Arbres February 29, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 9commentsEls arbres em criden molt l’atenció perquè són grans i bonics, són bonics tant si estan plens de fulles com si no n’hi ha cap; a vegades semblen forts i a vegades fràgils, i a més donen resguard del sol o de la pluja. A sota seu poden passar mil coses: des de una parella que es regala moments d’amor, a un pare que acaricia al seu nadó.
Si porto càmara segur que faré una o moltes fotos d’aquests esers naturals que a més sempre han estat rodejats d’històries màgiques. Qui viu al arbrers? No només els ocells i alguns insectes de visita, també les fades. Han de ser per força un lloc especial si donen resguard a aquestes personetes màgiques…
(ja fa olor a Barcelona: a les nits pel centre o per l’eixample, a Sants el meu barri, i també a campaments…aquest any ben a prop de la platjeta!!!!!)
Recepta arbre màgic:
- Quatre llavors del teu cor.
- Un test mitjà de terrissa.
- Un saquet de sorra.
- Un got d’aigua cada tres dies.
- Tenir-ho a un lloc on li doni el Sol.
- Un sobre diari de caricies i paraules dolces.
- Important: anar trasplantant cada primavera.
Llença’t !!! February 25, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 16commentsTinc moltes coses al cap que vull escriure: un parell de petits relats, una coseta sobre la motivació, i una altra més aviat política….però avui no tinc gaire temps i per això simplement volia fer una crida a les dones! A totes totes totes!
Ara parlava amb una amiga sobre el tema de lligar i li deia que s’ha de llençar més, és el que jo sempre dic vaja. No entenc perquè ens hem d’esperar a que un noi “ens esculli”, com si fosim ganado i un cop escollides veure si ens agrada o no. Jo crec que si t’agrada algú ja sigui a un bar, una discoteca, entre amics o on sogui, t’has de llençar, siguis noi o noia. Perquè ells han de donar el primer pas???? I a més si jo fos un noi em donaria tant de pal entrar a les noies; els amics m’expliquen que les noies som molt difícils i tenim moltes tonteries, o que per exemple entre gays és molt més fàcil lligar. A veure si ens deixem de tonteries ja!
Per cert també està el tema de convidar, us enllaço un fotolog que va fer referncia molt encertadament!
I ara que estem en temporada electoral, passeu-vos per aquest bloc que han muntat uns amics. Imprescindible!
Super mini guia February 20, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 10commentsAvui penjo aquí un mail que he enviat a un altre blogger que vindrà per Escocia al maig, hi ha tota mena de informació, aprofiteu- la si heu de venir!!! És com una mini guia turística pràctica. (al final d’aquesta biblia que he escrit una nota dolçeta)
Glasgow: és una ciutat molt ciutat, amb centre ple de botigues però sense casc antic. Una mica lletja però suposo que també té el seu encant. Per sortir de festa està bé, no mata.
- catedral (molt maca i obren crec de 13 a 17h, molt xula la part suterranea) gratis
- casa més antiga de glasgow (està davant de la catedral) gratis
- museu de les religions ( davant de la catedral, una de les exposicions val la pena, la resta doncs mira…no gaire) gratis
- Mackintosh, arquitecte molt conegut que té diversos edificis a Glasgow, entre ells al escola d’art ( és una escola però els turistes poden entrar a veure l’edifici) i la willow tea rooms; és tb un edifici seu però abaix hi ha una joieria i a dalt una cafè, és un lloc que està mooooolt bé per menjar per uns 10 pounds (15 euros). I ARA PARLANT EN SERIO ELS SEUS EDIFICIS SÓN SUPER LLETJOS…
- hi ha un mercat els diumenges que diuen que esta bastant bé.
- la plaça de l’ajuntament (entre el centre i la catedral), està bé per anar i fer la
- després si a algú de vosaltres l’interessa molt el art a glasgow hi ha una de les galeries de més prestigi al Regne Unit, però està una mica lluny del centre.
Edimburg: és una ciutat molt maca, molt medieval i qui ve s’enamora. Per sortir està molt bé pq hi han molts pub’s amb música en directe a diari. És una ciutat gran però els barris estan separats entre ells, i el centre antic no és massa gran i el nou tampoc, així que es pot veure tot en un dia o dos.
