Digues de que parles! January 16, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , 3commentsAhir vam anar a parar a una web molt… no sabria quina qualificatiu posar-li, el que si que puc dir és que els autors són uns il·luminats. No diré que no em puc creure que a dia d’avui hi hagi gent que pensa així, m’ho crec, però el que no entenc són els seus processos psicològics.
No recordo mai haver tingut cap mena d’actitud homófoga, i no és que penses: no ho entenc però ho respecto; és que simplement no tenia res que entendre. Havia d’entendre que al meu pare li agradessin les dones? Només ho havia d’observar i aprendre en tot cas. I tot i que m’he llegit gran part de la web encara no entenc quin són els inconvenients de que t’agradi algú del mateix sexe, bé si que hi ha un “inconvenient”: que existeixi gent tancada, intolerant, irrespectuosa, i en definitiva IGNORANT.
Jo em quedo igual llegint aquestes perles que he escollit, però pot haver algú que es molesti. Jo recomano riures, riures molt perquè no té desperdici!
- Sólo en y por la vida de comunión y solidaridad el hombre desarrolla LO MEJOR DE SÍ MISMO y es capaz de SANAR todas sus HERIDAS, CUBRIR sus más hondos VACÍOS y CARENCIAS y LIBERARSE de todas sus ESCLAVITUDES.
- HETEROSEXUALIDAD MADURA, RESPONSABLE, LIBRE Y CON CAPACIDAD DE AMOR VERDADERO.
-¿En qué consiste la terapia reparativa? Es un tipo particular de psicoterapia que se aplica a los individuos que quieren superar su atracción homosexual. Mira a los orígenes y las causas de esta condición, que ayuda a la persona a comprenderse, enseñándole a entender qué ha ocurrido en su infancia, a entender los sucesos particulares que le han ocurrido.
- Las necesidades emocionales no satisfechas se expresan indirectamente bajo forma de síntomas, y, en el caso de , como atracción homosexual.
Encara que m’han fet riure una estona, jo a aquesta gent els hi desitjo el mateix que el Pirat’ als Mossos.
Truita de patates!!! January 15, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 12commentsM’agrada molt menjar però no tant cuinar perquè s’ha de estar molta estona, s’ha de fer dos cops al dia de mínima i s’ha de tenir paciència per a que quedi bé. Quan tinc paciència les coses em queden prou bones però això és molt de tant en quan, normalment faig coses molt senzilles i a la velocitat de la llum. Però estic molt d’acord amb el que ens ve a dir al llibre de “Como agua para chocolate” sobre que les coses surten bones si es fan amb amor, perquè encara que siguis bon cuiner si ho fas estant trist o nerviós no quedarà igual. (El llibre per suposat que el recomano, és preciós!)
A mi em sembla que la millor manera de fer una truita de patates, crec que el meu plat favorit, és:
6 patates grosses
4 ous
1 ceba
oli
Tallar la patata petita però no massa i posar-la a fregir quan l’oli ja està calent.
Batre els ous, però batre’ls molt molt molt i posar-hi sal.
Un cop fregida la patata toca fregir la ceba, i mentre anem mesclant l’ou amb la patata a un bol. I llavors ho mesclem tot a la paella, però amb molt poquet oli. En un minut cal donar-li la volta, i és aquí quan pot patir greus accidents!
I llestos!!!
Sembla fàcil i crec que la teoria se la sap tothom però s’ha de estar experimentat perquè quedi bé, nosaltres ho seguim intentant!
Recomanacions: acompanyar-la amb pa amb tomàquet i pernil salat.
Provant provant!!! (ja se que a la foto faig una cara molt rara, es la que tinc!!!! i ara estic en un teclat sense accents…..)
