Les nostres nits, les de tots. January 9, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6commentsJo escrivia aquest post escoltant aquesta cançó…
A les nits dormim, o parlem durant hores amb la germana, o ens quedem adormits mirant la TV, o apurem al màxim el moment d’anar al llit llegint aquella novel·la, o ens estirem al llit i simplement ens adormim. I estan plenes de contradiccions perquè hi ha nits que no hi ha manera de dormir-se i hi ha d’altres que es qüestió d’un segon, hi ha que ens sentim molt sols i hi ha que estem més acompanyats que mai, hi ha nits que somniem desperts i hi ha nits que els somnis no apareixen, a vegades ens despertem rient i d’altres plorant. Si la nit és dolça s’omple d’esperança i si la nit és agra s’omple de pors. Ens agraden les nits de festa, però també ens encanten les nits fent safareig amb un amic o amiga, i les millors potser són les que és troben dos cossos que encaixen com si estiguessin fets l’un per l’altre. Algunes nits estem inspirats per crear, pot ser és fins i tot el millor moment, però d’altres no hi ha manera de que surti res de bo. Les nits que fa calor, les nits que plou, i les nits gelades. Són les nits estrellades les més boniques?
(Us ha agradat la cançó? segurament la coneixíeu, jo ho vaig escoltar per primer cop a Florència perquè dos de les meves companyes de pis, les italianes, estaven boges per la seva música. Així que allà vivíem a ritme de Silvio).
