Dins del silenci… January 26, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackEsteu un davant de l’altre a menys de… cinc centímetres? Estiràs molt lleugerament els dits de la teva ma dreta i trobes els seus dits i els acaricies molt suaument. Aquest petit contacte amb la seva pell, una mica més aspre que la teva, ja ha desparat alguna cosa dins teu. Sents la teva respiració una mica forta. Aixeques la vista i els teus ulls es troben amb els seus i et perds en la seva mirada. Ja ha començat, el que quedava al voltant ja no existeix.
Busques l’altre ma i ara les mans comencen a coneixes tot acariciant-se cada cop més intensament, i sense que tu ho hagis decidit el teu cos s’ha mogut lleugerament cap ell. Els teus pits ja toquen el seu pit. I les mans es deixen anar suaument per explorar nous indrets, com l’esquena, la cintura…
Els teus braços i els seus ja estan recaragolats en el cos de l’altre, i el teu cap ja reposa en la seva esquena. Sents la seva olor, i amb una ma la suavitat del seu jersei i amb l’altre el tacte dels seus texans. Dins del teu cap els teus pensaments estan cridant emocionats: “que duri que duri que duri!!!”. I més fluixet pots sentir: “que duri aquest instant…”.
(ara escoltava això)






Comments»
Quin escrit més maco, m’has fet tenir moltes ganes d’una situació així, de sentir tant a prop l’altra persona que sembla que en qualsevol moment arribareu a ser un de sol.
merci xexu!!!!
Uau! no puc dir res més! La cançó preciosa eh!
Aquets instans tindrien que ser eterns.
Muyyyyyyyyyyyyy bonito ! y llega dentro ,se muy feliz
Petons
Bueno…que significa esto? Me han entrado calores de la muerte, he tenido que apagar la calefaccion!!
Una manera molt maca de descriure l’atracció entre dues persones ^^
Quin moment congelat amb la literatura, i encara que no haja durat més d’un segon, romandrà sempre per als que ho hagen viscut.
Aquest moment, és el que sovint es recorda més. Preciós l’escrit i em transmets moltes emocions.
Molt ben descrit! Aquest solen ser moments màgics, únics i quan es tenen s’han d’aprofitar i viure-los al 100%! ;)