My sweet love January 14, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 3commentsEstava asseguda a la cuina quan el monitor s’ha posat en marxa, primer s’han sentit uns sorollets i després han començat els plors. Així que m’he anat cap a munt a buscar-la, i com sempre quan la trobo allà entre les seves mantetes m’ha vingut el somriure que ja no em trec de a sobre fins que la torno a posar a dormir. Es fa gran per dies, encara puc dir que és la meva petita caterpillar però com ha crescut! Quan l’agafo el primer que li dic és: hi my sweet love! Després l’abraço bastant fort però amb compte i me la menjo a petonets, i de camí a la cuina li canto alguna cançoneta en català. M’agrada agafar-la de manera que el seu cap quedi enganxat al meu pit perquè pugui sentir el meu cor i la meva olor corporal. Li preparo el bibe i li canvio el bolquers i si ha fet caca fem una festa! Després més pren la llet molt ràpid i molt bé, i llavors ja tinc una estona per mirar-la, per fer-li més mimitos i tonteries baries. Avui per exemple hem estat “ballant salsa” que és un tipus de música que m’agrada molt, i a més el cd que ha posat l’oncle era bastant suau. Em fa llastima tornar-la al seu llitet, però que hi farem ha de descansar.
És un dolcet molt petit i fràgil, que només fent una ganyota semblant a un somriure ja ens deixa a tots amb cara de babaus, és que és preciós tenir a prop un recent nascut.
Peix peixet de la canya de la canya
peix peixet de la canya al sarronet!
Fent un camí January 13, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll, Cosetes de política i societat, Cosetes personals , 5commentsAvui dos coses que no tenen res a veure m’han portat al mateix lloc, o més aviat a construir un lloc. De bon matí veia al fotolog de la Carmeta que parlava del conte de Siete ratones ciegos, i aquest conte acaba així:
Moraleja ratoneja:
Si sólo conoces por partes
dirás siempre tonterías;
pero si puedes ver el todo
hablarás con sabiduría.”
Després han vingut unes amigues i uns amics d’elles a dinar a casa, elles són valencianes i ells de Madrid. Em fet el típic dinar de diumenge amb el pollastre i les patates, i després a fer pachoneo.I tot i que estem aquí a Escòcia el nostre diumenge ha estat molt semblant al que tindríem a casa nostra. Llavors m’han vingut al cap alguns comentaris que he sentit molts cops i que em sembla que algún cop ja he comentat aquí al bloc, respecte als immigrants.
A vegades he sentit dir que els immigrants són molt tancats perquè s’aferren a la seva cultura i perquè només es relacionen entre ells. Respecte a això tindria moltes coses a dir perquè no estic gens d’acord, però ara només volia explicar que des de la meva experiència veig que quan estàs lluny de casa i vius moltes coses noves, i també tens molts dubtes, et va molt bé que després d’una setmana de treballar amb escocesos o gent de tot arreu amb un idioma que no és el teu, arribar el cap de setmana i trobar-te amb amics amb qui comparteixes una de els teves llengües maternes per explicar com ha anat la setmana, o parlar de qualsevol cosa, o fer bromes, o parlar sobre sentiments, el que sigui. No crec que es tracti de ser tancat i crec que el conte de els formigues té molta raó en el sentit de que per opinar d’alguna cosa has de mirar de conèixer-la en la seva totalitat.
(per cert que ha estat una tarda molt tranquil·la amb el Josema i la Paula parlant de moltes coses, va bé anar-se desofegant; m’han ensenyat aquesta cançó, a veure que us sembla perquè a mi em m’acompanya els somnis!)
lunnis!!! January 11, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 7commentsSi algú vol passar uns dies aquí a Escòcia haurà fet una molt bona elecció perquè és un país molt maco i hi ha moltes coses a veure, però també s’ha de tenir clar que els escocesos són uns lunnis i que la festa s’acaba molt aviat. Els pub’s, que són genials per l’ambient i perquè sempre hi ha música directe, tanquen a la 1h, i les discoteques a les 3h. I no, no hi ha res més! Però això si, aquest plan lunni el pots tenir cada dia perquè aquí la gent, tant joves com grans, surten molt entre setmana.
Acabar quasi segur la festa a les 3h té les seves avantatges ja que els caps de setmana en si són més productius perquè no t’aixeques tan tard i no vas tant cansat. I a mi això m’agrada molt, però de totes formes de tant e tant es pot allargar la nit si algú munta una festa a casa seva. En aquestes festes normalment ni es sent la música però almenys surten molt econòmiques ja que la beguda te la portes tu, i les cerveses al super són molt barates. Ara anem a una que munta un valencià, a veure que sortirà…
“Buenas noches y hasta mañana los lunnis y los scottish nos vamos a la cama, nos vamos a la cama, nos vamos a la cama…”
UN MEME!!! January 10, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 8commentsLa boira m’envia aquest meme…
1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
“puesto que no cabe excluir que un número elevado de individuos pudieran escoger formas de autorrealización…”
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
un moble de calaixos on tinc tota la meva roba.