-free tour , ja ha arribat tb aquí!!! no sé s ho coneixeu però és una empresa bastant nova, fan tours per moltes ciutats d’europa (londres, amsterdam, berlin, barcelona, etc) i la gràcia és que és gent jove que et porten als llocs més especials i t’expliquen anecdotes de la ciutat, i etc; és gratis i al final pagués si vols i el que tu consideris. Aquí de moment només està en anglès. Comença cada dia de l’any al sturbacks cofee de la Royal Mile a les 11h.
- castell, val 11 pounds i val la pena pq hi ha museus i etc que estan prou bé.
- royal mile, carrer principal del casc antic.
- princess street , carrer pricipal de el centre nou, està ple de botigues.
- museu de la ciutat, gratis i està bé.a la Royal Mile.
- parlament és un edifici molt xulo i està dissenyat per un català: Enric Miralles.Està al principi de la Royal Mile, gratis.
- catedral, esta be però no mata i està tb a la royal mile, gratis
- tomba de Bobby, va ser el gos més fidel del mon!!! el seu propietari que era policia va morir i ell va estar-se al costat de la tomba uns 15 anys. La gent li portava menjar i tothom li va agafar aprecii, el van enterrar a l’entrada del cementiri i la gent li deixa joguines per gossos i els nens dibuixos, es super bonic!!!!! i per això en aquests cementiri els gossos policia si que poden entrar. Heu d’anar!!!
- close: són carrerons que tb estan per la royal mile, hi ha de molt macos.
festa: bé aquí són una mica lunnis així que a la 1h els pubs tanquen (sempre música en directe, està molt molt bé! sobretot si és música irlandesa) i les discos a les 3h. Però la gent comença abans la festa , a les 22h ja podreu veure a més de un borrtaxo, pq a més aquí: beuen molt, a totes les edats i a diari! la beguda és cara, tothom tira de pintes que valen de 3 a 4 pounds (5 euros o mes) heu de provar la tennents!!!!
gastronomia: vale no és cuina mediterrània però hi ha coses que estan molt bé. Per ex:
- baked potatoes( patates al forn amb diferents coses com tonyina amb maionesa, o ratatulie, etc);
- haggis, com morcilla i estan molt bones;
- sopes, si si són uns frikis de les sopes i hi ha de tota mena;
- dolços: són uns frikis dels dolços amb sucre glaçat!!! i us heu de fotre fins al cul de muffins de xocolata i de les pastetes tipiques d’aquí que són de galeta, caramel i xocolata.
- el que més trobareu són llocs de sandwich, i la veirtata és que fan mescles estranyes però bones.
diners:
aviso que aquí us arruïnareu, és tot molt car. Per això jo de vosaltres no m’ho gastaria en massa en restaurants ni histories d’aquestes pq no val la pena, en pubs és pot menjar prou bé per 7 pounds. i el menjar rapit com el mcdonals és més barat que a bcn.
de festa, bé això la pinta està 3 pouns més o menys.
el transport. el tren és molt car, pq us feu una idea: per una trajecte que faig de 20 minuts per anar a treballlar em costa 30 pounds a la setmana, són uns 45 euros!!! cosa que vol dir que seria com la t10 de dos zones de catalunya, però a casi 200 euros per mes….molt car. El bus dins d les ciutats val un pound , però s’ha de entrar amb el pound just o no et deixen pujar!
viatges: huggis és una agencia que està prou bé i també està a la Royal Mile, però hi ha més. Fan sortides de un dia, o tres o cinc a llocs com el Llac Ness, a castells, a illes…i el de un dia val uns 30 pounds.
idioma: és anglès però tela tela tela amb l’accent escoses…m’ha costat molt pillar-ho!!!! a més abreviant molt i per això encara costa més !
(aquí veureu que els tenen ben posats en el tema del nacionalisme!)
Vull dedicar aquesta cançó a la meva rata de biblioteca, ja ho vaig dir a l’últim meme: limon i sal; i tot això perquè? per que si, que és quan més valors tenen aquests “regalets”.
” yo te quiero tal y como estás, no hace falta cambiarte nada…”
“No quiero verla más, que no que no” February 15, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10commentsAvui tenia moltes ganes d’escoltar Estopa, és dels pocs grups dels que m’agraden el 99% de les seves cançons. Us heu fixat en la lletra d’aquesta? Qui no s’ha sentit algun cop així? (Teniu l’enllaç per qui no l’hagi escoltat mai!)
