jump to navigation

borra-ho!!!! January 31, 2008

Posted by Mercè in : Blogroll , 5comments

A P3 la goma d’esborrar llagrimes es mooooolt util, jo ara vull una goma d’esborrar desitjos i la vull ja! Algu en te una? Aquesta nit quan la lluna ens vinguia buscar m’escapare al bosc a veure si les fades em donen un cop de ma. Nomes destjo no desitjar.

(no hi ha accents perque escric des de la granja de playmobi, dema espero poder escriure un bon post que vull explicar un munt de cosetes!!!!)

“Donde todo empieza” January 28, 2008

Posted by Mercè in : Miscel·lània , 8comments

Potser molts ja coneixeu aquesta cançó de Fito, jo l’escolto fa mesos i cada vegada  m’agrada més al lletra. Fixeu-vos en el que diu és preciós!!!

Donde todo empieza

Puede que no valga la pena
escribir tan lejos de la poesía
Todas las palabras que te quiero decir
se me rompen enseguida
No me quedan flores,
me arrancaron la raíz,
se pisaron las semillas
Me di cuenta tarde
que te perdí por pensar que te tenía

Creo que los bares se deben abrir
para cerrar las heridas
Y todas las noches me acuerdo de ti
y te olvido cada día
Y vuelvo a ser un loco
para sobrevivir a la locura de la vida
Muchas veces la cabeza y a menudo la nariz
y una voz q me decia:
Déjate llevar
Si el alma te lleva
Duele el corazón
Cuando te lo dejas cerca del final donde todo empieza

Donde todo empieza
Donde todo todo empieza
Donde todo empieza
Donde todo todo empieza

Donde todo empieza
No me sale bien la cuenta de la vida

Donde todo empieza
O me sobran noches o me faltan días

Donde todo empieza
Todos los minutos que no he “estao” contigo

Donde todo empieza
Ahora son demonios que viven conmigo

Donde todo empieza
Puedes encontrarme cerca del final
Donde todo empieza
Porque todo empieza cerca del final
Donde todo empieza
Puedes encontrarme cerca del final
Donde todo empieza
Porque todo empieza cerca del final
Porque todo empieza cerca del final

Dins del silenci… January 26, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 10comments

Esteu un davant de l’altre a menys de… cinc centímetres? Estiràs molt lleugerament els dits de la teva ma dreta i trobes els seus dits i els acaricies molt suaument. Aquest petit contacte amb la seva pell, una mica més aspre que la teva, ja ha desparat alguna cosa dins teu. Sents la teva respiració una mica forta. Aixeques la vista i els teus ulls es troben amb els seus i et perds en la seva mirada. Ja ha començat, el que quedava al voltant ja no existeix.

Busques l’altre ma i ara les mans comencen a coneixes tot acariciant-se cada cop més intensament, i sense que tu ho hagis decidit el teu cos s’ha mogut lleugerament cap ell. Els teus pits ja toquen el seu pit. I les mans es deixen anar suaument per explorar nous indrets, com l’esquena, la cintura…

Els teus braços i els seus ja estan recaragolats en el cos de l’altre, i el teu cap ja reposa en la seva esquena. Sents la seva olor, i amb una ma la suavitat del seu jersei i amb l’altre el tacte dels seus texans. Dins del teu cap els teus pensaments estan cridant emocionats: “que duri que duri que duri!!!”. I més fluixet pots sentir: “que duri aquest instant…”.

(ara escoltava això)

FROM CUENCA FOREVER!!! January 24, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5comments

Doncs això que tenim poca feina per aquí…

the pilar’s virgin said:

where do you go to stop!

like petter at his home

at good time green sleeves!

whitout more

from lost to the river

it give me a stick

I split my box

and to what end?

we were a few and the gramma gave birth

it mixe together the hanger with the desire of eating

who wake ups early God help him!

each mad person with his tale

No comment….

creacions: www.valladolidexisteperonoestanguaycomobarcelona.com

 

Tu, jo i la circumstància January 23, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 8comments

Avui pensava en Sopa de cabra i m’ha estat molt difícil escollir una cançó, però el que tenia clar és que res de cançons tristes avui!!!

