Tenir pits grans omple talles de sostenidor però no la vida d’una persona December 30, 2007
Posted by Mercè in : Cosetes de política i societat , trackbackEl 2, 3 i 4 de juny del 2006 es va fer la Trobada de dones de Catalunya organitzada per la Xarxa Feminista. Jo hi vaig participar i ara que tinc temps m’he posat a llegir el llibre que van publicar amb el recull de totes les activitats que s’hi van fer.
De les coses que vaig veure la que més em va agradar va ser un documental que es diu: Corbes gracioses, de Kiti Luostarinen. Aquest documental tracta de la dona i el seu cos.
Vulguem o no les dones, i en part també els homes però de forma diferent, ens passem la vida preocupades per el nostre cos: pel volum, per les corbes, per la bellesa, pels cabells, etc. Ens oblidem que el cos és una eina per viure i que el més important és que estigui sa, independentment de la seva forma.
Suposo que aquesta preocupació apareix per pressió social ja que en el nostre món occidental tenir bona presencia ho és tot. Ho és tot portat fins a l’extrem més estúpid i discriminatori existent. Recordo que quan la meva germana buscava feina de logopeda, ara ja està situada, en molts anuncis demanaven bona presencia. Algú m’hauria d’explicar que té a veure l’aspecte físic amb la professió de logopeda. (aquesta mena de coses s’han de denunciar, però això és un altre tema en el que ja profunditzarem un altre dia)
Jo crec que moltes dones no s’adonen de fins a quin punt estem pressionades, jo almenys m’hi sento: la meva panxeta sobra, els meus pits són petits, les meves caderes són amples, ja peso 70 kg, i un llarg etc. I tot això no m’hauria de preocupar gens perquè tenir uns pits grans només omple talles de sostenidor, no omple la vida d’una persona.
Suposo que la teoria és molt bona: un ha d’acceptar el seu cos tal i com és i ser feliç amb això, però després no és tant fàcil. Hi ha qui està molt contenta amb el seu cos i hi dedica molt de temps i això està bé perquè cadascú ha de dedicar el seu temps al que vulgui. Però per això: per que cadascú ha de dedicar el seu temps al que vulgui i omplir el seu cap també amb el que vulgui, ens hauríem de deixar estar una mica els uns als altres amb tot això de la bellesa, que ni de lluny és el més important.
No estic dient que ara totes les dones hagem d’anar vestides de qualsevol manera, despentinades, sense depilar, etc,És normal que vulguem agradar a l’altre gent amb el nostre físic. Només dic que la societat no et pot condicionar tant pel tema del físic, perquè no només fa que algunes tinguem mal de caps sino que tot això provoca problemes molt més seriosos com la anorèxia o la bulímia, o les operacions d’estètica indiscriminades.
El cos és per viure així que ha d’estar sa i fort perquè això és el que ens ajuda a gaudir de tot plegat.
Per descomptat recomano veure el documental!
Comments»
Totalment d’acord, el culte al cos hauria de passar a un segon terme, s’està donant massa importància, tant si en sobra com si en falta. Jo soc poqueta cosa, baixeta i prima, i per això, ja més d’un cop m’han etiquetat d’anorèxica, no és just que és doni tanta importància a l’aspecte físic.
Hola Mercè! He llegit els teus comentaris al bloc de sense fer soroll i volia saludar-te…
Estic d’acord amb el què dius,…, el que penso que també està començant a passar és que cada vegada més els homes es preocupen pel seu cos. I ja es poden apreparar perquè és una punyeta. Ens estem equivocant. Tenim uns models equivocats. Crec que l’ideal al que hauriem de procupar seguir seria el de una persona sana, que menja bé, que fa esport,…, no coses que són impossibles.
I respectar-nos més, sense criticar el que està gras ni el que està prim,… però això ara mateix sembla que és una utopia…
Un saludo….
No et negaré que m’agraden els pits grans, i també els petits si és de qui estimo… o sigui, el que més m’importa de les dones és el cor… semblo molt brusc havent començat així el comentari, però em sembla que els metrosexuals us estan com a pressionant, no sé com dir-ho… hi ha dones qeu no aneu pintades i m’agradeu més perquè sempre veus les típiques que busquen algú com elles, super pintades, sense un gram de grasa… bé un xou, prefereixo una noia sencilleta, que tingui cura i que tingui un bon cor i s’hi pugui tenir una bona conversa, moltes d’aquestes que van tant cenyides i tant perfectes al cap no sé que hi tenen! M’he enrotllat molt!
crec que la majoria de la gent s’enamora de la persona i que només cal que el físic li entri pels ulls.
Jo mateixa vaig fer un ranking dels 5 més guapos, però són això: només tios guapos.
amb les dones crec que tot ens indueix a necessitar estar lo millor possible físicament, i el cos com he dit abans és només una eina per viure. la part física és fa malbé amb els anys però la part psíquica, les vivénvies, els amics, etc això no es fa malbé amb els anys.
besets a tots tres!