Tu, jo i la circumstància January 23, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackAvui pensava en Sopa de cabra i m’ha estat molt difícil escollir una cançó, però el que tenia clar és que res de cançons tristes avui!!!
Junts hem fet teatre rosa, la meva història i els teus ulls,
l´escena és massa confusa i el culpable no és segur.
Encara que ens prometin regnes no ens rendirem al gran pastel,
ja no es venen més medalles i en aquesta illa esteim tots sols…
Tu, jo i la circumstància, fent l´amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
Fes-me cas àngel pirata, al carrer hi ha massa perill,
farem un trip a California entre aquestes quatre parets.
No serà fàcil que aquí arribi l´atac dels computadors,
si venen els rebrem d´esquena, si venen els rebrem tots tres.
Tu, jo i la circumstància, fent l´amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
Em deixaré tupé i patilles i robarem un cadillac
i tots vestits de cuiro i seda, farem un grup de Rythm & Blues.
Tu, jo i la circumstància, fent l´amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
Comments»
Sens dubte romanticisme roker, pero romanticisme al fi.
Una cançó preciosa, com moltes de les del Sopa de Cabra. La meva preferida: El far del sud. M’encanta :D
ja a mi tb m’encanta el far del sud, pero es k m’encanten moltes d’ells!!!!
Com m’agrada Sopa de Cabra…
Feia molt que no recordava aquesta cançó! recordo el cd en el que surt, un dels meus preferits! Bon gust que tens!
L´estiu dels anys
Nit de Sant Llorenç
somniant un dolç combat
carrers plens de gent
amb el cor descalç.
De la màgia al blau
mirant el cel
buscant el punt més alt.
Convertint la terra
en un món d´amants.
Cauen els estels
ferits, se´n van.
Negres en l´espai
concediran el meu desig
i vindràs
amb les portes obertes
de bat a bat
i una brisa adormida
d´agost a les mans.
Serem tots dos
llavis de foc encenent la ciutat
viurem tots sols
de les promeses que amaga el teu cap
serem tots dos
rodes que aixequen la pols en passar
anirem tu i jo
fins que s´acabi l´estiu dels anys.
El corrent ens porta
on e sol no surt mai
corro i no sé pas
què estem buscant.
El riu ja no es mou
l´amor és un poema que
s´esborra sol.
Roden els anells
dringant perduts
les campanes criden
dos nàufrags muts.
Quan s´acaba el mar
em deies ben negats els ulls
mai, mai.
I al final de l´espera
hi ha una llum
que s´apaga amb l´hivern
i que esclata amb el juny.
Serem tots dos
ombres de foc encenent la ciutat
viurem tots sols
de les promeses que amaga el teu cap
serem tots dos
rodes que aixequen la pols en passar
anirem tots dos
mentre segueixi durant l´estiu dels anys.
Serem tots dos
llavis de foc encenent la ciutat
viurem tots sols
entre la fosca fugint del demà
serem tots dos
rodes que aixequen la pols en passar
anirem tu i jo
mentre segueixi durant l´estiu
creuant l´estiu
creuant l´estiu dels anys.
Ey tunanteeeeee!! A ver k pasa manyana, eh??Tu fijo k triunfas, como siempre!!
tunante!!!! ya sabes como dice björk transjedunsembentaren… :se junta el ambre con las ganas de comer… Pero igual no triumfo, mañana te toca a ti cumpleañera!!!
y ojo con lo que decimos que este es un bloc familiar…jajajajaj
nuri estuve a punto de poner esta cancion!!!!!