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
coronation street (cor de la ciutat a l’anglesa)
4 - Sense mirar, quina hora és?
00′00
5 - Ara mira, quina hora és?
23′30
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
al Josema caminant a la seva habitació, i al Lluís passant pàgines del llibre.
7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?
si un dia té 24 h el màxim que he estat fora és això, 24h.
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
llegint la segona part del pilars de la terra
9 - Què portes posat ara mateix?
pijama: samarreta taronja de trainspotting i pantalo rosa de granotetes enamorades…
10 - Vas somiar ahir?
desperta o dormida??? tant és pq d’una o altra forma sempre estic sommiant!!!
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
uns cinc minuts: el que dura una cançó de regeeton (pq la Carmeta i jo vam fer un vídeo interpretat per la nessie i el cranc)
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
posters frikis (simpson, guerra galaxies, etc) fotos d’amigues i dels del cau, una estelada i una bandera escocesa. dos postals molt maques i una fada rosa! i tres fotocopies de les nostres mans on el Josema i jo hem escrit coses (combinació xunga pq comparteixo habitació amb un ésser totalment oposat a mi)
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
a mi mateixa asseguda al saló parlant amb un iaio escocès i un iaio americà.
14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?
una merda de cómedia francesa.
15 - Si et fessis multimilionària de la nit al dia..què compraries?
repartiria amb la meva familia i donaria la resta a projectes amb cara i ulls.
16 - Alguna cosa sobre tu:
tinc tres ronyons!!!!
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
m’agradria col·laborar amb projectes de cooperació i de fet, espero poder fer-ho!
18 - T’agrada ballar?
És de les coses que més m’agraden
19 - Què en penses d’en George Bush?
no espallem el post!
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Núria
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Arnau
22 - T’agradaria viure a l’estranger?
si crec que si jajajajaj
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
quin deu?
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Caterina
POTSER JA L’HAN FET!!!!!
Les nostres nits, les de tots. January 9, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6commentsJo escrivia aquest post escoltant aquesta cançó…
A les nits dormim, o parlem durant hores amb la germana, o ens quedem adormits mirant la TV, o apurem al màxim el moment d’anar al llit llegint aquella novel·la, o ens estirem al llit i simplement ens adormim. I estan plenes de contradiccions perquè hi ha nits que no hi ha manera de dormir-se i hi ha d’altres que es qüestió d’un segon, hi ha que ens sentim molt sols i hi ha que estem més acompanyats que mai, hi ha nits que somniem desperts i hi ha nits que els somnis no apareixen, a vegades ens despertem rient i d’altres plorant. Si la nit és dolça s’omple d’esperança i si la nit és agra s’omple de pors. Ens agraden les nits de festa, però també ens encanten les nits fent safareig amb un amic o amiga, i les millors potser són les que és troben dos cossos que encaixen com si estiguessin fets l’un per l’altre. Algunes nits estem inspirats per crear, pot ser és fins i tot el millor moment, però d’altres no hi ha manera de que surti res de bo. Les nits que fa calor, les nits que plou, i les nits gelades. Són les nits estrellades les més boniques?
(Us ha agradat la cançó? segurament la coneixíeu, jo ho vaig escoltar per primer cop a Florència perquè dos de les meves companyes de pis, les italianes, estaven boges per la seva música. Així que allà vivíem a ritme de Silvio).
Ara estem amb Caris i companyia. January 8, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 4commentsTot i estar dins de la jurisdicció de Santa Claus a mi també em van arribar regals per reis, eren dels reis de Sants i van venir via Carmeta. Es nota que m’he portat molt bé perquè m’han portat la segona part del Pilars de la terra, cosa que m’ha fet molt feliç perquè els autors d’altres blocs ja m’estàveu fent dentetes!