 

 

 

Junts hem fet teatre rosa, la meva història i els teus ulls,
l´escena és massa confusa i el culpable no és segur.
Encara que ens prometin regnes no ens rendirem al gran pastel,
ja no es venen més medalles i en aquesta illa esteim tots sols…
Tu, jo i la circumstància, fent l´amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
Fes-me cas àngel pirata, al carrer hi ha massa perill,
farem un trip a California entre aquestes quatre parets.
No serà fàcil que aquí arribi l´atac dels computadors,
si venen els rebrem d´esquena, si venen els rebrem tots tres.
Tu, jo i la circumstància, fent l´amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.
Em deixaré tupé i patilles i robarem un cadillac
i tots vestits de cuiro i seda, farem un grup de Rythm & Blues.
Tu, jo i la circumstància, fent l´amor sota el llit.
Tu, jo i la circumstància, víctimes de la nit.

 

January 22, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5comments

Ahir eren les nou de la nit i jo anava de camí cap a la granja, passant pel llac i després pel camí entre els camps. Era de nit però ho podia veure tot perfectament, a més  hi havia lluna plena i jo caminava mirant cap a munt perquè aquí sempre fa mal temps i és difícil trobar una nit per poder gaudir de l’espectacle de les estrelles.

M’agrada molt la muntanya , el camp i els boscos. Abans em feia por estar-hi per les nits i a campaments havia arribat a fer-me autentiques trinxeres de roba per “protegir-me”; però jo també era diferent, molt més insegura. Ara no em fa cap por, ara tot ha canviat per dins meu.

I fent aquest camí pensava en que tinc moltes ganes de que sigui Setmana Santa perquè espero poder anar de campaments amb el cau, pujar a l’autocar, desconnectar el mòbil i perdre’m. Baixar de l’autocar i sentir aquella olor a muntanya. Uns dies aïllats en algun indret molt verd.

Aquesta tarda estava amb les nenes a la cuina, escoltàvem alguna cançó country crec i estàvem molt a gust les tres. He recordat que ahir a la nit no estava tant a gust perquè aquest dies han hagut novetats i tot ha anat massa ràpid, tant els fets com els meus canvis de “sentiments”; i que tot plegat m’havia fet tenir la sensació de no poder somiar desperta.

Però aquesta sensació de vertigen ja ha passat perquè no m’agrada estar massa estona ni trista, ni confosa, ni de sabuda, ni enfadada. No fa per mi.

S’acaba el dia amb una mica de mal regust de boca perquè una de les meves millors amigues m’ha explicat que no pot fer un mòdul per el seu impediment físic, ella pot fer la feina que requereix el títol però diuen que li tocaria fer d’altres coses i que no podria. Injust, la vida ho és massa cops.

I sabíeu que? M’encanta la Bachata! Aquí enllaço la que crec que és la meva cançó prefrida, escolteu-la!!!! Jo hi vaig estar molt enganxada un estiu, quan semblava  que estava deprimida per un noi… ai quanta tontería que arribem a portar a sobre!

Cosetes sense més importància, que ronden pel meu cap… January 21, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6comments

Només deixo anar aquí un conjunt d’idees que em van venir al cap després d’una conversa amb amics, aquesta va tenir lloc en alguna de les hores que ens hem passat no fent res aquesta cap de setmana…

S’espera que tothom trobi l’amor, és com una idea universal la de que tots tenim una persona que està feta per nosaltres i un dia o altre arriba, però no es cert! Hi ha molta gent que no ha trobat a ningú o que va trobar a algú, com és el meu cas, però es va acabar. Potser que trobem a algú especial o pot ser que no.

Ho trobo trist perquè per mi la sensació d’estar enamorat és la millor que hi ha, fins i tot millor que el sexe. Quan estàs enamorat i és correspost és quan ets més feliç. Clar que un pot ser molt feliç amb moltes coses i pot tenir una vida molt plena però aquella sensació és simplement genial.

No us ha passat mai que escolteu una cançó que parla d’amor estant penjats d’algú i llavors aquesta us sembla genial, encara que el company d’habitació et digui: no la posis més que és horrible! Però a tu t’agrada , i l’escoltes un cop i un altre. Però després l’escoltes avui i simplement és una cançó que està bé i prou. Veus que una mica de raó si que tenia el teu company tot i que ell no tenia en compte que alguna cosa dins teu estava alterada.

Aquí enllaço el vídeo d’una cançó d’amor de Estopa, a mi no m’entristeix és més m’agrada molt, però per qui estigui així així més val no escoltar-la!

ya no me acuerdo….

Per cert quants llops que m’he trobat  aquest dies  que es pensaven que sóc una caputxeta tonta i que em creuria qualsevol conte! Contes d’amor  i contes d’altra mena!