No quiero verla más
No sé que extraña sensación de tristeza
Ay, que me inunda toda la cabeza
Que viene, se va, que me coge y me deja
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no, que no, que no
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
Cómo pudiera mantener la entereza
Poder sacar fuerzas de flaqueza
Leré, leré, que es mi naturaleza
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla en ningún lugar
Sacarla de mi imaginación
Porque no me deja reaccionar
Te estoy hablando, pon
Una mijita de tu atención
Que ya no puedo quererte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Otra copita pon
Que yo te pongo mi corazón
Que siempre late muy fuerte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Lere, lere, lere, lelei
Desaparece de mi mente
Vivo atado a una idea que me da vueltas
Me va girando como una cuerda
La quiero olvidar
Pero nunca me suelta
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
Voy a verla pero me quedo en la puerta
Y se me aprietan todas las tuercas
Me esocndo detrás pero siempre me encuentra
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla más, que no
No quiero verla más, que no, que no
No quiero verla en ningún lugar
Sacarla de mi imaginación
Porque no me deja reaccionar
Te estoy hablando, pon
Una mijita de tu atención
Que ya no puedo quererte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Otra copita pon
Que yo te pongo mi corazón
Que siempre late muy fuerte
Quiero decirte al oído
Desaparece de mi mente
Lere, lere, lere, lelei
Desaparece de mi mente
Lere, lere, lere, lelei
Desaparece de mi mente
Carta per al rei de cors. February 14, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 13comments“Estimat Sant Valentí,
En un principi no celebro la teva festa perquè és una mica orterilla i a més no estic enamorada. Però de totes formes com he vist que tens cara de ser majo, el teu jeto està a tot arreu (cors, ossets de pelux, pastissets), et volia fer una petició: no m’enviïs a cap príncep blau! He decidit que no vull prínceps que només saben dir paraules boniques que després estan buides; no vull un somriure de profident perquè si; i no vull un príncep blau i cregut que visqui pendent del seu melic. Enviam, si us plau, una granota ben verda i ben grossa. Una d’aquelles que t’escolten ,et mimen molt, et fan riure i créixer com a persona, i apassionada i entregada on tu ja saps!
De totes formes vull aclarir que no hi ha pressa, per una granota com aquesta m’esperaria tota la vida, així que si tens altres encàrrecs ves fent.
mil besets!
postdata: com van els teus problemes amb el sucre? avui t’haurà apujat molt…pobret!) “
M’agrada… February 13, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6commentsM’agrada sentir el fred gelat a la cara i només a la cara; m’agrada quedar-me xopa després d’una tempesta d’estiu; m’agrada posar-me el polar després de fer una bona caminada per la muntanya, i llavors començar a sentir la calor en contrast amb la suor freda i com les galtes es posen ben vermelles; m’agrada cremar-me al sol de la platja; m’agrada quedar-me totalment paralitzada mirant com es posa el sol; m’agrada córrer; m’agrada perdrem per camins que desconec; m’agrada fer una llarguissima passejada amb algú que tingui molta conversa però on també quedi lloc per els silencis, silencis de complicitat, còmodes. M’agraden les persones properes i sinceres, les que van de front. M’agrada preguntar, ballar i riure, riure i riure. M’agrada estirar-me a la gespa al sol i tancar els ulls, sentir ocells i res més. M’agrada banyar-me al riu gelat i m’encanta estar dins del mar. La lluna em crida molt l’atenció, però també els estels. No deixo de somiar desperta i d’esforçar-me en ser més jo, només jo.
Dos dies i tres nits!!! February 12, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll , 6commentsComençaré el post amb dues fotos, dues fotos que vam fer aquest cap de setmana al National Meseum i que mostren una de les coses més boniques que té Escòcia: Declaració d’Arbroath.
“mentre ni que sigui un centenar de nosaltres romangui amb vida, mai sota cap condició serem sotmesos al domini anglés”
“Nosaltres no lluitem ni per la gloria, ni per la riquesa ni per l’honor, si no per la llibertat que cap home de be abandona si no és amb la seva vida”
Imatges i paraules per explicar l’escapadeta que van fer el Marc i al Clara per aquestes terres!!!
national museum, royal museum, castell, free tour, princess street,menjar, menjar i més menjar, pub’s, música en directe, cerveses, parlament, catedral, fish&chips, passejades pel centre, trainspoting, memòria dels cargols (si, si surt la clara de petita!), aigua de valència, estones mortes però molt vives a casa, més pub’s, més música en directe i més cerveses! muffins!!!!
Dijous dia 7, un gran dia… February 11, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll , 10commentsDijous vaig sortir de treballar a les 16′30h, molt contenta de sortir una mica abans perquè així tenia més temps per anar a recollir al Marc i a la Clara. Havia de ser un trajecte molt curt i fàcil.