Aquesta novel·la em va enganxar molt, tot i que em va agradar més La catedral del mar perquè vaig trobar el final més resolt. El que sobretot no em va agradar del Pilars és que a Martha, un dels personatges principals en bona part del llibre, no li donessin cap final (crec que no em vaig menjar cap pàgina) . Però ara llegint la segona part entenc que si que va tenir un final, clar com convé tenir descendència de Tom Builder…
A més crec que amb aquest llibre l’autor té molt clar que vol atreure al màxim públic possible i sap com fer-ho. Estic d’acord amb que en la primera part hi havia molts moments de sexe però és que en el que porto llegit d’aquest, unes 150 pàgines, pugen calors i tot!
Jo de moment ja visc endinsada en aquest món de cavallers, passió, venjances, i un llarg etc.
(Si , ara fa un any que la iaia va marxar, la que va néixer al barri de la Torrassa i era filla d’immigrants andalusos, la que ens explicava les vivències de la guerra, la que es va casar amb el Quimet i amb ell va viure sempre a Sants, la que va tenir 4 fills, tot i que només va veure créixer a tres, la que feia les millors patates fregides entre molts altres plats, la que em deia Mercenetes...)
January 6, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 11commentsSalto de la llitera, faig unes pasetes fins el wc, un pipi i quan surto el meu pare desde el llit, que dormia amb un ull obert, diu: sabatetes! mmm com ha sentit que anava descalça! Vaig a buscar unes sabatilles, vaig al buffet i agafo un paquet enorme de galetes principe i cap al sofà veure dibuixos.
La Nuri no triga en arribar, les dues anem amb el mateix pijama però diferent color i amb el cabell molt llarg i també molt despentinat. Mirem mooooolta estona la Tv i menjem una quantitat inhumana de galetes.
Instruccions per a menjar principes: teeure la galeta de sobre i menjar-la, menjar-se la galeta de sota que sobresurt de la xocolata, menjar la xocolata i per últim menjar la galeta que ha quedat.
Una nit a la granja (i un any de bloc!) January 5, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 13commentsSón les vuit de la tarda i després de batallar una mica amb el gran, 4 anys, la pau arriba a la casa. Ara, per fi, puc dedicar-me exclusivament a la meva “petita eruga glotona”, té uns deu dies i li dono el primer bibe del que serà una llarga nit. Ens anem a dormir, bona nit a tothom: al papa, a l’oncle i a les tietes (són d’Estats Units i han tingut que venir a passar uns dies, setmanes, qui sap…).
En menys de tres hores tornem a estar a la cuina, canvi de bolquers i un altre bibe. Intento que estigui el més incòmode possible perquè no se m’adormi menjant i es prengui una mínima de 100 ml, així potser podrem dormir tres o quatre hores seguides. Cada tres hores aproximadament es desperta, em “desperta” i a menjar. Com està constipada li costa dormir-se i li canto cançons, però en català perquè de cançons infantils en anglès només en se dos i a mitges. Així que passem la nit entre “les petites formiguetes”, “els petits bonics titelles”, “el gall i la gallina”, “la cançó de la primavera”, etc. I alguna cançó menys infantil i més llarga.
I quan són les set i sembla que dormirem, la mitjana que té un any i mig està organitzant una “rave” a la seva habitació, així que l’hauré d’anar a buscar abans de que desperti al seu pare ( necessita descansar de debò).
I com no, la fera de 4 anys no triga en sentir-nos. Són les 7′15h i ja estem a la cuina: vols esmorzar? anem a canviar els boquers! vinga ens hem de vestir i rentar dents! etc etc etc.
D’acord, ara si que l’alarma del meu rellotge biològic s’ha parat, i de cop.
He de felicitar al meu bloc que avui fa un any! És per mi un diari personal, un lloc per escriure sobre el que em preocupa, i també un espai perfecte per intercanviar opinions. Gràcies als que heu entrat i deixa’t el vostre granet de sorra! Ah! i no dóna tanta feina com un nen!!!
Mirant per sobre he decidit que aquest són els post que més m’agraden:
si tots posem una miqueta de part nsotre
Gironella, pluja, ruta al Pi de les Tres Branques, lluites de fulards, revoltillo, cançons i més cançons…
Històries d’Apoderats i el Màgic d’Oz
Quan es posa el sol a Menorca…
Tenir pits grans omple talles de sostenidor però no la vida d’una persona
