Les nostres nits, les de tots. January 9, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackJo escrivia aquest post escoltant aquesta cançó…
A les nits dormim, o parlem durant hores amb la germana, o ens quedem adormits mirant la TV, o apurem al màxim el moment d’anar al llit llegint aquella novel·la, o ens estirem al llit i simplement ens adormim. I estan plenes de contradiccions perquè hi ha nits que no hi ha manera de dormir-se i hi ha d’altres que es qüestió d’un segon, hi ha que ens sentim molt sols i hi ha que estem més acompanyats que mai, hi ha nits que somniem desperts i hi ha nits que els somnis no apareixen, a vegades ens despertem rient i d’altres plorant. Si la nit és dolça s’omple d’esperança i si la nit és agra s’omple de pors. Ens agraden les nits de festa, però també ens encanten les nits fent safareig amb un amic o amiga, i les millors potser són les que és troben dos cossos que encaixen com si estiguessin fets l’un per l’altre. Algunes nits estem inspirats per crear, pot ser és fins i tot el millor moment, però d’altres no hi ha manera de que surti res de bo. Les nits que fa calor, les nits que plou, i les nits gelades. Són les nits estrellades les més boniques?
(Us ha agradat la cançó? segurament la coneixíeu, jo ho vaig escoltar per primer cop a Florència perquè dos de les meves companyes de pis, les italianes, estaven boges per la seva música. Així que allà vivíem a ritme de Silvio).






Comments»
Jo no la coneixia! M’encanta tot això que dius de la nit… ens treus els pensaments a més d’un segur… ningú ho hauria pogut escriure tant bé! de veritat l’has clavat! crec que ho imprimiré i ho penjaré per les nits de tempesta (mental).
hola he vist el teu comentari i he volgut pasar per casa teva m’agrada el que he vist i tornare.
jo soc de les que m’envaig a dormir i m’agrada llegir una mica però m’antusiasmen les nits que tu ve dius quan és troben dos cossos que encaixen com si estiguessin fets l’un per l’altre.
Hola Merçè! Cada cop que et llegeixo em reafirmo en el que ja t’he dit. M’agrada molt com escrius, com t’expresses i com arribas. Avui, per exemple que,per el que sigui (no ve al cas), em sento molt “tova”. I, és clar, escoltant en Silvio i llegint-te, … encara m’he posat més tendre. Demà ja aniré directament a veure que ens expliques, com quan, al llegir “els pilars de la terra” em faltava temps per obrir el llibre i fer que es despertessin els personatges i em transportessin al seu costat.
ei merci als tres!!!!
mcarmen, normalment no estic tant sentimental…serà que tb estic tova! que tal la bufanda? a bcn fa massa caloreta per portar-la? si un cas per quan torneu a venir per aquí la portes, que aquí sempre fa fred!
besets per tu i pel pare vell!
Ei aquesta tarda tenies un altre post on deies que enyoraves les jerquis oi!!!
era un post sense substància… i deia més coses!!!! jajajja