Una nit a la granja (i un any de bloc!) January 5, 2008
Posted by Mercè in : Cosetes personals , trackbackSón les vuit de la tarda i després de batallar una mica amb el gran, 4 anys, la pau arriba a la casa. Ara, per fi, puc dedicar-me exclusivament a la meva “petita eruga glotona”, té uns deu dies i li dono el primer bibe del que serà una llarga nit. Ens anem a dormir, bona nit a tothom: al papa, a l’oncle i a les tietes (són d’Estats Units i han tingut que venir a passar uns dies, setmanes, qui sap…).
En menys de tres hores tornem a estar a la cuina, canvi de bolquers i un altre bibe. Intento que estigui el més incòmode possible perquè no se m’adormi menjant i es prengui una mínima de 100 ml, així potser podrem dormir tres o quatre hores seguides. Cada tres hores aproximadament es desperta, em “desperta” i a menjar. Com està constipada li costa dormir-se i li canto cançons, però en català perquè de cançons infantils en anglès només en se dos i a mitges. Així que passem la nit entre “les petites formiguetes”, “els petits bonics titelles”, “el gall i la gallina”, “la cançó de la primavera”, etc. I alguna cançó menys infantil i més llarga.
I quan són les set i sembla que dormirem, la mitjana que té un any i mig està organitzant una “rave” a la seva habitació, així que l’hauré d’anar a buscar abans de que desperti al seu pare ( necessita descansar de debò).
I com no, la fera de 4 anys no triga en sentir-nos. Són les 7′15h i ja estem a la cuina: vols esmorzar? anem a canviar els boquers! vinga ens hem de vestir i rentar dents! etc etc etc.
D’acord, ara si que l’alarma del meu rellotge biològic s’ha parat, i de cop.
He de felicitar al meu bloc que avui fa un any! És per mi un diari personal, un lloc per escriure sobre el que em preocupa, i també un espai perfecte per intercanviar opinions. Gràcies als que heu entrat i deixa’t el vostre granet de sorra! Ah! i no dóna tanta feina com un nen!!!
Mirant per sobre he decidit que aquest són els post que més m’agraden:
si tots posem una miqueta de part nsotre
Gironella, pluja, ruta al Pi de les Tres Branques, lluites de fulards, revoltillo, cançons i més cançons…
Històries d’Apoderats i el Màgic d’Oz
Quan es posa el sol a Menorca…
Tenir pits grans omple talles de sostenidor però no la vida d’una persona
Comments»
Felicitats pel teu primer any com a blocaire!
Ei, que el de dalt era jo, no la Mercè!
felicitats de part nostre, com va per Escòcia ?
Felicitats pel teu primer any de bloc! Espero que siguin molts més per a seguir llegint-te tot aquest any i més! ;)
Besades!
merci a tots tres!
per Escòcia bé, com veieu una mica enfeinada però bé!
Zorionak (felicitats!). I ànims a la granja… i tapa’t el culet… ah no cal que tu no tens fred!
Era jo la CArmeta… he sortit com anònim què trist!
Aiii que estàs molt ocupada! quin estrés!!! espero que dormis més!!! Felicitats per l’any del teu bloc Mercè! Per cert… en referència al meu post… el meu amic sortia al concurs de la tele!
HEY
VIVA CONCHA VELASCO
viva!!!!!!!
Anònima, ens has deixat part de tú a la tovallola, al llençol…que era, per què no t’enyorem????
Jajajajaja… ho sento… us recomano que ni ho renteu… guardeu-ho de record… fins i tot podríeu fer-ne una donació al museu… al National Museum…
Sí, vaig fer-ho per si ja no pensaves més en mi….
Ja han vingut els reis… ho sabia, m’han portat el temari d’oposicions… ara ja no puc aturar més l’iniciiiiiiiii… aixxxxx
Muaaa
no tranquila , no ho rentem pq ens fa pal i pq ja saps….no som maniatics….jjajajaja
que majos no les reis? el temari per les opos….ufff ale a estudiar profe!!!!