És cap de setmana!!! January 19, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 11comments

Les setmanes em passen volant i el desitjat cap de setmana ja està aquí, com no em vull trencar massa el cap avui només poso la lletra de la cançó d’on vaig treure el nom pel bloc, però que quedi clar que jo no m’espero a res, faig que les coses passin! Enllaço el videoclip!

Esperant veure la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant que algú t’escolte.
Esperant que no es barallen.
Esperant anar a classe.
Esperant passar l’examen.
Esperant els primers crits.
Esperant dormir les nits.
Esperant que el cos cresca.
Esperant ser una tempesta.
Esperant que ell et mire.
Esperant que ella et cride.
Esperant a fer-te dona.
Esperant a ser persona.
Esperant a viure plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant a ser la mare.
Esperant que arribe el pare.
Esperant el primer fill.
Esperant a ser l’espill.
Esperant l’enyorança.
Esperant tenir esperança.
Esperant a morir plena.
Esperant vèncer la pena.
Esperant.
Tota una vida
esperant.

 

I quan arribe l’hora de la fugida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
em curaré la ferida de la vida
i ballaré la melodia de la dansa del nou dia.
I quan arribe l’hora de la partida
trencaré amb aquesta vida i amb la seua hipocresia,
faré foc en la llar de la mentida
i encendré dins la pupil·la el cel lliure del nou dia

 

mem musical… January 18, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 6comments

El subjecte que viu amb mi mai m’envia memes i normal perquè ja em coneix prou! Però serà perquè he estat una nit fora, exiliada a la granja, que ja m’ha trobat a faltar.

Músic: Julieta Venegas, he de posar títols de les seves cançons!

1. Ets home o dona? mirame bien

2. Descriu-te: libertad

3. Què pensen les persones sobre tu?: flor (la nazaret em deia floreta!!!)

4. Descriu la teva última relació: limón y sal

5. On voldries estar en aquest moment?: a donde sea
6. Com ets respecte a l’amor?: dulce compañia

7. Com és la teva vida?: nada serio
8. Què demanaries si tingueres només un desig?: a tu lado
9. Una frase sàbia: no hace falta

Una feinada de meme…total que el faci qui vulgui!!! va que espero veure que hi poseu!!!!

Laura, Nazaret, Vero i Mercè. January 16, 2008

Posted by Mercè in : Cosetes personals , 5comments

Avui he rebut dos mails de dos persones que feia molt que no en sabia res, eren la Laura i la Nazaret. Un era un mail en  cadena i l’altre era personal. Elles són les meves amigues de la universitat i amb la Vero fèiem un grupet molt especial.

Aquesta tarda m’he posat a pensar en totes les coses que havíem viscut juntes durant cinc anys, i m’he estat una bona estona rient sola però també m’he enyorat. Pensava en  l’Hector, el profe xilé que anava de hippie i de que estàvem totes penjades; també en estadística i història de primer perquè ens vam arribar a matriculcar tres vegades per aprovar-les!; també recordava quan la Vero insistia en que el seu novio és com David Beckam i que ens havia d’agradar per força; i les exposicions: un dia que vaig acabar tirada per terra plorant del riure per com exposaven la Vero i la Laura; i els mítics treballs en grup, extensament populars en les carreres d’educació però insofribles la majoria de cops; i de quan em vaig penjar de l’Oscar, ell mai ho va saber, i les rallava a més no poder; i del dia que ens vam fer la foto per la orla i jo venia de casa del Joan amb uns pels desastrosos i elles anaven fins i tot maquillades, primer em van renyar i tot, però després vam fer unes risas amb la meva foto (semblo un noi!); i de quan fèiem l’amic invisible i jo ho feia repetir fins que em tocava la Nazaret!
Sovint sortíem de festa a ballar paxanga i regeeton, i ens ho passàvem molt bé rient-nos de tot: de nosaltres, de la gent de la classe, dels profes, de la prima de la Yoli (una història molt llarga i no es que ens riguéssim d’algú, ens reíem d’un concepte).

I ara? Ara ja no les veig cada dia i fa molt que no sortim les quatre juntes. La Vero viu amb el Jose a Ibiza on estan molt ben situats, i la Laura a Mataró amb el Bruno on he comprovat amb els meus propis ulls que fa una vida totalment de matrimoni (gos, cotxe, factures, etc), i avui la Nazaret em deia que està molt bé a la feina i ja busca pis amb el Jaume. I jo aquí, portant una vida completament diferent a la seva però al cap a i a la fi totes som felices.