueixen les mateixes pauses cadascú defensant lo seu. No m’agraden els radicalismes, siguin de dreta o d’esquerres. Mentre no hi hagi radicalisme totes les idees poden ser bones. Estic molt orgullosa de poder parlar dos idiomes com és el català i el castellà. Ja m’agradaria poder-ne parlar més. La cultura catalana no és millor no pitjor que l’espanyola. He disfrutat de llegir Cervantes, Calderón de la Barca, Bécquer, com de llegir Rodoreda, Riera i tants altres. Els idiomes i la cultura no en té cap culpa de la intolerància de les persones, ni cap societat és millor que l’altra. Ja ho diuen, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. A mi hi ha hagut gent que m’ha demanat perquè no he fet cap post sobre Jaume I. M’encanta la història, he llegit molt sobre aquest personatge i tinc les meves raons per no fer-ho. Segur que més d’un per això pensarà que sóc espanyolista o anticatalanista. Res més lluny d’aquesta realitat. Perdò, m’acabo de desviar del tema hehe.
Besades! ;)
Doncs la teva opinió l’he trobat molt acertada, i sobretot, molt respectuosa, i això està molt bé.
Petonets