Agafo el tren cap a Glasgow Central, ara veig que va ser molt mala sort perquè la majoria van a Glasgow Queen Steet i aquest petit detall va afectar molt a la resta de la tarda.
Arribo a Glasgow i busco un bus per anar a l’aeroport, va ser molt fàcil perquè estava just davant de l’estació. El trajecte dura més de trenta minuts, però arribo una hora abans, i em sorprèn no veure cap arrival des ve Girona. Pregunto i em diuen que Ryan Air arriba a un altre aeroport. Un altre??? hi ha dos?????
Em donen les indicacions pertinents i au, a buscar l’altre. Agafo un taxi i un altre tren. I després de més d’una hora arribo. Era l’aeroport més solitari, petit i llunya del món.
Decideixo trucar al Marc perquè ja haurien d’haver arribat, i li dic: on esteu??? i em diu: a Barcelona. com???? si si, venim demà Mercè. Volia plorar de l’esgotament, portava 4 hores casi per arribar…I em preguntava: on està la camara? això és una broma, no?
Em trobo una noia a la que li ha passat el mateix, el seu vol sortia de l’altre aeroport i va anar a aquest on estava jo. Volíem tornar al món, a la realitat, però no hi havia horaris de trens ni res.
Vam decidir agafar un taxi fins a Glasgow, vam haver de donar un ronyó.Vam passar per l’altre aeroport, segona visita en una tarda, i llavors li vaig indicar Glasgow Central.
Baixo del taxi, m’estirpa el ronyó i cap a dins. Faig la cua del bitllets i introdueixo el bitllet dient a Edimburg. I no m’agafen el bitllet i em diuen : des de aquí no surten trens a Edimburg. I jo penso: m’està vacil·lant???? Reintento i res, em diu que m’he d’anar a Quen Street.
Surto de l’estació, aniré caminant es veu que està a prop, truco al Lluís per explicar-li on estic i etc, i em dóna un atac de riue que no puc ni parlar i el Lluís no entén res, no entén que em passa. Així que em desoriento i li pregunto a una noia. Ella em diu que també va cap allà i em comença a donar conversa, que d’on sóc i etc. I en un minut ja es posa a dir lo guays que són Les Rambles de Barcelona.
Vaig arribar a l’estació, vaig comprar el bitllet i vaig córrer cap al tren.
Cinc hores, quatre trens, dos taxis , un bus i 50 pounds. Per tornar-se boig no??? serà per això que plorava del riure, ja havia perdut el cap!!!
Una cançó que no sé perquè m’ha acompanyat aquests dies, és de Trainspoting, heu vist la peli? Jo em vull trobar un Ewam Mcgregor per aquí!!!!! Ahir vam veure la peli, després a Spionage va posar aquesta cançó, però ell no apareix per enlloc!!!! ;P
“Vengo a tu casa a verte” February 8, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals, Miscel·lània , 5commentsAhir a la tarda em va passar de tot, després amb més temps ho vull explicar aquí per compartir la meva desgràcia amb la resta del món. Però bé, m’ho vaig prendre amb humor.
Per sort tenia comitiva de benvinguda, vam menjar i beure beure i beure. Hem dormit tres en un llit i molt bé. He somiat un munt de coses…
Ara ens estem intentant moure per anar al consolat espanyol (si, quin remei), perquè volem votar i tot i estar lluny i que no és tant fàcil fer-ho a distància, ho farem. De moment ens movem per aquí a ritme Camaron de la Isla, com m’agrada aquesta cançó!!!
mem-premi February 5, 2008
Posted by Mercè in : Miscel·lània , 5commentsLa Carme Rosanes m’envia aquest meme-premi que ha estat creat per Eseya . M’ha fet molta il·lusió que m’escollis ella ja que a mi m’agraden molt els seus escrits.
Aquí deixo les bases i els meus cinc escollits. Ha estat difícil fer la selecció perquè entro a molts blocs a diari, i clar, tots ells m’agraden. Alguns dels que jo hagués escollit ja han estat escollits abans, però bé com he dit hi ha molt on triar!
Les regles del premi són les següents:
- Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d’aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.
- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l’enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
- Cada premiat ha d’exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
- Premiat i premiador han d’exhibir l’enllaç d’Arte y pico per tal que tots sàpiguen l’origen d’aquest premi.
- Exhibir aquestes regles.
Super premiats:
