Escòcia i jo! February 1, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , trackbackVolia explicar unes quantes cosetes del que estic veient i vivint per aquí, així que aquest post és una mescla de coses personals i d’altres no tant, tot plegat té a veure amb Escòcia i jo.
Estava ahir a la cuina amb la meva cuqueta als braços i mirava com nevava per la finestra i em preguntava com només cinc kilets de persona poden fer-me tant feliç, com una coseta tant petitona que ni es comunica em pot robar tants somriure. Quan dorm relaxa el cos completament i m’encanta tenir-la llavors a sobre perquè em dona molta pau. Però també m’encanta mantenir-la desperta: estirades les dos a terra i jo acariciant-li el cos fent cercles amb els dits o ditadetes que semblen gotes de pluja, mentre escoltem el Beatles.
Fa un parell dies m’enganxava el Lluís “d’in fraganti” amb l’agenda a les mans, i calia immortalitzar el moment! Porto quasi tres mesos ignorant-la. No em cal perquè les coses que faig van sorgint i no hi ha res programat excepte anar a treballar. A Barcelona jo era una dona enganxada a una agenda perquè eren tantes les coses que feia que quasi no em cabien en les espais setmanals! El cau, la jerc, la llumeneta, la plataforma, etc. Casi cada nit tenia alguna reunió o havia quedat per fer feina. També havia d’apuntar : sortim esther i eva; amb tantes coses al cap em podia oblidar de la vida social. Per si algú té algun dubte: No, no ho trobo a faltar. però se que quan torni a Barcelona, més o menys, tornaré a portar el mateix ritme. No ho podré evitar perquè de fet m’agrada molt aquella mena de vida. Contradictori, no?
A la gent dels pobles se’ls veu més relaxats, potser és així o potser es la visió equivocada d’una pixapins però trobo que en una ciutat hi ha moltes més coses en les que implicar-se, encara que alguns pobles que tenen molta xarxa associativa no es queden curts. Per aquí he anat a cases d’amics amb els nens i m’he fixat que sempre tenen penjat dels arbres o els finestres menja per ocells i això confirma la meva sospita: tenen molt de temps. A Barna amb prou feines trobava temps per netejar la gabia del conill, donar-li de menjar, tallar-li cabell, etc, i aquí tenen temps per posar menjar per ocells que no estan ni sota la seva responsabilitat!
Dediquem uns minuts a la dieta que es porta aquí. Com a bona menjadora que sóc he de dir que els menús familiars d’aquí no són massa elaborats, no he anat massa per restaurants i crec a més que no deu valdré la pena gastar-s’ho en això, per aquí aquí a Escòcia . Tots els àpats solen ser bastant reduïts en quantitat, m’agrada això de menjar poc a l’hora de dinar perquè així no m’entra tanta son a la tarda. Tot i que m’agraden molt les sopes que fan crec que en mengen massa sovint, els seus estomacs es deuen tornar més febles perquè amb tanta sopa, crema i triturat quasi no han de treballar. Per a qui els panets de pipas i altres fruits secs es mengen a diari i m’encanten! Però el picant , del que abusen molt, no em deixa gaudir del menjar. I he de fer una especial menció al sucre glaçat, perquè són uns frikis d’aixó; i els tes corren com si els regalessin. A casa menjo com a Catalunya tot i que me adonat que els meus hàbits alimenticis comencen a canviar….
Avui es divendres així que els trens de la tarda veien carregats d’adolescents, hi ha una discoteca per la seva edat a prop de l’estació de Weberly . Com vesteixen les noies! És per fer una foto perquè tot i que és molt habitual trobar gent amb poca roba, tot i els 0ºC, les adolescents es porten el premi: minifaldilla o shorts, samarreta de tirants i alguna mena de jaqueta d’estiu mig tapant l’esquena. Si no ho veus no t’ho creus! De totes formes les noies més grans també van amb poca roba, i sobretot aquí per les nits van molt “emperifollades” i semblen arbres de nadal.
Segur que em deixo coses però crec que aquest post ja és prou llarg!
Comments»
Ei felicitats per la teva cuqueta encara que sigui amb cinq mesos de retard, i me ha fet gracia aixo de que las noies semblan arbres de nadal.
Hola Marcè no se com he vingut a parar aquí
no tinc cap blog pero m’ha fet gracia
la foto q sortiu amb folard jo soc
d’un cau de GIRONA! Doncs re
SALUT I CAU!
El plat que hi ha fa molt bona pinta… Tot i ser una pixapins es pot parlar amb tu! però els de poble sí… estem més relaxats, molt bo el post! No m’agraden els arbres de Nadal!
Si allà a casa nostra les noies ja van ben destapades, també per aquí a Suècia és una cosa exagerada…jo estic treballant a la universitat, a química, amb coses perilloses…a casa nostre ens van marcar unes normes de laboratori com per exemple portar tot el cos ben protegit (amb bata, res de faldilles i sobretot res de mitges ja que es podrien quedar enganxades a la pell) i és una cosa que la majoria respectàvem. Però aquí dalt, mare de déu! Faldilles, talons altíssims…jo ja les felicito, perquè passar-te tot el dia amunt i avall amb taconets és ser molt valent. I sí, el cap de setmana, a temperatures sota zero, sense manies i com si fos estiu, no sé si per allà serà igual, però jo crec que aquí el secret és escalfar-se amb moooooooolt d’alcohol.
Salutacions!
l’has clavat, aquí beuen una barbaritat!!!!
i recordo que a Dinamarca les companyes daneses anaven de nit molt molt escasses de roba!!!!
besets ana!
La cuqueta només té un mes!!!!