Típic post del dia d’avui! December 31, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes personals , 2comments(aquest post ve amb àlbum de fotos, són els enllaços que he fet amb el meu fotolog i els d’alguns amics)
Aquest matí estava estirada al llit i arrel del post d’un altre bloc he començat a pensar com m’ha anat l’any, i com tinc molt mala memòria he hagut de fer un bon esforç per recordar les coses més importants.
Al gener ja estava treballant al cole, on vaig ser molt feliç tot i la dificultat de la meva feina. Sobretot vaig desenvolupar la meva paciència, cosa que és molt important.
M’he passat tot l’any sortint de festa amb l’Esther i la Eva, he trobat dos molt bones amigues. Amb elles vaig fer una escapadeta al juny i va ser genial!
L’hivern va estar bé però va ser normal i el millor va arribar amb l’estiu, tot i que he de fer una menció especial a la escapadeta a València amb les Jerc, 24h molt intenses. L’estiu el vaig planificar amb bastant de temps perquè havia decidit no treballar durant dos mesos i fer moltes de les coses que no havia pogut fer altres estius, per això crec que ha estat el millor estiu de la meva vida.
El 22 de juny vam pujar al Canigó a buscar la flama, amb la Carmeta i la Clara, les meves amigues del cau. A principis de juliol sortíem cap a Euskadi amb els Pioners, per fer un tros del Camino. Alguns vam empalmar amb l’acampada jove i jo, tot seguit, me’n vaig anar a un camp de treball, també a Euskadi. A l’agost el super viatge amb el Lluís a Amsterdam, Londres i Berlín, em vaig enamorar de Berlín!!! I després al poble, Binefar i Altorricon, i a Roda amb el meu pare. L’estiu va tenir el millor final possible: tres dies a Menorca vespejant amb la Clara, la Carmeta i el Marc.
Aquesta any he fet 25, com dirien els meus adolescents del cau: molt serio. Per primer cop ho vaig celebrar amb tots els amics a l’hora i crec que ens ho vam passar prou bé tot i la barreja de amigues, companyes del cau, companya de les Jerc, ma germana, etc.
Aquest va ser el meu últim curs com a cap del cau, han estat molts anys i em quedo amb un bon record, sobretot dels últims campaments de Setmana Santa.
Durant aquest any el pis de la Nuri i el Lluís ha anat prenen forma, a més s’han promès i ja estan perfilant el tipus de boda que volen. I va ser amb ells que vaig anar el 10 d’octubre al concert de Héroes del Silencio, simplement genial.
La vida de la meva mare ha canviat molt però crec que ha sigut per bé. Ella ara és més feliç o almenys està més tranquil·la, i això és el que m’importa.
A l’octubre, per sorpresa de tothom, el Lluís i jo ho vam deixar perquè ja no estem enamorats i en dos setmanes ens vam venir a viure junts a Edinburgh, entenc que ningú ho entengui.
Així que he acabat l’any a Escòcia, on sóc molt feliç.
