Fent un camí January 13, 2008
Posted by Mercè in : Blogroll, Cosetes de política i societat, Cosetes personals , trackbackAvui dos coses que no tenen res a veure m’han portat al mateix lloc, o més aviat a construir un lloc. De bon matí veia al fotolog de la Carmeta que parlava del conte de Siete ratones ciegos, i aquest conte acaba així:
Moraleja ratoneja:
Si sólo conoces por partes
dirás siempre tonterías;
pero si puedes ver el todo
hablarás con sabiduría.”
Després han vingut unes amigues i uns amics d’elles a dinar a casa, elles són valencianes i ells de Madrid. Em fet el típic dinar de diumenge amb el pollastre i les patates, i després a fer pachoneo.I tot i que estem aquí a Escòcia el nostre diumenge ha estat molt semblant al que tindríem a casa nostra. Llavors m’han vingut al cap alguns comentaris que he sentit molts cops i que em sembla que algún cop ja he comentat aquí al bloc, respecte als immigrants.
A vegades he sentit dir que els immigrants són molt tancats perquè s’aferren a la seva cultura i perquè només es relacionen entre ells. Respecte a això tindria moltes coses a dir perquè no estic gens d’acord, però ara només volia explicar que des de la meva experiència veig que quan estàs lluny de casa i vius moltes coses noves, i també tens molts dubtes, et va molt bé que després d’una setmana de treballar amb escocesos o gent de tot arreu amb un idioma que no és el teu, arribar el cap de setmana i trobar-te amb amics amb qui comparteixes una de els teves llengües maternes per explicar com ha anat la setmana, o parlar de qualsevol cosa, o fer bromes, o parlar sobre sentiments, el que sigui. No crec que es tracti de ser tancat i crec que el conte de els formigues té molta raó en el sentit de que per opinar d’alguna cosa has de mirar de conèixer-la en la seva totalitat.
(per cert que ha estat una tarda molt tranquil·la amb el Josema i la Paula parlant de moltes coses, va bé anar-se desofegant; m’han ensenyat aquesta cançó, a veure que us sembla perquè a mi em m’acompanya els somnis!)
Comments»
Ei m’agrada la cançó eh! molt guapa, jo també vull patates amb pollastre!!! m’has fet agafar gana!
el Lluís i el Josema s’hem revelen pq diuen que no posi la cançó que és una merda….una basura i contra més es queixin més la posaré!
Doncs no la trobo lletja jo! jeje tu revelat!
Ai doncs sí… És difícil integrar-se a un país on tot es nou oi? De totes maneres, jo sí que miro de fer-me amb gent de tot arreu, no només catalans o espanyols (que els catalans no abunden!). Miro de fer-me amb gent de tot arreu, aprens tantes coses noves! Però vulguis que no això també és un gheto… Perquè fer-me amb alemanys, amb ben pocs, la veritat… Algun sí, però sempre els que han estat abans a fora, perquè sinó costa molt!
Estic molt d’acord amb el que expliques en aquest post. I a part d’això, m’agrada molt com has lligat el conte i aquesta experiència. Crec que el millor dels contes amb moralina és relacionar-nos amb la pròpia vida perquè així és com aprenem de veritat. M’ha agradat molt… i trobo que ajudes a que la gent es posi en la pell de l’altre.
Només una coseta, empanada lerdiii…. mira el darrer paràgraf… de quin cony de conte de les formigues parles? Que no eren ratolins??? Lerdiiiiiiiiiiiii!
Mila muxu