Laura, Nazaret, Vero i Mercè. January 16, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackAvui he rebut dos mails de dos persones que feia molt que no en sabia res, eren la Laura i la Nazaret. Un era un mail en cadena i l’altre era personal. Elles són les meves amigues de la universitat i amb la Vero fèiem un grupet molt especial.
Aquesta tarda m’he posat a pensar en totes les coses que havíem viscut juntes durant cinc anys, i m’he estat una bona estona rient sola però també m’he enyorat. Pensava en l’Hector, el profe xilé que anava de hippie i de que estàvem totes penjades; també en estadística i història de primer perquè ens vam arribar a matriculcar tres vegades per aprovar-les!; també recordava quan la Vero insistia en que el seu novio és com David Beckam i que ens havia d’agradar per força; i les exposicions: un dia que vaig acabar tirada per terra plorant del riure per com exposaven la Vero i la Laura; i els mítics treballs en grup, extensament populars en les carreres d’educació però insofribles la majoria de cops; i de quan em vaig penjar de l’Oscar, ell mai ho va saber, i les rallava a més no poder; i del dia que ens vam fer la foto per la orla i jo venia de casa del Joan amb uns pels desastrosos i elles anaven fins i tot maquillades, primer em van renyar i tot, però després vam fer unes risas amb la meva foto (semblo un noi!); i de quan fèiem l’amic invisible i jo ho feia repetir fins que em tocava la Nazaret!
Sovint sortíem de festa a ballar paxanga i regeeton, i ens ho passàvem molt bé rient-nos de tot: de nosaltres, de la gent de la classe, dels profes, de la prima de la Yoli (una història molt llarga i no es que ens riguéssim d’algú, ens reíem d’un concepte).
I ara? Ara ja no les veig cada dia i fa molt que no sortim les quatre juntes. La Vero viu amb el Jose a Ibiza on estan molt ben situats, i la Laura a Mataró amb el Bruno on he comprovat amb els meus propis ulls que fa una vida totalment de matrimoni (gos, cotxe, factures, etc), i avui la Nazaret em deia que està molt bé a la feina i ja busca pis amb el Jaume. I jo aquí, portant una vida completament diferent a la seva però al cap a i a la fi totes som felices.
Comments»
No cal seguir les regles que la societat té com a establertes, si tu ets feliç així, ja està bé, trobo més interessant la teva vida, segur que n’aprens molt! ja t’arribarà el dia en què totes les factures vagin al teu nom i l’hipoteca no et deixi dormir, ni el gos! jejeje és broma! Jo sóc com tu, una vida diferent però tothom fa la vida que vol fer o pot!
Cal ser un mateix per ser feliç, ja intentaran canviarte a cops de factura com diu el Cesc.
jajajaj si!!!! cadascu a luuu seu a ser tots molt felicos
(el teclat es vritanic meeeerda!!!!)
les protagonistes d’aquest post m’han donat la seva opinió…però com no estan ficades en aquest mundillo no hauran caigut en comentar-ho aquí, jo deixo el testimoni:
laura: QUE BONITO!!!!!!!!!!!!!!!! me has hecho llorar, ya te vale.
Aunque no nos veamos, no queire decir que no os lleve en mi corazon, es mas de vez en cuando miro las fotos que tengo vuestras de la uni, de cuando nos fuimos a roda de bara, etc… y me vienen a la cabeza nuestras historias y que siempre me producen una sonrisa, de esos momentos tan especiales.
ya que no nos vemos, por perreria, distancia o lo que sea………proposición: tendremos que pensar que carrera podemos volver hacer juntas para poder seguir con la saga de historietas, no?????
vero: Hola Merce,
Qué tal todo???
Solo decirte que m encanta tu blog, no puedo para de leer y me encantaría estar allí una temporada y desconectar ….Que bien se tiene que estar ….
UN ABRAZO GRANDE
la última en donar senyals de vida:
nazaret:
Hola floreta me he añorado muuuuuuuuuuuucho de aquellos momentos que nos lo habíamos pasado tan bien. Espero que aunque estemos un poco lejos no nos olvidemos nunca de la relacion tan especial que tenemos y que mas amenudo cuando vuelvas, pq vas a volver no????, nos veamos.
Tengo ganas de verte y de volver esos momentos tan surrealistas que tenemos siempre jejeje.
Sabes que te quiero y que puedes contar conmigo siempre y para lo que sea……
Molt petonets